Francesc Simon i Font: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
completar dades |
||
Línia 1:
{{Infotaula de persona}}
'''Francesc
De molt jove, segurament als 14 anys, va entrar com aprenent a la casa editorial de [[J. Aleu i Fugarull]]. Per tant el seu primer contacte en el món del llibre.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Vélez|nom=Pilar|títol=L'exaltació del llibre al vuitcents: art, indústria i consum a Barcelona|url=|edició=Biblioteca de Catalunya|llengua=Català|data=2008|editorial=|lloc=|pàgines=224|isbn=}}</ref>
Va ser un dels fundadors de l'[[editorial Montaner i Simón]], juntament amb [[Ramon de Montaner i Vila]]<ref>{{Ref-web|url=http://www.fundaciotapies.org/site/spip.php?rubrique955|títol=La Montaner i Simon. Una editorial amb història|consulta=04 d'abril 2017|llengua=Català|editor=|data=}}</ref>, empresa que esdevindria «l'editorial més important de tot l'estat espanyol» a començaments del segle XX<ref>{{Ref-publicació|cognom=Sàiz i Xiqués|nom=Carles|article=|publicació=Ramon de Montaner i Vila (1828-1921): Aproximació biográfica del primer Comte de la Vall de Canet. El Sot de l'Aubó, 25|url=|data=2008|pàgines=}}</ref> L'editorial —que va publicar el seu primer títol el 1868—<ref>{{Ref-publicació|cognom=Castellano|nom=Philippe|article=La primera gran indústria del llibre: les editorial Espasa, Salvat i Montaner y Simón|publicació=L'exaltació del llibre al Vuitcents: art, industria i consum a Barcelona|url=|data=2008|pàgines=223-240}}</ref> fou responsable del ''[[Diccionario Enciclopédico Hispano-Americano de Literatura, Ciencias y Artes]]''.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Prieto García-Seco|nom=David|article=El diccionario enciclopédico hispano-americano de literatura, ciencias y artes (1887-1898) de la editorial Montaner y Simón: reflexiones en torno a su nomenclatura y sus fuentes textuales|publicació=Las ideas y realidades lingüísticas en los siglos XVIII y XIX|url=|data=2009|pàgines=535-550}}</ref>▼
▲Va ser un dels fundadors el 1861 de l'[[editorial Montaner i Simón]], juntament amb [[Ramon de Montaner i Vila]]<ref>{{Ref-web|url=http://www.fundaciotapies.org/site/spip.php?rubrique955|títol=La Montaner i Simon. Una editorial amb història|consulta=04 d'abril 2017|llengua=Català|editor=|data=}}</ref>, empresa que esdevindria «l'editorial més important de tot l'estat espanyol» a començaments del segle XX<ref>{{Ref-publicació|cognom=Sàiz i Xiqués|nom=Carles|article=|publicació=Ramon de Montaner i Vila (1828-1921): Aproximació biográfica del primer Comte de la Vall de Canet. El Sot de l'Aubó, 25|url=|data=2008|pàgines=}}</ref> L'editorial —que va publicar el seu primer títol el 1868—<ref>{{Ref-publicació|cognom=Castellano|nom=Philippe|article=La primera gran indústria del llibre: les editorial Espasa, Salvat i Montaner y Simón|publicació=L'exaltació del llibre al Vuitcents: art, industria i consum a Barcelona|url=|data=2008|pàgines=223-240}}</ref> fou responsable del ''[[Diccionario Enciclopédico Hispano-Americano de Literatura, Ciencias y Artes]]''.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Prieto García-Seco|nom=David|article=El diccionario enciclopédico hispano-americano de literatura, ciencias y artes (1887-1898) de la editorial Montaner y Simón: reflexiones en torno a su nomenclatura y sus fuentes textuales|publicació=Las ideas y realidades lingüísticas en los siglos XVIII y XIX|url=|data=2009|pàgines=535-550}}</ref>
El 1878 Francesc Simon va fer construir la [[Torre Simon]] de la [[Barri de Gràcia|vila de Gràcia]], com a casa d'estiueig, el primer projecte arquitectònic de [[Lluís Domènech i Montaner]]. Va estar feta sota un estil eclèctic [[Neoclassicisme|neoclàssic]] [[pal·ladià]] però actualment està molt modificada i ampliada.<ref>{{Ref-web|url=http://www.raco.cat/index.php/SotAubo/article/view/269918|títol=La torre Simon (1878) de la vila de Gràcia. El primer projecte arquitectònic de Lluís Domènech i Montaner|consulta=04 d'abril de 2017|llengua=Català|editor=|data=}}</ref>▼
