Primera Guerra del Marroc: diferència entre les revisions

|comandant1= [[Fitxer:Flag of Spain (1785-1873 and 1875-1931).svg|23px|Imperi espanyol]] [[José Ortiz Echagüe]] <br>[[Fitxer:Flag of Spain (1785-1873 and 1875-1931).svg|23px|Imperi espanyol]] [[Juan Zavala de la Puente]] <br>[[Fitxer:Flag of Spain (1785-1873 and 1875-1931).svg|23px|Imperi espanyol]] [[Antonio Ros de Olano y Perpinyà|Antonio Ros de Olano]] <br>[[Fitxer:Flag of Spain (1785-1873 and 1875-1931).svg|23px|Imperi espanyol]] [[Joan Prim i Prats]] <br>[[Fitxer:Flag of Spain (1785-1873 and 1875-1931).svg|23px|Imperi espanyol]] [[Antonio Alcalá Galiano]] <br>[[Fitxer:Flag of Spain (1785-1873 and 1875-1931).svg|23px|Imperi espanyol]] [[Segundo Díaz Herrero]] (armada)

El [[3 de novembre]] [[Leopoldo O'Donnell]] fou nomenat comandant de les forces a l'Àfrica. Aquestes estaven formades per tres [[cos d'exèrcit|cossos d'exèrcit]] dirigits pels generals [[Rafael Echagüe y Bermingham]], [[Juan Zavala de la Puente]] i [[Antonio Ros de Olano y Perpinyà|Antonio Ros de Olano]], i una [[divisió]] de reserva dirigida per [[Joan Prim i Prats]] i una divisió de cavalleria manada per [[Antonio Alcalá Galiano]], fins a un total 40.000 homes; la marina va quedar sota comandament de [[Segundo Díaz Herrero]] amb 4 vaixells de vela i 10 vapors i amb 223 canons i tres mil mariners.

Descartada Tànger com a lloc de desembarcament per l'oposició britànica, i el riu Martín per un fortí que hi havia a la seva boca suposadament molt ben proveït, [[Leopoldo O'Donnell]] va optar per Ceuta i va declarar Tetuan com a objectiu. L'esquadra va bloquejar els ports de Tànger, [[Larraix]] i Tetuan, i [[José Ortiz Echagüe]] amb la primera divisió va desembarcar a Ceuta el [[18 de novembre]] i el 19 va ocupar les primeres posicions al Serrallo, la residència de paixà. El 20, 21 i 22 foren atacades les posicions espanyoles, i el 24 els marroquins van rebre reforços i van atacar, però van ser rebutjats després d'una lluita que va arribar a ser de cos a cos, a costa d'unes 100 baixes al bàndol espanyol. L'atac es va reproduir el dia 25 (40004.000 marroquins); ferit el general Echagüe, va assolir el comandament el general Gasset, que va aconseguir rebutjar a l'enemic quan ja havia rebassatsobrepassat el flanc esquerre; les baixes espanyoles foren de 400 homes.

L'operació estava molt mal planejada, ja que Ceuta no s'havia proveït bé i les tropes van estar uns quants dies a mitja ració. O'Donnell, que era a [[Cadis]], va sortir cap a Ceuta on va arribar el dia [[27 de novembre]], amb [[Juan Zavala de la Puente]] i les seves forces. El dia 30 els marroquins van rebre reforços i van tornar a atacar una posició a 1&nbsp;km del campament espanyol. O'Donnell va ordenar al general Gasset que anés a socórrer la posició mentre ZabalaZavala ocupava les altures que dominaven el Serrallo i Prim es feia càrrec del campament; finalment els atacants foren rebutjats després de durs combats.

Al desembre els espanyols van reforçar les seves posicions i els marroquins van voler impedir-ho i vuit mil soldats dirigits pel mateix [[Muley Abbas]] van atacar el dia [[9 de desembre]] la brigada Angulo, que ocupava les posicions avançades. ZabalaZavala el va anar a auxiliar, i amb càrregues de baioneta va aconseguir rebutjar als atacants, en el que s'anomenà [[batalla de la serralada de Bullones]]. ZabalaZavala va obtenir la gran creu de Sant Ferran (única que es va concedir en tota la guerra). Les baixes espanyoles foren nombroses. Els marroquins van tornar a atacar els dies 15, 20, 22, 25 i [[29 de desembre]], i altre cop foren rebutjats sovint lluitant a la baioneta, i després de causar moltes baixes a l'exèrcit espanyol. Una altra causa important de mortaldat durant tota la campanya va ser el còlera, que afectava els soldats espanyols i que va provocar diversos milers de morts.

L'[[1 de gener]] de [[1860]] l'exèrcit espanyol va iniciar la marxa cap a Tetuan, amb Prim a l'avantguarda, seguit per ZabalaZavala, i finalment O'Donnell i l'estat major. Echagüe i [[Antonio Ros de Olano y Perpinyà|Ros de Olano]] van romandre a Ceuta a l'expectativa. Prim havia d'anar a la vall dels Castillejos i ocupar una posició coneguda com la Casa del Morabito per esperar al segon cos d'exèrcit que arribaria l'endemà, i junts passar la vall. Prim va aconseguir el seu objectiu, però no es va saber contenir i, fustigat per l'enemic des d'una posició estratègica a la vall, va avançar amb una temerària carregacàrrega a la baioneta i va ocupar la posició enemiga en un dels contraforts de la serralada de Bullones, i després va perseguir l'enemic amb la cavalleria; els marroquins es van refer i van rodejar la cavalleria, que es va salvar per poc; embravits els marroquins vavan passar a l'atac a les tres de la tarda i van recuperar la posició que havien perdut, fins que Prim va agafar la direcció i, amb una bandera a la mà i parlant als soldats electritzats per l'exemple del seu cap, va iniciar la contraofensiva, amb la bona sort que llavors va arribar ZabalaZavala amb quatre batallons més i va arrodonir la victòria. Aquesta fou la [[batalla de Castillejos]], que va costar 700 morts als espanyols.

[[Fitxer:MARIANO FORTUNY - La Batalla de TetuánTetuan (Museo Nacional de Arte de Cataluña, 1862-64. Óleo sobre lienzo, 300 x 972 cm).jpg|thumb|400px|''[[La Batalla de Tetuan]]'', obra de grans dimensions (300 x 972 cm) de [[Marià Fortuny]], del 1862-64 ([[MNAC]]).<ref>[http://art.mnac.cat/fitxatecnica.html?inventoryNumber=010695-000&lang=ca Fitxa de "La batalla de Tetuan", de Marià Fortuny] a la pàgina del [[MNAC]].</ref>]]

Muley Abbas es va adonar que els espanyols no s'aturarien fins a Tetuan i va decidir obstaculitzar tant com fos possible el seu camí. Va atacar a les altures de la Comtessa, però no va saber aprofitar les dificultats del pas de Monte Negrón pels espanyols, quan el soldats van haver de passar per un estret pas d'arena entre la mar i unes llacunes; va tornar a atacar a la vora del riu Smir, però sense força ni convicció. En canvi, un temporal va impedir els subministraments als espanyols durant uns quants dies, i la situació va arribar a ser critica, però una vegada escampat el temporal els vaixells van poder portar aliments frescos i es va reprendre la marxa. Es va creuar el Capcap Negre i el riu Smir amb certes dificultats, per finalment conquerir posicions les altures des de les quals es dominava la vall de Tetuan.