Seguretat ciutadana: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Robot treu puntuació penjada després de referències
Línia 16:
En aquest sentit, si s'estén el concepte d'ordre públic com a limitació a la llibertat ideològica de l'article novè, a la definició de llibertat individual de l'article quart, apareix el concepte d'ordre públic: «''L'ordre públic s'estableix amb garantia i límit de la llibertat i, com ella, consisteix en el fet que ningú no pot fer res que sigui perjudicial als altres''».
 
Amb el temps aquest concepte d'ordre públic va evolucionar en el de seguretat ciutadana, molt més ample, i que incorpora els valors de l'Estat social i democràtic de Dret, fins al punt que el concepte va més enllà de forçar els ciutadans a l'obediència de la norma, sinó a garantir-ne la qualitat de vida.<ref>{{cita publicación|apellido1=Freixes Sanjuán|nombre1=Teresa|nombre2=José Carlos |apellidos2=Remotti Carbonell|título=La configuración constitucional de la seguridad ciudadana|publicación=Revista de Estudios Políticos (Nueva Era)|año=1995|mes=Enero-Marzo|número=87|url=http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=27316&orden=0|páginas=141-162|fechaacceso=14 de julio de 2014|cita=Esta indistinta utilización de estos conceptos, genera confusión no únicamente terminológica sino de efectos considerables, los cuales pueden llegar a originar la desnaturalización de lo establecido por la Constitución. El Tribunal Constitucional, por su parte, no ha realizado una interpretación que permita sistematizar y diferenciar el alcance del orden público, la seguridad pública y la seguridad ciudadana.}}</ref>.<ref name="historia">{{cita publicación|nombre=Ricard|apellido=Brotat i Jubert|año=2002|url=http://www.dip-alicante.es/formacion/es/menu/almacen/BROTAT_seguridad_ciudadana.PDF|formato=PDF|título=Un concepto de seguridad ciudadana|fechaacceso=20 de abril de 2013}}</ref>
 
{{cita|Aquesta qüestió és ben interessant, perquè en col·locar al mateix pla els conceptes de democràcia i seguretat, percebem amb més claredat el risc que es corre quan davant de les demandes de seguretat, la democràcia apareix associada a sentiments de perill, por i urgència. Es tracta, doncs, de deixar de banda el paradigma de l'ordre, per ubicar-nos en el de la seguretat urbana, entenent seguretat de les persones i no seguretat de l'Estat.}}