Motivació: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu puntuació penjada després de referències
Línia 25:
 
==== La motivació intrínseca ====
La motivació intrínseca s'ha estudiat des de principis de 1970. La motivació intrínseca és l'auto-desig de buscar noves coses i nous reptes, per analitzar la capacitat d'un, per observar i adquirir coneixements.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Ryan|nom=Richard M.|cognom2=Deci|nom2=Edward L.|article=Self-determination theory and the facilitation of intrinsic motivation, social development, and well-being.|publicació=American Psychologist|url=http://psycnet.apa.org/?&fa=main.doiLanding&doi=10.1037/0003-066X.55.1.68|volum=55|exemplar=1|pàgines=68–78|doi=10.1037/0003-066x.55.1.68}}</ref>. És impulsat per un interès o plaer en la tasca en si, i que hi ha dins de l'individu en lloc de dependre de les pressions externes o un desig per a la seva consideració. El fenomen de la motivació intrínseca es va reconèixer per primera vegada dins els estudis experimentals del comportament animal. En aquests estudis, era evident que els organismes podrien participar en comportaments impulsats lúdics i la curiositat per l'absència de recompensa. La motivació intrínseca és una tendència natural i és un element crític en el desenvolupament cognitiu, social i físic.<ref>{{Ref-web|url=http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0361476X99910202?via=ihub|títol=Intrinsic and Extrinsic Motivations: Classic Definitions and New Directions - ScienceDirect|consulta=2017-03-21|llengua=en}}</ref>. Els estudiants que estan motivats intrínsecament són més propensos a participar en la tasca, així com treballar per millorar les seves habilitats, el que augmentarà les seves capacitats.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Wigfield|nom=Allan|cognom2=Guthrie|nom2=John T.|cognom3=Tonks|nom3=Stephen|cognom4=Perencevich|nom4=Kathleen C.|article=Children's Motivation for Reading: Domain Specificity and Instructional Influences|publicació=The Journal of Educational Research|url=http://dx.doi.org/10.3200/JOER.97.6.299-310|volum=97|exemplar=6|data=2004-07-01|pàgines=299–310|doi=10.3200/JOER.97.6.299-310|issn=0022-0671}}</ref>. Els estudiants són propensos a ser intrínsecament motivats si:
* Si tenen autonomia i poden atribuir-se els resultats educatius a factor que estan sota el seu propi control.
* Si creuen que tenen les habilitats per ser agents eficaços en l'assoliment dels seus objectius desitjats, també coneguts com les creences d'autoeficàcia.
* Si estan interessats en el domini d'un tema, no només en l'assoliment de bones qualificacions.
Un exemple de la motivació intrínseca és quan un empleat es converteix en un professional del món de la informàtica perquè ell o ella vol aprendre sobre com interactuen els usuaris d'ordinadors a les xarxes informàtiques. L'empleat té la motivació intrínseca per guanyar més coneixement.<ref>{{Ref-publicació|article=Examples of Intrinsic Workplace Motivation|llengua=en|url=http://smallbusiness.chron.com/examples-intrinsic-workplace-motivation-11382.html}}</ref>. L'art per l'art és un exemple de la motivació intrínseca en el domini de l'art.
 
Molts sistemes moderns estan dissenyats per enfatitzar les motivacions intrínseques. Exemples de tals sistemes utilitzats principalment per complir amb les motivacions intrínseques dels usuaris, inclouen jocs en línia, mons virtuals, compres en línia, l'aprenentatge / educació, cites en línia, repositoris digitals de música, xarxes socials, la pornografia en línia, sistemes gamified, i gamification general.
Línia 35:
Avantatges: La motivació intrínseca pot ser de llarga durada i autosostenible. Els esforços per construir aquest tipus de motivació són generalment també els esforços en la promoció de l'aprenentatge dels estudiants. Tals esforços se centren sovint en les recompenses o càstigs.
 
Desavantatges: Els esforços per fomentar la motivació intrínseca poden requerir una preparació especial i llarg. Els estudiants són individus, pel que poden necessitar una varietat d'enfocaments diferents per motivar els estudiants. Sovint és útil saber el que interessa als estudiants amb la finalitat de connectar aquests interessos amb el tema. Per a això és necessari conèixer als estudiants individualment.<ref>{{Ref-web|url=https://cft.vanderbilt.edu/guides-sub-pages/motivating-students/|títol=Motivating Students {{!}} Center for Teaching {{!}} Vanderbilt University|consulta=2017-03-21}}</ref>.
 
==== La motivació extrínseca ====
La motivació extrínseca es refereix a la realització d'una activitat per tal d'assolir un resultat desitjat i és el contrari de la motivació intrínseca. La motivació extrínseca prové de les influències externes de l'individu. En la motivació extrínseca, la pregunta més difícil de respondre és d'on obtenen els individus la motivació suficient per continuar esforçant-se amb persistència. En general, la motivació extrínseca s'utilitza per assolir els resultats que una persona no podria obtenir de la motivació intrínseca. Motivacions extrínseques comunes són les recompenses (per exemple diners o títols) per mostrar el comportament desitjat, i l'amenaça de càstig després d'una mala conducta. La competència és un factor de motivació extrínseca, ja que anima a l'individu a guanyar i vèncer als altres, no simplement per gaudir de les recompenses intrínseques de l'activitat. Una multitud d'espectadors i el desig de guanyar un trofeu també són incentius extrínsecs.
 
La psicològica social ha indicat que les recompenses extrínseques poden conduir a una sobre justificació i una posterior reducció de la motivació intrínseca. En un estudi que demostra aquest efecte, els nens que esperen ser recompensats amb una cinta i una estrella d'or per fer dibuixos van passar menys temps jugant amb els materials de dibuix que uns altres nens que van ser assignats a una situació inesperada recompensa en observacions posteriors. No obstant això, un altre estudi va demostrar que estudiants de tercer grau que van ser recompensats amb un llibre de lectura van mostrar-se incentivats en vers la lectura posteriorment, el que implica que algunes recompenses no soscaven la motivació intrínseca. Mentre que la provisió de recompenses extrínseques podria reduir la conveniència d'una activitat, l'ús de restriccions extrínsecs, com l'amenaça de càstig, en contra de la realització d'una activitat realment s'ha trobat per augmentar el seu interès intrínsec en aquesta activitat. En un estudi, quan els nens se'ls va donar amenaces lleus en contra de jugar amb una joguina atractiva, es va trobar que l'amenaça en realitat va servir per augmentar l'interès de l'infant en la joguina.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Wilson|nom=Timothy D.|cognom2=Lassiter|nom2=G. Daniel|article=Increasing intrinsic interest with superfluous extrinsic constraints.|publicació=Journal of Personality and Social Psychology|llengua=English|url=http://psycnet.apa.org/journals/psp/42/5/811/|volum=42|exemplar=5|data=1982-05-01|pàgines=811–819|doi=10.1037/0022-3514.42.5.811|issn=1939-1315}}</ref>.
 
== Elements per considerar en la motivació ==