Al-Diriyya: diferència entre les revisions

'''Ad-Diriyya''' (en [[àrab]]: '''الدرعية''', ''ad-Dirʿiyya'' o ''ad-Darʿiyya''; transcrit també amb les variants '''''al-Diriyya''''', '''''al-Dariyya''''', '''''al-Diriyah''''', '''''ad-Dir'iyah''''', '''''ad-Dar'iyah''''' o '''''Dir'aiyah''''') és un [[oasi]] de l'[[Aràbia Saudita]] al [[Najd]], que va ser la primera capital dels [[saudites]], del [[1744]] fins a la seva destrucció pels egipcis el [[1818]]. Està situat a uns 20 km al nord-oest de [[Riad]] i el creua el uadi Hanifa. És capital de la governació de Diriyah (que inclou les viles d'al-Uyayna, [[Djubayla]], i al-Ammariyyah, i d'altres) dins la [[província d'al-Riyad]]. Està inscrit en la llista del [[Patrimoni de la Humanitat]] de la [[UNESCO]] des del [[2010]].<ref>http://whc.unesco.org/en/list/1329/</ref>

L'oasi fou poblat, segons la tradició, des del [[1446|1446-]]/[[1447]] quan s'hi va establir Mani ibn Rabia al-Muraydi, un emigrant de terres orientals aràbigues, que sembla que es deien ''al-Diriyya'' a la regió de Katif (el lloc, si va existir, no ha estat identificat). Set xeics van succeir Mani en el govern de la zona; Ghasiba fou la primera capital i plaça forta i en algun moment la va substituir al-Turayf en un lloc més inexpugnable.

El 1726/-1727, va arribar al poder Muhammad ibn Saud al-Mukrin, descendent de Mani, dominant part d'al-Diriyya, incloent Ghasiba. Llavors el domini del Najd central s'exercia des d'al-Uyayna pels Al-Muammar de Tamim, on governava (fins a 1726/-1727) Abd Allah ibn Muhammad, i els auditessaudites eren els seus subordinats. El [[1744]], Muhammad ibn Abd al-Wahhab va ser expulsat d'al-Uyayna on residia, per un conflicte amb Uthman ibn Ahmad Al-Muammar, aliat dels Banu Khalid d'al-Ahsa, enemics dels wahhabites. Llavors, es va establir a al-Diriyya i va fer aliança amb Muhammad ibn Saud per establir la verdadera interpretació de l'islam arreu dels territoris àrabs. Aquesta aliança d'un prestigiós cap religiós i un de militar va ser afortunada. El fills de Muhammad ibn Saud, Abd al-Aziz ibn Muhammad, i el nét, Saud, també van destacar com a líders militars i polítics. Els saudites van estendre la dominació familiar a gran part d'Aràbia, amb aliances o per força. L'únic visitant europeu a al-Diriyya de l'època (final del segle XVIII) fou J. L. Reinaud, enviat per la [[Companyia Britànica de les Índies Orientals]].

Abd Allah ibn Saud va succeir el seu pare Saud el [[1814]]. Quan [[Ibrahim Paixà d'Egipte]] va avançar cap al Najd, es va fer fort a al-Diriyya, que fou assetjada ([[1818]]); el setge va durar uns sis mesos fins que es va rendir (setembre de [[1818]]); els egipcis van destruir-ne les muralles i les plantacions de palmeres. Diversos prínceps saudites foren portats presoners al Caire.

Muhammad ibn Mushari, de la casa dels Al-Muammar d'al-Uyayna, i nebot per part de mare de Saud, es va establir a al-Diriyya el [[1819]] i va intentar-ne la reconstrucció i agafar la direcció del moviment [[wahhabita]]. El [[1820]] hi va arribar Mushari ibn Saud, a qui Muhammad ibn Mushari va jurar fidelitat per gaudir de millor dret, però al cap de poc, volent recuperar el poder, es va revoltar; en la guerra que va seguir va aparèixer [[Turki ibn Abd Allah]], cosí de Saud, que s'havia escapat dels egipcis, i va donar suport a Mushari ibn Saud, però aquest va ser capturat finalment per les forces egípcies que operaven a la zona i va morir presoner el [[1821]]. Turki va matar Muhammad ibn Mushari i es va apoderar d'al-Diriyya i tot seguit de Ryad, d'on fou expulsat al cap de poc pels egipcis ([[1821]]). Llavors, el nou comandant egipci Husayn Bey va ordenar traslladar tota la població d'al-Diriyya cap a [[Tharmada]], on es va instal·lar el quarter general egipci; al-Diriyya fou destruïda per segona vegada, els arbres cremats i destruït tot el que es podia destruir. 230 homessoldats d'al-Diriyya foren executats a Tharmada sense judici. Quan Turki va recuperar forces, va establir la seva capital a Ryad ([[1824]]). El [[1865]] l'[[oasi]] estava desert totalment i no fou repoblat fins al [[segle XX]]. La nova ciutat de Diriyah es va fundar vers el [[1970]].

* A. Corancez, ''Histoire des Wahabis'', París, 1910.