Obre el menú principal

Canvis

432 bytes afegits ,  fa 2 anys
m
tipo
Erbe va néixer a Weilburg, després dels seus estudis a l'institut de la seva ciutat nadal va anar a l'Escola Superior Tècnica de [[Berlín]]-[[Charlottenburg]] a la qual graduà al primer cicle ''[[cum laude]].'' Va fer la seva passantia de tres anys prop de l'arquitecte Ludwig Euler. Després va treballar a la gerència de construcció de la ciutat de [[Wiesbaden]]. A la prova final d'aquitectura va obtenir el 1893 el premi Schinkel, un premi d'arquitectura prestigiós a Alemanya. Després va ser nomenat arquitecte, delegat del govern [[Prússia|prussià]] als ferrocarrils de [[Silèsia]].
 
El 1901 va ser nomenat assistent de l'arquitecte de la ciutat d'Hamburg, [[Zimmermann|Carl Johann Christian Zimmermann]]. En un primer temps va dedicar-se a un programa de construcció d'escoles de 1906 a 1910. El 1906 va esdevenir inspector i director del despatx dels projectes de construcció de la ciutat, al qual va reemplaçar Zimmermann.<ref>{{ref-llibre|nom =Hermann |cognom =Hipp |títol =Freie und Hansestadt Hamburg. Geschichte, Kultur- und Stadtbaukunst an Elbe und Alster|lloc = [[Colònia (Alemanya)|Colònia]]|editorial= Dumont|data = 1989| pàgines =75 ss.|isbn= 3-7701-1590-2|llengua = alemany}}</ref> El 1901 va doctorar-se amb una tesi sobre les cases de la burgesia d'Hamburg. Després d'un viatge d'estudis ser carregat del disseny de l'eixample de la Kunsthalle de la ciutat, l'edifici segons els seus planols, modificats per [[Fritz Schumacher]] va inaugurar-se el 1921. Utilitza molts [[Maó (construcció)|maons]] vermells en un estil [[neobarroc]] i [[renaixement|neorenaixement]], influenciat també per l'estil popular, com es pot observar a la capella número 6 del [[Cementiri d'Ohlsdorf]]. Quan el 1909 Schumacher va succedir oficialment a Zimmermann i limitar la llibertat creativa d'Erbe per la imposició del seu estil propi, Erbe va amargar-se i presentar la seva candidatura a Essen.<ref>{{ref-publicació| nom=Holmer|cognom= Stahncke |article=Barock in Rotstein. Der Architekt Albert Erbe schuf als Stadtbaumeister in Hamburg zahlreiche repräsentative Bauten»| publicació =[[Hamburger Abendblatt]]|data =7 d’agost de 2010|llengua = alemany}} (en català: Barroc en maons vermells. L'enginyer d'obres públiques i arquitecte Albert Erb creà molts edificis representatius d'Hamburg)</ref>
 
El 1911 se n'anà doncs cap a Essen on els seus dissenys de l'escola ''Viktoriaschule'' i el sanatori infantil de la fundació Funke van rebre molta aprovació.<ref>{{ref-llibre|nom =Franklin |cognom = Kopitzsch |nom2 = Dirk |cognom2=Brietzke (redacció)|títol = Hamburgische Biografie. Personenlexikon|volum =tom 2 |lloc = Hamburg| editorial =Christians|data = 2003| pàgines =120 ss.|llengua = alemany}} (en català: Biografia hamburguesa, lèxic de persones)</ref> Morí a Essen el 1922.
 
==Unes obres==
</gallery>
<gallery>
Fitxer:MuseumFuerVoelkerkunde Hamburg.jpg|Museum für Völkerkunde (Museu Etnogràfic)<ref>{{ref-publicació|nom =Matthias |cognom =Gretzschel |url = [http://www.abendblatt.de/kultur-live/article280108/Ein-Haus-fuer-alle-Kulturen-der-Welt.html |article =Ein Haus für alle Kulturen der Welt |publicació = Hamburger Abendblatt|data = 1 d'octubre de 2004|llengua = alemany}} (en català: Una casa per a totes les cultures del món)</ref>
Fitxer:1339Kapelle 6,Ohlsdorf.JPG|Capella número 6 – [[Cementiri d'Ohlsdorf]]
Fitxer:Landesarbeitsgericht Hamburg, Turnhalle der ehemaligen Volksschule, SW-Ansicht.jpg|Tribunal del Treball
 
;Escrits seus
* ''{{ref-llibre|títol = Historische Städtebilder aus Holland und Niederdeutschland.''|data = 1906.|llengua = alemany}}
* ''Die architektonische Entwicklung des Äußeren.'' (zugleich Dissertation, Technische Hochschule Charlottenburg, 1911) In: {{ref-llibre|nom =Albert |cognom =Erbe, |nom2=Christian Ranck (Hrsged.): ''|cognom2=Ranck |títol = Das Hamburger Bürgerhaus. Seine Bau- und Kunstgeschichte.''|editorial =Boysen & Masch, |lloc = Hamburg 1911.|data = 19116|llengua = alemany}}
 
'''Posthum:Pòstum'''
* ''{{ref-llibre|títol = Belichtung von Gemäldegalerien.''|lloc = Leipzig,|editorial = Hiersemann, |data = 1923.}}
* ''«{{ref-publicació |article = Städtische Hochbauten in Essen-Ruhr|publicació = ''Deutsche Bauzeitung,''|data = 1924,|volum =tom. 40,| pàgines =221–225}} (''«I. Die Städtische Viktoriaschule.'')» / Nr. 42, pàgines 237–239, (''«II. Evangelisches Lehrerseminar an der FriedhofstraßeFriedhofstraß.'') / Nr. 44, pàgines 249–255; (''III. «Erweiterung der Städtischen Badeanstalt an der Steeler Straße.''»)
 
;Escrits sobre ell
* {{ref-llibre| cognom =Wiebke |nom = Annkatrin Mosel,|capítol «=Albert Erbe (1868–1922). Zehn Jahre Stadtbaumeister im Hamburger Hochbauamt |editor =Dieter Schädel (redacció), ''|títol =Wie das Kunstwerk Hamburg entstand. Von Wimmel bis [[Fritz Schumacher|Schumacher]]. Hamburger Stadtbaumeister von 1841–1933,''|lloc = Hamburg,|editorial= Dölling und Galitz,| pàgines =80-95,|isbn ISBN= 978-3-937904-35-1|llengua = alemany}}
* {{ref-llibre| nom = Hermann | cognom =Schröter,|capítol = «Beigeordnete der Stadt Essen bis zum Jahre 1933|títol = ''Die Heimatstadt Essen'',|volum = volum 1960/1961,| pàgines =37 ss.|llengua = alemany}}
 
==Referències i enllaços==
87.733

modificacions