Conradí de Sicília: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 12:
Per la seva joventut Conradí cedí la regència de Sicília al seu oncle [[Manfred I de Sicília]] el [[1254]], restant Conradí en terres alemanyes. Manfred, amb ganes d'aconseguir el tron sicilià, escampà el [[1258]] entre el poble sicilià la falsa notícia que Conradí havia mort. El poble sicilià acceptà el nou rei i l'aclamà públicament. Els [[güelfs]] de [[Florència]] reclamaren la presència de Conradí al sud de la península per reclamar els seus drets, però el seu oncle Lluís II de Baviera refusà la invitació i Manfred aconseguí plàcidament la corona.
El [[1262]] Conradí va prendre possessió com a [[duc de Suàbia]]. El [[1266]] el nou Papa [[Climent IV]] reclamà l'ajuda de [[Carles I d'Anjou]], germà del [[rei]] [[Lluís IX de França]], per fer front al poder de Manfred I a Sicília. Les tropes franceses arribaren a Sicília i per la [[Batalla de
La derrota de Manfred alegrà molt a Conradí, i veié la possibilitat de recuperar el seu tron. Consilidant les seves forces va marxar vers [[Lucera]] i el [[23 d'agost]] de [[1268]] amb un exèrcit multinacional de tropes italianes, castellanes, romanes, musulmanes i alemanya van enfrontar-se a les tropes franceses del nou rei. La impaciència dels soldats de Conradí per saquejar un camp enemic, desprès d'un assalt victoriós, va donar la victòria final al bàndol del duc d'Anjou. Conradí escapà cap a [[Roma]] però en un nou intent de retornar a l'illa de Sicília fou capturat per Carles d'Anjou i fou tancat en un castell de Nàpols, morint el [[29 d'octubre]] d'aquell any.
| |||