Diferència entre revisions de la pàgina «Menorca sota domini britànic»

cap resum d'edició
[[Fitxer:Union flag 1606 (Kings Colors).svg|thumb|250px|Bandera del [[Regne de Gran Bretanya]] (1707-1801)]]
[[Fitxer:Menorca.jpg|thumb|250px|Vista per satèl·lit de l'illa de [[Menorca]]. A l'extrem oriental se situa [[Maó]], capital de l'illa durant el domini britànic, i a l'occidental [[Ciutadella de Menorca|Ciutadella]], l'antiga capital.]]
'''Menorca sota domini britànic''' és el període de gairebé un segle —el [[segle XVIII|XVIII]]— de la història de [[Menorca]] durant el qual aquesta illa de l'[[Illes Balears|arxipèlag de les Balears]] va estar sota l'administració de la [[Gran Bretanya]], des de la seva conquesta el 1708 per una esquadra anglo-holandesa en plena [[Guerra de Successió Espanyola]] —i que pel [[Tractat d'Utrecht]] de 1713 va passar a sobirania britànica així com [[Gibraltar]]— fins al [[Tractat d'Amiens]] de 1802 en què va tornar a la sobirania de la [[Monarquia d'Espanya]], excepte durant la [[Guerra dels Set Anys]] (1756-1763) que va estar ocupada pels francesos. El 1756 la flota francesa de l'almirall Glassionaire va derrotar a la flota de l'anglès John Bing —a qui l'[[Almirallat britànic]] el va sotmetre a un consell de guerra per covardia i va ser afusellat— el que va permetre el desembarcament de les tropes franceses al comandament del duc de Richelieu que van ocupar l'illa. Després de la [[pau de París]], que va posar fi a la [[Guerra dels Set Anys]], Menorca va tornar a sobiraniadependre de l'administració britànica (González-Arnao). i entre 1782 i 1798 en què va tornar, momentàniament, a sobiraniadependre del Regne espanyolad'Espanya. A l'agost de 1781, en nova guerra contra Anglaterra, una flota francoespanyola manada pel duc de Crillon va atacar Menorca i després de sis mesos de setge va aconseguir que capitulés el 5 de febrer de 1782. Menorca romandria sota adninistració espanyola durant els setze anys següents (González-Arnao).
 
== Menorca durant la Guerra de Successió Espanyola ==
La resposta negativa no es va fer esperar. El secretari de Despatx Universal, [[Ramon de Vilana-Perles]], entre altres coses li va recordar a Stanhope el «''solemne jurament''» que havia fet Carles III l'Arxiduc «''a [[Principat de Catalunya|Catalunya]], [[Regne d'Aragó|Aragó]] i [[Regne de València|València]] de no desmembrar per qualsevol motiu o pretext de la [[Corona d'Aragó]] les Illes Balears, doncs quan el vincle del jurament anés dissoluble, necessitaria sempre el consentiment dels Regnes''». Encara que es va arribar a redactar un document de venda de Menorca a la reina [[Anna d'Anglaterra]] per valor de 200.000 doblons que era la xifra del deute que suposadament tenia l'Arxiduc amb la Gran Bretanya, Stanhope no va acceptar els requisits que figuraven en ell que eren gairebé impossibles de complir —com conservar la religió catòlica «sense novetat, ni alteració», o que els ministres fossin catòlics, naturals de l'illa o dels regnes d'Aragó— i va retirar de Barcelona un regiment anglès que estava a punt d'entrar en combat, la qual cosa va merèixer la reprimenda del rei Carles III. Tampoc els holandesos recolzaven la pretensió britànica.
 
Els britànics van acabar aconseguint Menorca per una altra via. En les converses secretes que van mantenir amb [[Lluís XIV de França]] en les quals van oferir posar fi a la [[Guerra de Successió Espanyola]] i reconèixer a Felip V com a rei d'Espanya a canvi d'importants concessions, van incloure l'illa de Menorca i la plaça de Gibraltar. L'acord va ser oficialitzat en el [[Tractat d'Utrecht]] de 1713, pel qual tant Gibraltar com Menorca van passar a la sobiraniadependre de [[Jordi I del Regne Unit|Jordi I]].
{{cita|''Article 10''. El Rei Catòlic, per si i pels seus hereus i successors, cedeix per aquest tractat a la Corona de la Gran Bretanya la plena i sencera propietat de la ciutat i castell de Gibraltar, juntament amb el seu port, defensa i fortaleses que li pertanyen.[...]
 
