Principat de Catalunya: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m →La forja de Catalunya: estat de la Corona d'Aragó: Arreglo enllaç de pau i treva |
||
Línia 189:
Aquesta articulació política de Catalunya com a estat medieval es veu representada per l'aparició del terme ''Cathalonia'',<ref name="SESMA"/> terme que mai no havia emprat [[Ramon Berenguer IV]], per a referir-se a un espai polític, social i ètnic definit. Aquesta aparició del terme es veu refermada pel principi d'oposició, davant la necessitat de definir els orígens ètnics diferenciats dels barons que constitueixen la cúria reial, de manera que es parla de «''cum consilio et voluntate baronum curie mee, scilicet, Catalanorum et Aragonensium''»,<ref name="SESMA"/> així com per la necessària definició jurídica, que subsitueix a l'anterior referència barcelonina, per la nova de «''ad forum et consuetudinem Catalonie''».<ref name="SESMA01"/>
Així mateix tres dates representen simbòlicament aquest naixement polític: d'una banda el [[1173]], data en què d'una banda es féu la primera recopilació dels ''[[Usatici Barchinonae]]'' amb la voluntat de convertir-los en la llei de Catalunya «''Consuetudinem Cathalonie''».<ref name="SESMA01"/> També en aquell any el rei [[Alfons II d'Aragó]] «el Cast» convocà a [[Fondarella]] una [[Pau i Treva de Déu|assemblea de Pau i Treva de Déu]]. Per bé que la Pau i Treva de Déu fou inicialment un instrument jurídic de l'església catòlica per tal de defensar els més febles de la violència feudal, el poder comtal barceloní les instrumentalitzà progressivament per tal de convertir-les en una eina d'afermament del seu poder sobre els barons. L'assemblea de Fondarella marca la culminació d'aquest procés polític d'afermament de la superioritat del poder comtal, en aquest cas ja reial, i on hi foren convocats els magnats catalans més poderosos d'aleshores; entre d'altres, [[Ramon I de Montcada]], [[Ramon Folc III de Cardona]], [[Hug IV de Mataplana]], [[Ponç III de Cabrera]].<ref name="SESMA01"/> El rei [[Alfons II d'Aragó]] aconseguí el reconeixement de la seva [[potestas (poder)]] reial amb la concessió per part dels barons d'accedir a la convocatòria dels caps de llinatge quan el rei ho considerés convenient, a fi de combatre els malfactors en «''totius terre mee''».<ref name="SESMA01"/> Així mateix el rei defineix la unitat de l'espai territorial català sota la seva sobirania com «la terra que va des de Salses fins a Tortosa i Lleida» («''de Salsis usque Dertusam et Ilerdam cim suis finibus''»), i per bé que en aquest cas concret de [[1173]] no s'explicita la paraula ''Catalunya'',<ref name="SESMA01"/> el terme sí que quedarà explícitament definit en ratificacions posteriors.
A fi de fer efectiu el poder reial sobre aquest espai polític definit anomenat Catalunya, el rei articulà una estructura jurisdiccional territorial, les [[vegueries]],<ref name="SESMA01"/> al capdavant de les quals hi hauria un representant de l'autoritat reial, el veguer, nomenat pel monarca entre persones sense vincles familiars amb els barons. Així mateix el Veguer seria el responsable de mantenir la Pau a la terra i els homes, comptant amb la capacitat de convocar assemblees veïnals per tal de perseguir els malfactors, i amb plens poders en nom del rei en matèria fiscal i militar. Però el naixement polític de Catalunya com un estat medieval unificat i homogeneïtzat per sobre la fragmentació baronial no fou pacífica. El rebuig dels barons als acords anomenats [[constitucions de Pau i Treva]] fou frontal i violent. El [[1176]] fou assassinat un dels que havia acatat els acords, el vescomte [[Ramon Folc III de Cardona]]; tot seguit es donà tal caos als seus dominis que l'abat de Cardona no va poder assistir a un sínode a Urgell; i també morí violentament el [[1194]] l'arquebisbe de Tarragona, Berenguer de Vilademuls, un altre dels que havia acatat la superioritat reial.
| |||