III Internacional: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Del primer al quart Congrés Mundial: Errada corregida Etiquetes: Edita des de mòbil edició a través de l'aplicació mòbil |
|||
Línia 62:
* [[Unió de Dones Antifeixistes]]
== Balanç de la Internacional Comunista o Komintern ==
== Referències==▼
Al març de [[1919]] la [[Internacional Comunista]] (abreujada com ''Komintern'', segons el seu nom en rus, comunament coneguda com la "Tercera Internacional") va ser fundada. La força principal de la nova internacional eren els [[Bolxevic]]s russos, a diferència de les primeres internacionals on els seus membres eren més o menys heterogenis. En gran part això va ocórrer a causa de la dissidència d'esquerrans dels principals partits europeus [[Socialdemocracia|Social-Demòcrates]]. El Komintern va intentar llavors organitzar-se com un partit mundial promotor de la revolució socialista. Els comitès nacionals van ser instruïts per reconstruir-se seguint els principis Leninistes. Per mantenir als seus socis, el comitè va imposar 21 condicions, entre elles, cada comitè nacional va haver de prendre el nom el ''Partit Comunista''.
L'oficina central de Komintern estava instal·lada a [[Moscou]]. La Internacional va dur a terme un pla actiu per construir nous comitès al món sencer. Al principi la internacional estava principalment establerta a Europa, però gradualment seccions no europees es van anar desenvolupant. Després del partit rus, el principal partit era el [[Partit Comunista d'Alemanya]].
[[Fitxer:Communist-International-1920.jpg|thumb|250px|La revista de la Internacional Comunista va ser publicada en gran varietat de llengües europees entre 1919 i 1943.]]
Durant el període del Komintern, en el qual el moviment comunista modern va prendre forma, va haver-hi intensos conflictes sobre el comandament i la direcció del moviment. Després de la mort de [[Lenin]], [[Stalin]] va començar a purgar als seus opositors. Més o menys, hi havia dues agrupacions dissidents principals: L'oposició d'esquerres, conduïda per León [[Trotsky]] i l'oposició de dretes, conduïda per [[Nikolai Bukharin]]. Els desacords dins del partit soviètic eren provocades per escissions en diverses seccions del Komintern. Sovint les escissions eren provocades per expulsions d'opositors potencials o reals al comandament de Stalin.
Durant l'última part dels [[anys 1920]] el Komintern va adoptar una línia on va denominar als [[Socialdemocracia|socialdemòcrates]] com a ''Feixistes Socials''. La tasca de les seccions del Komintern era de combatre la influència dels Socialdemòcrates entre la classe obrera. La cooperació amb la Socialdemocràcia categòricament va ser exclosa.
No obstant això, després de l'ascens del [[Feixisme]] a Europa, aquesta política va ser invertida. El 7è congrés del Komintern va adoptar la línia de [[Front Popular]] (que en alguns països com [[França]], [[Espanya]] i [[Xile]]<ref>Carlos Contreras Labarca, [http://www.memoriachilena.cl/archivos2/pdfs/mc0001335.pdf ''Els comunistes, el Front Popular i la independència nacional: discursos'']. Santiago, Antares, 1937.</ref> va aconseguir el poder en forma reeixida). Van impulsar als comunistes a construir aliances democràtiques, inclosos als Socialdemòcrates i altres partits burgesos, per lluitar contra el Feixisme. Durant la [[Segona Guerra Mundial]], alguns partits comunistes van participar en activitats de restistencia contra l'[[Eix Roma-Berlín-Tòquio|Eix]].
El canviat guió polític de la guerra clarament va canviar les condicions de treball dels partits comunistes. Com un gest de bona voluntat cap als seus aliats Occidentals, Stalin va dissoldre el [[1943]] el Komintern.
