Conradí de Sicília: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
|||
Línia 16:
La derrota de Manfred alegrà molt a Conradí, i veié la possibilitat de recuperar el seu tron. Consilidant les seves forces va marxar vers [[Lucera]] i el [[23 d'agost]] de [[1268]] amb un exèrcit multinacional de tropes italianes, castellanes, romanes, musulmanes i alemanya van enfrontar-se a les tropes franceses del nou rei. La impaciència dels soldats de Conradí per saquejar un camp enemic, desprès d'un assalt victoriós, va donar la victòria final al bàndol del duc d'Anjou. Conradí escapà cap a [[Roma]] però en un nou intent de retornar a l'illa de Sicília fou capturat per Carles d'Anjou i fou tancat en un castell de Nàpols, morint el [[29 d'octubre]] d'aquell any.
Amb la mort de Conradí als setze anys, la línia legítima dels Hohenstaufen s'extingí. El títol de rei titular de Jerusalem passà a la línia successòria de la segona filla de la seva rebesàvia [[Isabel I de Jerusalem]], Alícia de Champagne, obrint-se un període de conflictes hereditaris entre la [[dinastia Briene]] i la [[dinastia Lusignan]]. El regne de Sicília continuà en mans de Carles I d'Anjou, però mitjançant les [[Vespres Sicilianes]] de [[1282]] els hereus aragonesos de [[Manfred I]] aconseguiran conservar la part insular del [[Regne de Sicília]].
{{Inicia taula}}
| |||