Carpats: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Adaptació mapa de les parts del Carpats
Substitució del mapa de la plantilla
Línia 1:
{{Indret}}
| imatge_mapa = Carpathians dem.jpg
| peu_mapa = Relleu dels Carpats
| mapa_nom = Relleu dels Carpats
| mida_imatge =
| serralada = Carpats
}}
 
[[Fitxer:Dolina5.jpg|thumb|230px|right|Els Carpats occidentals interiors a [[Polònia]] (els monts [[Tatra]])]]
[[Fitxer:Carpathian Mountains.jpg|thumb|Imatge satèl·lit dels Carpats. Es veuen el [[delta del Danubi]], el [[líman]] del [[Dnièster]] i la [[mar Negra]] a la dreta]]
[[Fitxer:Carpathians-satellite.jpg|thumb|Una altra imatge satèl·lit des de més a prop, amb els països indicats (en anglès)]]
 
Els '''Carpats''' (en [[romanès]] ''Carpaţi''; en [[polonès]], [[txec]] i [[eslovac]] ''Karpaty''; en [[ucraïnès]] Карпати, [[Transcripció lingüística|transcrit]]: ''Karpaty''; en [[Serbocroat|serbi]] Карпати, ''Karpati''; en [[alemany]] ''Karpaten''; en [[hongarès]] ''Kárpátok'') constitueixen la part oriental del sistema muntanyós central d'[[Europa]], que comprèn també els [[Alps]], que en serien la part occidental. També són coneguts com a ''Alps orientals'' o ''Alps de [[Transsilvània]]''. No és aventurat pensar que s'hagin format pels al·luvions arrossegats pel [[Danubi]] provinents dels Alps. S'estenen en un gran arc que abasta els territoris d'[[Àustria]], [[Eslovàquia]], la [[República Txeca]], [[Polònia]], [[Hongria]], [[Ucraïna]], [[Romania]] i [[Sèrbia]]. Culminen a 2.655 m al [[mont Gerlachovský]] (Gerlachovský štít, pronunciat: ''Gerlakhouski xtit''), als [[monts Tatres]] o Tatra, a [[Eslovàquia]], a 2.544 m al [[mont Moldoveanu]] a [[Romania]] i a 2.499 m al [[mont Rysy]] a [[Polònia]]. Els Carpats segurament s'anomenen així per la tribu [[dàcia]] dels [[carps]], que hi vivien al vessant oriental, a [[Moldàvia]], el nom dels quals podria provenir d'un antic terme [[llengües indoeuropees|indoeuropeu]] que significa 'pedra'. Cal remarcar que la pronúncia correcta catalana és com a mot agut, és a dir, fent tònica la segona ''a'', no pas la primera.