Bandera de Catalunya: diferència entre les revisions

A la seva obra ''[[Crónica de Aragón]]'' (1499), l'historiador aragonès [[Gualberto Fabricio de Vagad]] explicava que el primer rei d'Aragó que prengué la [[Senyera Reial]] fou [[Alfons el Cast]], fill del comte de Barcelona [[Ramon Berenguer IV]], deixant clar que eren «''los bastons o palos de Catalueña''». De la mateixa manera s'expressà el també historiador [[Lucio Marineo Sículo]] a l'obra ''[[De Aragoniae Regibus et eorum rebus gestis libri V|De Aragoniae Regibus]]'' (1509), on afegí la novetat que l'emblema tenia el seu origen en el mític cavaller [[Otger Cataló]].{{sfn|Albertí|2010|p=84}} L'obra de [[Lucio Marineo Sículo]] fou traduïda al castellà per [[Juan de Molina]] i impresa a [[València]] amb el nom de ''[[Crónica d'Aragón]]''. Partint d'aquesta traducció l'historiador castellà [[Gonzalo Fernández de Oviedo|Gonzalo Fernández de Oviedo y Valdés]] inventà una versió primigènia de la llegenda de les quatre barres a la seva obra autògrafa ''[[Catálogo Real de Castilla]]''.<ref name="GALDEANO-2006">[[#GALDEANO-2006|Galdeano 2006]], pag. 380</ref> L'historiador castellà explica que el cavaller [[Otger Cataló]] tenia per armes un escut franc tot daurat, i que mentre lluitava contra els sarraïns fou ferit en una mà. Quan volgué adreçar l'escut, li quedaren cincquatre marques dels dits tacats de sang a l'escut. Acabada la batalla, Otger Cataló manà que a partir d'aleshores aquell fos l'escut dels seus successors.