Primera Guerra del Marroc: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
hi havia confusió amb José Ortiz Echagüe (1886-1980)
mCap resum de modificació
Línia 12:
|general1= [[Fitxer:Flag of Spain (1785-1873 and 1875-1931).svg|23px|Imperi espanyol]] [[Leopoldo O'Donnell]]
|general2= [[Fitxer:Flag of Morocco.svg|23px|Marroc]] [[Mohammed IV del Marroc]]
|comandant1= [[Fitxer:Flag of Spain (1785-1873 and 1875-1931).svg|23px|Imperi espanyol]] [[José Ortiz Echagüe]] <br>[[Fitxer:Flag of Spain (1785-1873 and 1875-1931).svg|23px|Imperi espanyol]] [[Juan Zavala de la Puente]] <br>[[Fitxer:Flag of Spain (1785-1873 and 1875-1931).svg|23px|Imperi espanyol]] [[Antonio Ros de Olano y Perpinyà|Antonio Ros de Olano]] <br>[[Fitxer:Flag of Spain (1785-1873 and 1875-1931).svg|23px|Imperi espanyol]] [[Joan Prim i Prats]] <br>[[Fitxer:Flag of Spain (1785-1873 and 1875-1931).svg|23px|Imperi espanyol]] [[Antonio Alcalá Galiano]] <br>[[Fitxer:Flag of Spain (1785-1873 and 1875-1931).svg|23px|Imperi espanyol]] [[Segundo Díaz Herrero]] (armada)
|comandant2 = [[Fitxer:Flag of Morocco.svg|23px|Marroc]] [[Muley Abbas]]
|força1 =40.000
Línia 37:
[[Regne Unit|Gran Bretanya]], tement que una guerra portés a l'ocupació espanyola de [[Tànger]], va enviar una nota per exigir la seguretat de [[Gibraltar]]. Espanya va haver de declarar que no tenia intenció d'ocupar cap posició a l'estret que poses en perill la seguretat de la base britànica. Per debilitar a Espanya el govern britànic va exigir el pagament d'un antic deute de quaranta-nou milions de rals, que el govern va pagar sense regatejar, però tot això va accentuar el patrioterisme i les ambicions imperialistes espanyoles, i el [[22 d'octubre]] les corts van declarar la guerra al Marroc.
 
El [[3 de novembre]] [[Leopoldo O'Donnell]] fou nomenat comandant de les forces a l'Àfrica. Aquestes estaven formades per tres [[cos d'exèrcit|cossos d'exèrcit]] dirigits pels generals [[Rafael Echagüe y Bermingham]], [[Juan Zavala de la Puente]] i [[Antonio Ros de Olano y Perpinyà|Antonio Ros de Olano]], i una [[divisió]] de reserva dirigida per [[Joan Prim i Prats]] i una divisió de cavalleria manada per [[Antonio Alcalá Galiano]], fins a un total 40.000 homes; la marina va quedar sota comandament de [[Segundo Díaz Herrero]] amb 4 vaixells de vela i 10 vapors i amb 223 canons i tres mil mariners.
 
El [[soldà]] marroquí van posar al capdavant de les seves forces al seu germà Muley Abbas, amb els ''bakharis'', ''magazenis'' i ''nizams'' com a forces regulars i els ''gums'' que eren les forces voluntàries, en total cinquanta mil homes, amb uns 500 canons (150 de moderns).
 
== La guerra ==
Descartada Tànger com a lloc de desembarcament per l'oposició britànica, i el riu Martín per un fortí que hi havia a la seva boca suposadament molt ben proveït, [[Leopoldo O'Donnell]] va optar per Ceuta i va declarar Tetuan com a objectiu. L'esquadra va bloquejar els ports de Tànger, [[Larraix]] i Tetuan, i [[José Ortiz Echagüe]] amb la primera divisió va desembarcar a Ceuta el [[18 de novembre]] i el 19 va ocupar les primeres posicions al Serrallo, la residència de paixà. El 20, 21 i 22 foren atacades les posicions espanyoles, i el 24 els marroquins van rebre reforços i van atacar, però van ser rebutjats després d'una lluita que va arribar a ser de cos a cos, a costa d'unes 100 baixes al bàndol espanyol. L'atac es va reproduir el dia 25 (40004.000 marroquins); ferit el general Echagüe, va assolir el comandament el general Gasset, que va aconseguir rebutjar a l'enemic quan ja havia rebassatsobrepassat el flanc esquerre; les baixes espanyoles foren de 400 homes.
 
L'operació estava molt mal planejada, ja que Ceuta no s'havia proveït bé i les tropes van estar uns quants dies a mitja ració. O'Donnell, que era a [[Cadis]], va sortir cap a Ceuta on va arribar el dia [[27 de novembre]], amb [[Juan Zavala de la Puente]] i les seves forces. El dia 30 els marroquins van rebre reforços i van tornar a atacar una posició a 1&nbsp;km del campament espanyol. O'Donnell va ordenar al general Gasset que anés a socórrer la posició mentre ZabalaZavala ocupava les altures que dominaven el Serrallo i Prim es feia càrrec del campament; finalment els atacants foren rebutjats després de durs combats.
 