=== Comunisme europeu durant l'època del Komintern ===
La major part dels assistents al primer congrés del Komintern eren provinents d'Europa. En gran part, la nova internacional tenia les seves arrels en l'oposició d'esquerra dins de la Socialdemocràcia europea. En diversos casos, esquerdes amb el moviment obrer van precedir la Revolució d'octubre. A [[Països Baixos|Holanda]], el Partit Socialdemòcrata es va formar el [[1909]], quan els sectors esquerrans es van separar del Partit Socialdemòcrata Laborista. A [[Alemanya]], els revolucionaris van formar la [[Lliga Espartaquista]] el [[1914]]. A [[Suècia]] l'esquerda va ocórrer en la primavera de [[1917]], amb la formació del [[Partit d'Esquerra (Suècia)|Partit Social Democràtic d'Esquerra]].
En altres casos, els Partits Comunistes van néixer com a grups que van abandonar la Socialdemocràcia després de la Revolució d'octubre. El [[1918]] revolucionaris [[Finlàndia|finlandesos]], en l'exili a [[Moscou]] després de la derrota dels comunistes en la [[Guerra civil finlandesa]], van fundar el Partit Comunista de Finlàndia. El [[3 de novembre]] el mateix any, el [[Partit Comunista d'Àustria]] va ser fundat. Els comunistes austríacs van intentar organitzar una república soviètica, però la revolució no es va estendre fora dels principals centres industrials. Poques setmanes més tard el [[Partit Comunista Hongarès]] va ser fundat. Sota el comandament de [[Béla Kun]], els comunistes hongaresos van conduir una rebel·lió i van fundar una república soviètica. La república va ser aixafada per la intervenció dels militars [[Romania|romanesos]].
Al desembre de 1918, la Socialdemocràcia del Regne de Polònia i Lituània i l'esquerra del [[Partit Socialista Polonès]] es van combinar per formar el [[Partit Comunista de Polònia|Partit Comunista dels Treballadors de Polònia]]. Un altre partit es va formar el 1918 sota el nom de [[Partit Comunista de Lituània]].
Tots aquests grups van unir al Komintern en la seva fundació el 1919 i es van convertir en els Partits Comunistes dels seus respectius països. Un cas notable és el del Partit Laborista noruec (l'ADN) que havia estat fundat el [[1887]]. El partit, sota el comandament de Martin Tranmæl, era un dels partits fundadors del Komintern. Cap a [[1920]] aquest havia exclòs la major part de les 21 tesis de Komintern. L'adaptació al Komintern va causar la divisió, ja que els elements moderats van formar el Partit Laborista Social Democràtic de Noruega el [[1921]]. Però al final Tranmæl i el Komintern separarien camins. El [[1923]] el partit va ser expulsat de l'internacional, i el [[Partit Comunista de Noruega]] va ser format per personeros lleials al Komintern. No obstant això, cal esmentar que l'ADN va romandre compromès amb el [[comunisme]] revolucionari fins i tot uns anys després de la seva expulsió, i es va esforçar a mantenir relacions cordials amb la internacional.
Poc després de la fundació del Komintern, variats grups socialistes de tot arreu de [[Iugoslàvia]] es van unir per formar el Partit Socialista de Treballadors de Iugoslàvia.
El 1920, el [[Partit Comunista de Grècia|Partit Socialista de Treballadors de Grècia]] (SEKE) va decidir unir-se al Komintern. La [[Secció Francesa de la Internacional Obrera]] (SFIO) es va dividir, formant els elements revolucionaris la [[Partit Comunista Francès|Secció Francesa de la Internacional Comunista]]. Els comunistes van ser capaços d'atreure una major quantitat dels socis de la SFIO, i van dur a terme la publicació del diari del partit: ''[[L'Humanité]]''. El Partit Comunista de la Gran Bretanya, també es va formar el [[1920]], no obstant això, no es va erigir sobre la divisió del [[Partit Laborista (Regne Unit)|Partit Laborista]], sinó per la fusió de petits grups d'esquerra.
