''La '''vergonha''''', vergonya en [[occità]] ([[IPA]] [ber'ɣuɲoɣuɲɔ]), i a voltes ''lo '''vergonhament''''' ([berˌɣuɲɔ'men]) en el sentit d'avergonyiment, però també d'humiliació, és com els occitans anomenen a les pràctiques -i per extensió als nefastes efectes- que sobre els nens i la resta de ciutadans occitanoparlants de l'Estat francès, tingueren diverses polítiques governamentals respecte al que van ser anomenats ''[[patuès|''patois'']]'' (dialectes), en al·lusió despectiva general a les llengües no oficials de l'Estat. ''La '''vergonha''''' era i és practicada amb la intenció de que hom se senti avergonyit de la llengua familiar pròpia si aquesta no és el [[francès]]. Per a aconseguir el fet es promou l'exclusió, la humiliació i l'ostracisme a l'escola, reforçats per l'absència de mitjans de comunicació en la llengua minoritària. Aquest intent de [[genocidi lingüístic]] ha estat promogut per diferents homes de poder i polítics francesos, des de [[Henri Grégoire]] ([[revolució francesa]]) fins a [[Nicolas Sarkozy|Nicolas Sarközy de Nagy-Bocsa]].