===Batalla de la serralada de Bullones===
{{Principal|Batalla de la serralada de Bullones}}
Al desembre els espanyols van reforçar les seves posicions i els marroquins van voler impedir-ho i vuit mil soldats dirigits pel mateix [[Muley Abbas]] van atacar el dia [[9 de desembre]] la brigada Angulo, que ocupava les posicions avançades. ZabalaZavala el va anar a auxiliar, i amb càrregues de baioneta va aconseguir rebutjar als atacants, en el que s'anomenà [[batalla de la serralada de Bullones]]. ZabalaZavala va obtenir la gran creu de Sant Ferran (única que es va concedir en tota la guerra). Les baixes espanyoles foren nombroses. Els marroquins van tornar a atacar els dies 15, 20, 22, 25 i [[29 de desembre]], i altre cop foren rebutjats sovint lluitant a la baioneta, i després de causar moltes baixes a l'exèrcit espanyol. Una altra causa important de mortaldat durant tota la campanya va ser el còlera, que afectava els soldats espanyols i que va provocar diversos milers de morts.
 
===Bombardeig de riu Martín===
Línia 56:
===Batalla de Castillejos===
{{Principal|Batalla de Castillejos}}
L'[[1 de gener]] de [[1860]] l'exèrcit espanyol va iniciar la marxa cap a Tetuan, amb Prim a l'avantguarda, seguit per ZabalaZavala, i finalment O'Donnell i l'estat major. Echagüe i [[Antonio Ros de Olano y Perpinyà|Ros de Olano]] van romandre a Ceuta a l'expectativa. Prim havia d'anar a la vall dels Castillejos i ocupar una posició coneguda com la Casa del Morabito per esperar al segon cos d'exèrcit que arribaria l'endemà, i junts passar la vall. Prim va aconseguir el seu objectiu, però no es va saber contenir i, fustigat per l'enemic des d'una posició estratègica a la vall, va avançar amb una temerària carregacàrrega a la baioneta i va ocupar la posició enemiga en un dels contraforts de la serralada de Bullones, i després va perseguir l'enemic amb la cavalleria; els marroquins es van refer i van rodejar la cavalleria, que es va salvar per poc; embravits els marroquins vavan passar a l'atac a les tres de la tarda i van recuperar la posició que havien perdut, fins que Prim va agafar la direcció i, amb una bandera a la mà i parlant als soldats electritzats per l'exemple del seu cap, va iniciar la contraofensiva, amb la bona sort que llavors va arribar ZabalaZavala amb quatre batallons més i va arrodonir la victòria. Aquesta fou la [[batalla de Castillejos]], que va costar 700 morts als espanyols.
 
===Batalla de Tetuan===
{{principal|Batalla de Tetuan}}
[[Fitxer:MARIANO FORTUNY - La Batalla de TetuánTetuan (Museo Nacional de Arte de Cataluña, 1862-64. Óleo sobre lienzo, 300 x 972 cm).jpg|thumb|400px|''[[La Batalla de Tetuan]]'', obra de grans dimensions (300 x 972 cm) de [[Marià Fortuny]], del 1862-64 ([[MNAC]]).<ref>[http://art.mnac.cat/fitxatecnica.html?inventoryNumber=010695-000&lang=ca Fitxa de "La batalla de Tetuan", de Marià Fortuny] a la pàgina del [[MNAC]].</ref>]]
Muley Abbas es va adonar que els espanyols no s'aturarien fins a Tetuan i va decidir obstaculitzar tant com fos possible el seu camí. Va atacar a les altures de la Comtessa, però no va saber aprofitar les dificultats del pas de Monte Negrón pels espanyols, quan el soldats van haver de passar per un estret pas d'arena entre la mar i unes llacunes; va tornar a atacar a la vora del riu Smir, però sense força ni convicció. En canvi, un temporal va impedir els subministraments als espanyols durant uns quants dies, i la situació va arribar a ser critica, però una vegada escampat el temporal els vaixells van poder portar aliments frescos i es va reprendre la marxa. Es va creuar el Capcap Negre i el riu Smir amb certes dificultats, per finalment conquerir posicions les altures des de les quals es dominava la vall de Tetuan.
 
El [[16 de gener]] una divisió dirigida pel general Ríos fou desembarcada a la zona, i l'exèrcit reunit va arribar al riu Uadi al-Jelú el dia [[19 de gener]]. En aquest punt van enfrontar l'enemic els dies 23 i [[25 de gener]]. O'Donnell va establir un campament i els marroquins van iniciar un atac general el dia [[30 de gener]]. A la nit van destruir la posició o parapet de La Estrella'','' però l'endemà van poder ser rebutjats, si bé les baixes espanyoles foren de 600 homes.