El [[16 de maig]], el [[Partit Comunista de Txecoslovàquia]] va ser fundat. Al setembre el mateix any es va fundar el [[Partit Comunista de Bèlgica]].
Al gener de 1921, [[Amadeo Bordiga]] i [[Antonio Gramsci]] van conduir el ''comunsti puri'' a la secció del [[Partit Socialista Italià]] per formar el [[Partit Comunista Italià]]. El [[6 de març]] de 1921, el [[Partit Comunista Portuguès]] va ser fundat. El PCP tenia un fons alguna cosa diferent dels altres partits comunistes europeus, ja que ha desenvolupat més el moviment [[Anarcosindicalisme|anarco-sindicalista]] en lloc de la socialdemocràcia. El [[14 de novembre]] de 1921 es va fundar el [[Partit Comunista d'Espanya]], després de la fusió del [[Partit Comunista Espanyol]] (que es va desenvolupar fora de la Joventut Socialista) i el [[Partit Comunista Obrer Espanyol]] (format per la facció pro-Komintern del [[PSOE]]).
No obstant això, cap a la fi dels [[anys 1920]] el Komintern va afrontar diversos problemes. L'augment de la cremor revolucionària sobre el continent europeu ja havia acabat. Els Partits comunistes van ser establerts en la major part de països, però en la majoria dels casos els comunistes no van jugar el paper principal en el moviment obrer. Les divisions van soscavar el Komintern, perquè els grups considerats com a deslleials al comandament Komintern van ser expulsats. El [[1929]], [[Nikolai Bukharin]] va ser purgat i posteriorment la purga va ser realitzada en les seccions Komintern. El [[28 de desembre]] les tendències oposicionistes dins del [[Partit Comunista d'Alemanya]] havien desembocat en un partit separat, el Partit Comunista d'Oposició. El 1929 la part principal del Partit Comunista de Suècia, inclosa la major part del comandament del partit i tots els parlamentaris, va ser expulsada. Els expulsats van formar un partit comunista paral·lel, desenvolupat en el si del Partit Socialista. L'any següent, la [[Federació Comunista Catalanobalear]] es va separar del Partit Comunista d'Espanya. A França, els elements purgats van participar en la formació del [[Partit d'Unitat Proletària]].
El Partit Comunista d'Islàndia va ser format el [[1930]], però els comunistes havien estat políticament actius allí des de principis dels anys 1920.
L'extensió del [[feixisme]] va plantejar un desafiament greu al moviment comunista. El [[1926]] el Partit Comunista Italià havia estat prohibit per [[Mussolini]]. Després de l'entrada en funcions de [[Adolf Hitler|Hitler]] a Alemanya, el Partit Comunista d'Alemanya va ser prohibit. Quan la Internacional va convocar el seu 7è congrés el [[1935]], va decidir tornar a la seva antiga política de cooperació amb els Socialdemòcrates. Per la iniciativa dels partits comunistes es van crear Fronts Populars a diversos països. El [[front popular]] va guanyar eleccions a França i Espanya. A França els comunistes no van tenir, no obstant això, gran quantitat de contingents ministerials.
Com la [[Guerra civil espanyola]] va esclatar, els partits comunistes van mobilitzar el seu suport a la República Espanyola. Un fort contingent militar de 40.000 efectius, les [[Brigades Internacionals]], va ser format amb el suport actiu del Komintern.
Durant la [[Segona Guerra Mundial]], els comunistes van mobilitzar activitats de resistència en territoris ocupats per l'[[Eix Roma-Berlín-Tòquio|Eix]]. Unitats conduïdes per guerrillers comunistes estaven actives a [[Itàlia]], [[França]], [[Grècia]], [[Iugoslàvia]] i [[Albània]]. En altres llocs, els comunistes van organitzar activitats de sabotatge.
