Violència domèstica: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Grandville Cent Proverbes page69.png|thumb|Dos [[home]]s pegant a una [[dona]] i un [[nen]], amb la inscripció: "El quiQui estima bé, castiga bé"]]

La '''violència domèstica''' és la [[violència]] o [[maltractament]] que es produeix a la llar o la [[família]], per exemple aenvers els fills, els avis o lael company [[parella]]sentimental.<ref name="lloretgil">Eva Patrícia Gil Rodríguez, Imma Lloret Ayter, ''La violència de gènere'', Editorial UOC, [[2007]]. ISBN 9788497885645 {{ca}}</ref>

''Domus'' en [[llatí]] tenia un sentit ampli, no solament comprenia la [[casa]], sinó també la [[pàtria]] i la [[família]]. La violència domèstica és aquella que té lloc a la llar, no solament entre les quatre parets d'una casa, també familiar fora d'ellaaquesta.

Normalment es considera que la violència domèstica es dóna entre adults d'una edat similar o de descendents a ascendents. La violència cap als nens pot ser [[maltractament infantil]], físic o psicològic, o [[abús de menors]], entre d'altres. Pot ser exercida pel [[marit]] o [[muller]] capenvers ael la seva parellacònjuge o fills, per una persona cap als seus progenitors.

No sempre s'exerceix pel més fort física o econòmicament dintre de la família, sentessent amb freqüènciasovint raons purament psicològiques (vegeu [[síndrome d'Estocolm]]) les quals impedeixen a la víctima defensar-se.

En les seves variants més greus, és a dir, violència física amb resultat de lesions o [[mort]], les estadístiques policials i judicials mostren que és molt més freqüent que l'agressor sigui un [[home]] i la víctima una [[dona]], que és o ha estat el company o la sevacompanya parellasentimental.

No obstant això, la violència domèstica, en les seves variants més greus (amenaces o insults), les estadístiques policials i judicials mostren que és molt més freqüent que l'agressora sigui dona i la víctima un home (que és o ha estat el seu espòs, company sentimental, o nòvioxicot).

==Violència domèstica contra el company o la parellacompanya sentimental==

Per a referir-se a la violència domèstica per part dedels seus companys o lescompanyes sevessentimentals [[parella|parelles]]hi existeixenha expressions com violència [[sexista]], [[violència masclista]], violència [[femellista]], violència contra els homes, violència contra les dones, o [[violència de gènere]]. Aquest últim terme és el preferit per grups i associacions [[feministes]], i és també utilitzat per la legislació espanyola en la [[Llei Orgànica de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere]], mentre que en la normativa catalana s'usa més el terme violència masclista.

Per a alguns, el terme "violència de gènere" està més relacionat amb el [[masclisme]] i els [[rols de gènere]] [[patriarcal]]s aplicats aal company o la parellacompanya sentimental, quant a relació [[home]] i [[dona]], més que a aquesta en si, i no contempla les parelles homosexuals, on la violència domèstica es produiria d'home a home o de dona a dona.

La violència domèstica contra familiars [[Dependència social|depenentsdependents]] és el maltractament o violència, per acció o omissió, envers una persona dependent per un membre de la seva família nuclear, especialment en el cas que tingui un rol de cuidador, que li provoca un dany puntual o continuat, per acció o omissió, físic o psicològic. Aquestes situacions afecten a persones que per la seva major condició de vulnerabilitat es troben en una posició de dependència que els situa en una situació de major risc en relació al [[maltractament]].

** 8 (10,0%) relacionat amamb trastorns o estats psicòtics.

Els estudis mostren que en els homicidis domèstics en parelles estables sovint existeix una mateixa història: "l'autor sent que trontolla el seu auto-concepte, la forma de veure i valorar les seves pròpies habilitats, característiques i relacions humanes".<ref name="Marneros2012"></ref> La relació de parella sol ser per les persones una de les fonts més importants d'auto-concepte. Si el company o la parellacompanya sentimental corre perill, es pot qüestionar el concepte que tenen de si mateixos. L'evolució del conflictes sol ser:<ref name="Marneros2012"></ref>

# El futur homicida teté por, depressió, resignació o ràbia. Desenvolupa les primeres fantasies agressives contra si mateix o el company o la sevacompanya parellasentimental. Aquesta fase no implica que les accions violentes es materialitzin.