Dama d'Elx: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 1:
<!-- Varietat dialectal: Català occidental-valencià.--->
{{Infotaula d'obra artística|sense cursiva=si}}
La '''''Dama d'Elx''''' és una escultura monolítica i policromàtica que es trobà casualment, l'any [[1897]], al [[jaciment arqueològic de l'Alcúdia]], prop de 2 km al sud d'[[Elx]] ([[Baix Vinalopó]]). Generalment, es considera que la dama d'Elx és una escultura d'art [[cultura ibera|iber]],jaciment datada al [[segle IV aC]], o potser el [[segle V aC|segle V]], és a dir,arqueològic de les èpoques dels [[Antiga Roma|romans]] o dels [[Antiga Grècia|hel·lenístics]].
 
Es pensa que representa una dona de complexos i luxosos [[abillament]]s al cap i gruixuts collarets a cada costat de la cara. Com moltes altres figures ibèriques religioses recuperades, té un buit a l'esquena que suposadament servia per introduir-hi [[cendra|cendres]], [[relíquia|relíquies]] o altres objectes sagrats, i les espatlles es disposen lleugerament inclinades cap avant, cosa que fa sospitar que es tracta d'una [[deessa|dea]] o d'una sacerdotessa ibèrica.
 
En els últims anys s'ha convertit en el símbol d'Elx, on hi ha hagut mobilitzacions socials per reivindicar el seu retorn i la seva permanència a la ciutat, en comptes d'exhibir-se a Madrid.
Després de llargues negociacions i de continuades negatives, el [[17 de maig]] de [[2006]] la dama va ser traslladada a Elx (al [[palau d'Altamira]], que ha estat convenientment habilitat) i oberta al públic el dia [[18 de maig]]. L'escultura es va mostrar a [[Elx]] sis mesos i va tornar a Madrid el dia de l'última representació del [[misteri d'Elx]] de l'any 2006.
 
==Composició artística==
[[Fitxer:Dama_de_Elche_colores2007.jpg|thumb|Policromia hipotètica de la dama d'Elx, per Francisco Vives]]
[[Fitxer:DamaElche01.JPG|thumb|230px|Detall de la dama d'Elx]]
El Dr. Campello estava casat amb Assumpció Ibarra, filla d'[[Aurelià Ibarra Manzoni]], un humanista del segle [[XIX]] que es dedicava també a l'[[arqueologia]] com a afició, i que havia anat trobant un considerable nombre d'objectes i vestigis ibèrics a les seves terres de conreu i altres llocs del terme municipal d'Elx. Amb això havia anat formant una col·lecció arqueològica de gran vàlua que deixà com a herència a la seva filla Asunción, amb l'encàrrec d'oferir-lo en venda a la [[Reial Acadèmia Espanyola de la Història]], perquè finalment fóra mostrada al Museu Arqueològic Nacional de Madrid. A més a més, en el seu testament posava com a condició que la col·lecció havia de comprar-se en la seva totalitat.
D'una túnica blanca de lli fi, una [[mantellina (roba)|mantellina]] subjecta per una pinta o una [[tiara (indumentària)|tiara]] que cau sobre l'escot. Aquesta mantellina, en la qual encara queden restes de pintura, era de color vermell, i sobre aquesta hi ha un gran mantell de tela gruixuda i d'aparença pesant, que era de color blau. Els llavis també conserven restes de color vermell. Està feta de pedra de calcària fina, groguenca, i la cara té el color natural d'aquesta pedra, que probablement coincidia amb el color natural de la pell de la cara. Aquests policromats són típics dels grecs, i la roba recorda algunes [[terracota|terracotes]] [[ceràmica àtica|àtiques]] del [[segle IV aC]] originàries de l'[[illa de Rodes]] que es trobaren a les [[illes Balears]].
 
Entre altres versions, la més acceptada és que es tracta de la deessa cartaginesa [[Tanit]], igual que la [[dama de Baza]], equivalent púnica de la fenícia [[Astarte]] o de la semítica [[Ixtar]] babilònica, deessa protectora de la fertilitat, dels animals, dels humans i de la vida en els seus conceptes més variats. Aquesta deessa es donà conèixer a l'[[Europa Occidental|Europa occidental]] gràcies als [[fenicis]] i fou força venerada entre [[ibers]] i [[turdetans]], com indiquen nombroses estatuetes semblants en diversos llocs.
 
Tots els amulets que porta sobre l'escot són d'origen fenici i coincideixen amb els collarets que formen part del [[tresor d'Aliseda]], obra d'artistes indígenes que treballaven cap a l'any [[600 aC]], que també apareixen en la [[dama de Baza]] i altres escultures ibèriques, bé en pedra o bé en bronze. De fet, aquesta barreja d'elements procedents de diferents orígens és un dels trets de l'art ibèric.
 
