Museu Nacional d'Art de Catalunya: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
#FABER |
Cap resum de modificació |
||
Línia 21:
{{AP|Palau Nacional de Montjuïc}}
Els projectes per urbanitzar els costers de [[Montjuïc (Barcelona)|Montjuïc]] com a pulmó i espai d'esbarjo de Barcelona daten de principis del [[segle XX]]. Fou decisiu en aquesta orientació el fet que la muntanya fos escollida com a escenari de la gran [[Exposició Internacional de Barcelona de 1929]]: la direcció de la part urbanística i arquitectònica del projecte fou confiada al prestigiós arquitecte [[modernisme català|modernista]] [[Josep Puig i Cadafalch]] i els jardins, a [[Jean Claude Nicolas Forestier]] i a [[Nicolau Maria Rubió i Tudurí]]. El Palau Nacional fou concebut dins aquesta planificació com a palau central de l'exposició i el 1924 fou convocat un concurs per a la seva realització –un cop apartat del projecte, Puig i Cadafalch amb l'arribada de la [[Dictadura de Primo de Rivera]] (1923)–, que guanyaren els arquitectes [[Eugeni Pere Cendoya|Eugenio P. Cendoya]], [[Enric Catà]] i [[Pere Domènech i Roura]]. Estava destinat a allotjar una magna exposició –''El Arte en España''–,<ref name="Gómez-Moreno1929">{{ref-llibre|autor=Manuel Gómez-Moreno|títol=El arte en España: guía museo del Palacio nacional|url=http://books.google.com/books?id=lOtJAAAAMAAJ|consulta= 29 març 2012|any=1929|editorial=Imprenta de Eugenio Subirana}}</ref> amb més de 5.000 peces i reproduccions representatives de la història de l'art espanyol, que tenia dues extensions, el conjunt arquitectònic del [[Poble Espanyol]], encara actiu, i el [[Palau d'Art Modern]], que s'enderrocà.
L'edifici del [[Palau Nacional de Montjuïc]] és obra d'[[Eugenio Cendoya]] i [[Enric Catà]], sota la supervisió de [[Pere Domènech i Roura]], desestimant un projecte inicial de [[Puig i Cadafalch]] i [[Guillem Busquets]]. Presenta una [[façana]] principal simètrica, amb un cos central que sobresurt i dos laterals; el cos central està coronat per una [[cúpula]] d'estil romà, dominant tot el conjunt de la façana i s'acompanya de dues cúpules més petites als costats. Els quatre angles del gran Saló estan compostos per unes torres de planta quadrada que s'integren a la composició de la façana exterior.<ref>Barral i Altet (1992) pàg.25</ref>
Línia 363:
* El '''[[Cau Ferrat]]''': ubicat a [[Sitges]], a la vora de la platja de Sant Sebastià, era la casa i estudi de [[Santiago Rusiñol]]. Fou inaugurat com a museu el 1935, i s'hi exhibeixen diverses col·leccions relacionades amb l'artista i amb el modernisme. Hi ha una important col·lecció de ferros, de vidres i de ceràmica popular. Pel que fa a la pintura i dibuixos, es poden veure obres de [[El Greco]], [[Ramon Casas]],[[Miquel Utrillo]], [[Ignacio Zuloaga]], [[Anglada Camarasa]], [[Picasso]] o [[Darío de Regoyos]], entre d'altres. Una de les particularitats és la disposició mateixa de les obres.
* El '''[[Museu de la Garrotxa]]''': ubicat a [[Olot]], està especialitzat en pintura catalana i més concretament en els integrants de l'[[escola d'Olot]], pel que es poden veure obres de pintors com Ramon Casas, [[Xavier Nogués]], [[Leonci Quera]], [[Ramon Amadeu]], [[Miquel Blay]] i [[Josep Clarà]] i una col·lecció de cartells
==Activitats educatives==
| |||