Esposizione Universale Roma: diferència entre les revisions

L{{'}}'''Esposizione Universale Roma''' (també coneguda com a '''EUR''' o '''E42'''), era una [[Exposició universal|Exposició]] que s'havia de celebrar a [[Roma]] el [[1942]] amb motiu del vintè aniversari de l'arribada al poder del [[feixisme]] italià de [[Benito Mussolini]]. L'esclat de la [[II Guerra Mundial]], però, impedí tal celebració. En l'actualitat l'EUR és una zona residencial de la capital italiana, seu a més d'alguns organismes oficials d'abast nacional italià com també internacional. Forma part del Municipi XII de l'Ajuntament de Roma i és propietat en gran part de l'EUR SpA, participat respectivament per un 90% del MiniszteriMinisteri d'ExconomiaEconomia i el 10% restant per l'Ajuntament de la capital italiana.

L'EUR fou ideat el [[1935]] per commemorar el vintè aniversari de l'ascens al poder del [[Partit Nacional Feixista]], liderat per qui serà el futur [[Duce]], [[Benito Mussolini]], arran de la [[Marxa sobre Roma]] del 1922. El [[1936]] es constituí l'ens autònom encarregat de realitzar el projecte urbanístic i arquitectònic de la futura Exposició Universal. Urbanísticament, l'EUR havia de constituir a més el pol de la futura expansió nord-oest de la capital italiana en direcció el mar.

El mateix any del [[1936]] el comissari general del projecte expositiu, l'arquitecte [[Vittorio Cini]], presentà a Mussolini una llista de possibles realitzadors de les obres, dels quals fou escollit entre altres [[Marcello Picentini]], un dels arquitectes favorits del règim, autor entre altres obres del rectortatrectorat de la Universitat de Roma, [[La Sapienza]], i de la [[Via della Conciliazione]], una avinguda que duu directament a la famosa Plaça de [[Sant Pere del Vaticà]]. Amb el nomenament de Piacentini com a principal arquitecte del projecte de l'EUR s'imposà el model arquitectònic monumentalista i classicista en contraposició al racionalista representat aleshores per un [[Luigi Vietti]].

Bàsicament caldria distingir entre dues onades temporals de construcció pel que fa als principals edificis que constitueixen l'EUR d'avui en dia: aquells edificats o en vies de realització per a la hipotètica exposició del [[1942]], i aquells aixecats un cop acabada la guerra, entorn de la dècada dels 50.