Stuart per motius de salut va tornar a Anglaterra a mitjan 1799, sent substituït pel general St. Clair Erskine. El nou governador va reclamar la presència a Menorca de la flota britànica al comandament de l'[[almirall Nelson]] que es trobava a Sicília després d'haver derrotat als francesos a la batalla d'Abukir. Nelson va enviar sis [[navili de línia|navilis de línia]] al comandament de l'almirall Thomas Duckworth i després va acudir ell personalment a l'octubre de 1799, allotjant-se durant la setmana que va estar a l'illa a la ''Golden Farm'' ('Quinta d'Or') —que en l'actualitat constitueix un dels principals atractius turístics de l'illa—. Poc després St. Claire Erskine va ser substituït pel general Henry Edward Fox, qui en ser nomenat comandant de les forces britàniques en el Mediterrani va traslladar la seva caserna general a l'illa de [[Illa de Malta|Malta]].
 
Per aquestes mateixes dates Napoleó assolia el poder de la [[República Francesa]] després del cop d'estat del 18 de novembre de 1799. A l'any següent Napoleó obtenia enfront de l'[[Imperi Austríac]] dues ressonants victòries —[[batalla de Marengo]] i [[batalla de Hoenliden]]— el que va obligar a l'emperador a signar la [[Tractat de Luneville|Pau de Luneville]] al febrer de 1801. Llavors Napoleó li va proposar posar fi a la guerra a la Gran Bretanya, que s'havia quedat sola en la lluita contra la França revolucionària i que, com aquesta, estava esgotada després de deu anys de guerra. El [[Tractat d'Amiens|tractat de pau]] es va signar a l'ajuntament de la ciutat francesa d'[[Amiens]], el 27 de març de 1802. Segons l'estipulat en el Tractat la [[Monarquia d'Espanya]] de [[Carles IV d'Espanya|Carles IV]], aliada llavors de Napoleó, va recuperar la sobiranial'administració sobre Menorca, a canvi que l'illa [[Mar Carib|del Carib]] de [[Illa de Trinidad|Trinidad]], conquerida pels anglesos el 1797, passés a domini britànic.
 
Menorca en tornar a estar sota administració espanyola va perdre les seves institucions d'autogovern i en el seu lloc es va imposar el centralisme a través de Palma; el català va deixar de ser la llengua oficial per ser-ho el castellà; va ser suprimida la llibertat de comerç i Maó va deixar de ser un port franc; els menorquins van perdre l'exempció de servir a l'Exèrcit i a la Marina que havien conservat, no sense dificultats, sota la dominació britànica; i en desaparèixer la flota britànica va tornar l'amenaça dels pirates berbers del nord d'Àfrica. En la tasca de la castellanització va destacar el bisbe Juano, que va arribar a l'illa el 1803 amb la missió de recristianitzar als menorquins que estarien presumptament «contaminats» pel contacte amb els «heretges» anglesos.
L'escriptor català [[Josep Pla]] va afirmar que «és molt possible que aquella dominació [britànica] enquadri un dels períodes de temps en què Menorca ha viscut millor». A la rodalia de Maó es va aixecar un monument en memòria del governador Sir Richard Kane, «un dels millors administradors britànics que va tenir l'illa menorquina».
 
El 2002 el govern de [[José María Aznar]] (del [[Partit Popular (Espanya)|Partit Popular]]) va pretendre celebrar a Menorca el segon centenari del [[Tractat d'Amiens]] pel qual l'illa va retornar a ladependre sobiraniade espanyolal'administració d'Espanya amb una parada militar britànica i espanyola que presidiria el rei [[Joan Carles I]] —a celebrar a la mateixa esplanada del [[Castell de Sant Felip]] on dos-cents anys abans va tenir lloc el traspàs de poders dels britànics als espanyols— però el [[Consell Insular de Menorca]] es va oposar perquè segons el seu portaveu, el ''conseller'' de Cultura Josep Portella (d'Esquerra de Menorca), «''no hi ha res a celebrar ni commemorar aquest any amb motiu del bicentenari de la Pau d'Amiens''», ja que va tenir conseqüències negatives per a Menorca «''en els àmbits econòmic, social, cultural i de país''» i va suposar una pèrdua de llibertat i de benestar.
 
== Llista de governadors britànics de Menorca ==
29.263

modificacions