Hi ha una descripció feta per [[Artemidor d'Efes]] sobre les dones iberes que va veure durant el seu viatge per les costes [[Península Ibèrica|d'Ibèria]], allà per l'any [[100 aC]], que coincideix en gran part amb la descripció de la dama d'Elx:
 
:''Algunes dones iberes porten collarets de [[ferro]] i grans carcasses al cap, sobre les quals duien una mantellina que feia de para-sol i els cobrien el semblant. Però altres dones s'hi posaven un petit ''tympanon'' al voltant del coll que tancaven amb força al bescoll, el cap fins a les orelles, i que es doblegaven cap amunt, al costat i darrere.''
 
==Història==
Un jove treballador, [[Manuel Campello i Esclapez]], ''Manolico'', trobà casualment l'escultura el dia [[4 d'agost]] de [[1897]], mentre estava fent tasques d'aplanament del tossal de l'Alcúdia amb finalitats agrícoles. Aleshores, ''Manolico'' la batejà amb el nom de "reina mora".
 
Pierre Paris, un aficionat a l'arqueologia francès, comprà l'escultura poques setmanes després i l'envià a [[França]], on es mostrà al [[Museu del Louvre]], i durant la [[Segona Guerra Mundial|Segona Guerra mundial]] la peça va ser amagada per protegir-la. El [[govern de Vichy]] negocià el seu retorn amb el [[Dictadura de Franco|govern de Franco]] a partir de l'any [[1940]]. René Huyghe, en nom de Vichy, la lliurà a [[Luís Monreal y Tejada]], en nom del govern de Franco, i el [[27 de juny]] de [[1941]] l'escultura fou traslladada al [[Museu del Prado]] ([[Madrid]]) i, al seu torn, fou traslladada el [[1972]] una altra vegada cap al Museu Arqueològic Nacional, malgrat les reclamacions populars perquè tornara a Elx, on hi ha una reproducció d'imitació al lloc on va ser trobada.
 
Amb la dama d'Elx, que aparegué l'any [[1948]] als bitllets espanyols d'una pesseta, es promogué l'interès per la cultura ibèrica preromana. Les mobilitzacions socials per a la seva tornada començaren en la [[dècada del 1960|dècada dels 60]], quan [[Manuel Martínez Macià]] fundà l'orde de la Dama d'Elx per reivindicar-ne el retorn al [[País Valencià]].
 
==Conflicte sobre la seva propietat==
[[Fitxer:Dama d'Elx (ampliació).jpg|thumb|La dama d'Elx, exposada a la vitrina]]
El Dr. Campello estava casat amb Assumpció Ibarra, filla d'[[Aurelià Ibarra Manzoni]], un humanista del segle [[XIX]] que es dedicava també a l'[[arqueologia]] com a afició, i que havia anat trobant un considerable nombre d'objectes i vestigis ibèrics a les seves terres de conreu i altres llocs del terme municipal d'Elx. Amb això havia anat formant una col·lecció arqueològica de gran vàlua que deixà com a herència a la seva filla Asunción, amb l'encàrrec d'oferir-lo en venda a la [[Reial Acadèmia Espanyola de la Història]], perquè finalment fóra mostrada al Museu Arqueològic Nacional de Madrid. A més a més, en el seu testament posava com a condició que la col·lecció havia de comprar-se en la seva totalitat.
 
Després de la mort d'Aurelià Ibarra, una comissió de la Reial Acadèmia d'Història anà cap a Elx per tractar sobre la compra i va arribar a l'acord d'adquirir la col·lecció sencera amb pagaments a tres terminis. En dates properes del pagament del tercer termini es trobà la dama d'Elx, peça que Assumpció Ibarra no estava d'acord a incloure en la col·lecció, i l'Acadèmia no estava d'acord a continuar pagant si no hi incloïa la peça. Mentrestant, la "reina mora" es feia famosa a Elx, era motiu de conversa i tothom volia conèixer la troballa de prop.
Linha 36 ⟶ 11:
Quan arribà el mes d'[[agost]], mentre se celebrava el [[Misteri d'Elx]], durant els dies 14 i 15, Pere Ibarra, germà del finat, havia convidat per a les festes l'arqueòleg francès Pierre Paris. Aquest, en adonar-se de la importància de l'escultura ibèrica, n'informà els responsables del Museu del Louvre, que oferiren una quantitat per la peça: 4.000 [[franc francès|francs]] de l'època. Malgrat la disconformitat d'Assumpció Ibarra, el bust fou venut i el [[30 d'agost]] de [[1897]] partí cap a [[París]].
 
*Deu a tohtom
==Vegeu també==
*.
*[[Dama d'Eivissa]].
*[[Dama de Cabdet]].
 
==Enllaços externs==
{{Projectes germans | Commons= |Viccionari= |Viquidites= |Viquiespècies= |Viquillibres= |Viquinotícies= La Dama d'Elx torna al seu lloc d'origen temporalment| Viquitexts= |Viquiversitat= |Wikivoyage= }}
*[http://www.damaelche.org Francisco Vives Boix, la dama d'Elx l'any 2000: anàlisi tecnològica i artística].
 
 
{{ORDENA:Dama D'Elx}}
[[Categoria:Objectes arqueològics ibers del País Valencià]]
[[Categoria:Escultures iberes]]