Diferència entre revisions de la pàgina «Destructor»

Sense canvi de mida ,  fa 4 anys
El sorgiment i desenvolupament inicial dels destructors va lligat a la invenció del [[torpede]] autopropulsat, cap als anys 1860. Des d'aquest moment, petits vaixells [[torpediner]]s tenien el potencial de destruir naus de guerra molt més grans, amb armament més potent i costos molt superiors. Això va fer que la posició de les potències navals es vegés compromesa, i es va iniciar un ràpid desenvolupament dels torpediners que, cap al 1880, ja desplaçaven entre 50 i 100 tones, i eren prou ràpids per a evadir l'escorta enemiga.
 
Inicialment es va considerar que l'amenaça principal per a les grans naus de combat era de ser atacs amb torpedes mentre estaven ancorats a port. Però a mesura que sorgien nous dissenys de torpedes amb més velocitat i abast també suposaven una amenaça mentre estaven al mar. Per tal de protegir els grans [[cuirassat]]s i altres naus principals es van dissenyar els anomenats ''caçadors'', petits vaixells amb un bon nombre de canons de petit calibre i metralladores, amb la missió d'escoltarescortar les flotes de combat.<ref>{{ref-web|url=http://www.navy.mil/navydata/ships/destroyers/destroyers.asp|consulta=10 agost 2014|títol=The Destroyers|editor=US Navy}}</ref> Per a aquesta tasca els calia autonomia i qualitat marineres comparables a les de les naus de combat més grans, per això els destructors van anar creixent en eslora i tonatge. Ja en aquella època se'ls començà a anomenar ''destructors de torpediners'', denominació que aviat es va escurçar a tan sols ''destructor''.
 
Un cop desenvolupats en naus més potents i ràpides, per a caçar els torpediners, també van esdevenir una plataforma ideal per a l'atac amb torpedes; així doncs que es van armar amb tubs llançatorpedes a més dels canons. Així doncs a finals del s.XIX el paper dels destructors era doble, per una banda protegir a la mateixa flota dels atacs amb torpedes i, per l'altra, realitzar aquests atacs als vaixells de guerra enemics.
Usuari anònim