=== Comunisme llatinoamericà durant l'època del Komintern ===
El primer partit comunista llatinoamericà va ser el [[Partit Comunista Mexicà]]. Havia estat fundat com el Partit Socialista Obrer el 1911, però va canviar el seu nom a Partit Comunista el [[1919]]. El revolucionari indi Manabendra Nath Roy va contribuir decisivament a la unió del partit mexicà amb el Komintern. De la mateixa manera el Partit Obrer Socialista de Xile va ser fundat el [[1912]], canviant el seu nom a [[Partit Comunista de Xile|Partit Comunista]] quan es va unir al Komintern el [[1922]].
El Partit Comunista de l'Argentina va ser fundat el 1918.
El Partit Comunista de l'Uruguai va ser fundat el 21 de setembre de 1921.
El Partit Comunista de Guatemala va ser fundat el 1922.
El 22 de març de 1921 el Partit Comunista Brasiler va ser fundat per la fusió de diversos grups locals.
A l'Equador, el Partit Socialista va ser fundat el 1926. Posteriorment s'escindiria i es fundaria el [[Partit Comunista de l'Equador]] ([[PCE]]).
El 1928 [[José Carlos Mariátegui]] va fundar el Partit Socialista del Perú, que dos anys més tard es faria el Partit Comunista.
El Partit Comunista de Costa Rica va ser fundat el 1931.
El [[Partit Comunista de Veneçuela]] va ser fundat per Juan Bautista Fuenmayor el 5 de març de 1931.
El Partit Comunista de Puerto Rico va ser fundat el 1934.
=== Comunisme africà durant l'època del Komintern ===
L'única secció que el Komintern tenia a l'[[Àfrica subsahariana]] era el Partit Comunista de Sud-àfrica. El partit va ser format el 1921, per la fusió de diversos grups comunistes i socialistes locals. El CPSA va guanyar prominència durant la Rebel·lió de Rand, armada per miners blancs el 1922. El predomini de la minoria blanca del partit va preocupar el Komintern, que va obligar al CPSA per adoptar la tesi de “''Una República Natal''”, implicant la tesi que Sud-àfrica pertanyia a la seva població original negra. Després de l'adopció pel Komintern de la Línia de combat Popular, el partit va començar la cooperació amb el [[Congrés Nacional Africà]].
El Partit Comunista Francès realment tenia una cèl·lula en el [[Senegal]], conduïda per Roger Roche. El grup no es va ampliar gens ni mica entre la població africana i per això va ser dissolt. No obstant això, aquesta cèl·lula va participar en la formació del comitè senegalès del Front Popular.
=== Comunisme oceànic durant l'època del Komintern ===
L'Associació Marxista de Nova Zelanda va ser formada el 1918. Al març de 1921, una unió d'agrupacions va donar origen al Partit Comunista de Nova Zelanda. El partit va iniciar el seu treball a l'interior dels sindicats, però mai va deixar de ser una força menor en la política de [[Nova Zelanda]].
El Partit Comunista d'Austràlia va ser fundat a [[Sidney]] el [[30 d'octubre]] de 1920 per un grup de socialistes inspirats pels informes de la Revolució russa. Entre els fundadors del partit es trobaven prominents unionistes del comerç de Sidney, com Jock Garden, [[Adela Pankhurst]] (la filla de la sufragista britànic [[Emmeline Pankhurst]]) i la major part de la llavors il·legal Secció Australiana d'Obrers Industrials del Món (IWW). El IWW aviat va trencar relacions amb el Partit Comunista, a causa de desacords amb la direcció de la Unió Soviètica i del bolxevisme. En els seus primers anys, el partit va aconseguir alguna influència en el moviment sindical a [[Nova Gal·les del Sud]], però a mitjan anys 1920 el partit havia disminuït. El partit va ser reconstruït per Jack Kavanagh i Esmonde Higgins. No obstant això, a causa de la purga mundial dels comandaments dels partits nacionals feta pel Komintern, va ser expulsada per la Internacional.
▲== Referències ==
{{referències}}
| |||