Cal destacar que [[editorial Montaner i Simón|l'editorial Montaner i Simón]] va torbar la seva seu emblemàtica en l'edifici que els socis van fer construir a [[Lluís Domènech i Montaner]] a partir de 1878 i que avui és la seu de la [[Fundació Antoni Tàpies|Fundació Tàpies]], al carrer Aragó 255 de Barcelona.<ref>{{Ref-web|url=https://www.fundaciotapies.org/site/spip.php?rubrique955|títol=Fundació Tàpies|consulta=5 d'abril de 2017|llengua=Català|editor=|data=}}</ref>
▲El 1878 Francesc
Juntament amb [[Ramon de Montaner i Vila]] i el tonenc [[Josep Roqueta i Bres]] va ser propietari del [[balneari Roqueta]] de la localitat de [[Tona (Osona)|Tona]]. El manantial de Roqueta fou declarat d'utilitat pública el 1895. L'edifici principal era modernista i de gran bellesa, i fou bastit, segons sembla, per [[Lluís Domènech i Montaner]],<ref>{{Ref-web|url=http://webrutes.proxarxa.net/toponim.php?top=32|títol=Antics balnearis Tona (Osona)|consulta=04 d'abril 2017|llengua=Català|editor=Milà Puigdomènech, Josep|data=}}</ref> igualment com d'altres construccions del balneari, aixecades entre el 1885 i el 1890. Tot i que varen resistir fins al 1966 (amb la crisi dels balnearis dels anys seixanta), l'estructura de l'edifici, el pou, la cúpula i la solemne escala de marbre que duia a la deu foren aterrats el 1974.<ref>{{Ref-web|url=http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0066410.xml|títol=Tona|consulta=04 d'abril 2017|llengua=Català|editor=Grup Enciclopèdia Catalana|data=}}</ref>
De nou en el camp de l'editorial, a partir de 1905 Francesc Simón serà el president de l'[[Institut Català de les Arts del Llibre]] i de la seva publicació, la [[Revista Gràfica]], en que s'obra una nova etapa. En aquells moments comptava amb [[Adolf Alegret]] com a director literari i el dibuixant [[Josep Triadó i Mayol|Josep Triadó]] com a director artístic.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Vélez|nom=Pilar|títol=L'exaltació del llibre al vuitcents: art, indústria i consum a Barcelona|url=|edició=Biblioteca de Catalunya|llengua=Català|data=2008|editorial=|lloc=Barcelona|pàgines=275|isbn=}}</ref> El 26 de gener de 1906 Simón va inaugurar l'[[Escola d'Arts Gràfiques]] (la primera d'Espanya), de la que va ser el seu màxim impulsor des de l'Institut.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Vélez|nom=Pilar|títol=L'exaltació del llibre al vuitcents: art, indústria i consum a Barcelona|url=|edició=Biblioteca de Catalunya|llengua=Català|data=2008|editorial=|lloc=Barcelona|pàgines=271|isbn=}}</ref>
Francesc Simon va fer construir per a la seva família una nova gran casa d'estiueig a Tona que es coneix precisament com a "Torre Simon" i encapçalada per l'arquitecte [[Francesc Guàrdia i Vial]] (gendre i col·laborador de [[Lluís Domènech i Montaner]]). La casa es va acabar el 1923, precisament el mateix any en què va morir l'important patrici barceloní.▼
▲Francesc
Les seves restes reposen des de 1923 en el panteó familiar del [[Cementiri del Sud-oest|cementiri de Montjuïc]] que va fer construir ell mateix amb disseny de [[Josep Domènech i Estapà|Josep Domènech Estapà]]. L'obra va ser enllestida l'any 1892. És un bloc massís i compacte, amb grans arcs de mig punt a les façanes i cobert amb una cúpula.<ref>{{Ref-web|url=http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=9132|títol=Panteó família Simón (Barcelona - Cementiri de Montjuïc - Barcelonès)|consulta=04 d'abril de 2017|llengua=Català|editor=|data=}}</ref>
| |||