Les Lleis (Ciceró): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
jerarquia d'encapçalaments |
Correcció |
||
Línia 1:
{{Infotaula de llibre
}}
'''''De lleis''''' (''De legibus'') és un tractat escrit per [[Ciceró|Marc Tul·li Ciceró]], basat en l’obra de [[Plató]], ''[[Les Lleis]].'' És de datació inexacta, entre l’any 45 i el 43 aC. Altres autors afirmen que va ser escrit l’any 52 aC. És un diàleg polític entre el mateix autor (Marc), el seu germà Quint i el seu amic Àtic. Reflexiona sobre la Llei de manera filosòfica, les lleis religioses i les lleis polítiques. La conversa té lloc a
== Context ==
Aquesta obra pertany a un moment de plenitud en la vida de [[Ciceró]]. Quan la va escriure
La situació política durant l’any que escriu ''de legibus'' es podria valorar amb cert optimisme, ja que els anys de desterrament havien quedat enrere i Ciceró havia pogut tornar a la seva pàtria de manera triomfal. A més a més Clodi acabava de ser mort. Ciceró podia pensar que la constitució de la ''[[De re publica|res publica]]'' s’apropava a la perfecció. Amb aquest optimisme escriu ''de republica'' i idea ''de legibus''. És un moment de maduresa i d’experiència, la qual li permet ser exemple de vida política i jurídica del poble romà. La composició de ''de legibus'' arriba en el cim del seu destí polític i en la plenitud de les seves facultats intel·lectuals. És un moment d’optimisme i calma i això es reflecteix en el resultat de l’obra, tot i que ja comencen a fer-se palesa les desgràcies públiques. <ref name=":1">{{Ref-llibre|cognom=Ciceró|nom=Marc Tul·li|títol=Las Leyes, Catilinarias|url=|edició=3ª edició|llengua=llatí i castellà|data=2000|editorial=Centro de Estudios Políticos y Constitucionales|lloc=Madrid|pàgines=|isbn=}}</ref>
== Estructura, temes i continguts ==
El tractat està compost per tres llibres amb algunes llacunes, especialment al tercer llibre. Per tant, aquesta obra no ens ha arribat completa i és molt
=== Llibre primer<ref>{{Ref-web|url=http://www.thelatinlibrary.com/cicero/leg1.shtml|títol=Cicero: de Legibus I|consulta=2017-04-28}}</ref> ===
Linha 17 ⟶ 15:
* Introducció (1-18): els tres personatges comencen parlant de la història com a ciència, utilitzant com a pretext un arbre històric. Àtic i Quint animen Ciceró a escriure història, donat que no hi ha qualitat en els treballs històrics ja realitzats. Tot i això, Ciceró es declara incapaç de poder-ho fer al·legant falta de temps. Explica que les seves intencions eren abandonar l’eloqüència i dedicar-se a la història i al dret perquè la gent li pogués demanar consell. En aquest moment Àtic l’anima a parlar de dret però Ciceró diu que els temes jurídics tenen poca importància. Llavors Àtic suggereix exposar les lleis que corresponen a l’Estat ideal definit i explicat a la ''República''. Ciceró accedeix a fer-ho començant per les arrels filosòfiques.
* Primera part: la teoria de la llei natural (15-35). Segons la filosofia, el Dret ha de basar-se en la Llei racional, absoluta i universal. Per a entendre-ho, s’ha d’admetre l’existència dels déus, ja que gràcies a ells, els homes componen una comunitat d’éssers racionals. L’home té com a habilitat regir-se per les normes naturals i objectives del Dret, fent-se palesa amb la semblança que hi ha entre tots els individus els quals viuen segons el que dicta la llei de la naturalesa. La font del Dret és la
* Segona part: defensa de la teoria precedent (36-66). Ciceró comença exposant les tendències de les escoles gregues que es basen en l’objectivitat del Dret amb la intenció d’eliminar les objeccions en contra d’això. [llacuna]
* Conclusió: Elogi de la saviesa. Quint vol tornar al tema definint regles de vida individuals i socials. Ciceró continua amb un elogi a la saviesa, la qual fa bons i feliços als homes, especialment quan es pot difondre gràcies a l’eloqüència.
Linha 25 ⟶ 23:
=== Llibre segon<ref>{{Ref-web|url=http://www.thelatinlibrary.com/cicero/leg2.shtml|títol=Cicero: de Legibus II|consulta=2017-04-28}}</ref> ===
Explica les lleis religioses:
* Introducció: La doble pàtria (1-7). Àtic suggereix anar cap a un altre lloc i continuar la conversació allí admirant el paisatge
* Resum filosòfic i preàmbul de les lleis religioses (7-17). Comença amb el resum del debat que havien acabat de tenir al llibre I. Aborda l’aspecte religiós que constitueix el preludi de les lleis de Plató. Quint expressa que Marc preserva satisfactòriament l’originalitat de les idees expressades. Ciceró diu que no pretén ser només un traductor d’allò que va dir Plató.
* El Codi i els comentaris (18-45). Marc Tul·li recita, en aquesta part, les regles religioses que marcaran la seva república. Les comenta de manera cronològica, seguint l’ordre adoptat al codi. Parla dels sentiments dels fidels, de l’organització del culte i les festes, dels auguris, dels problemes de l’art endevinatori, de les normes per als rituals i dels jocs. Ciceró mana obeir les obligacions religioses.
Linha 39 ⟶ 37:
És difícil d’assegurar quin autor va ser la font principal de Ciceró per compondre ''de Legibus''. Paneci, que va ser el fundador de l’Estoa Mitjana, [[Antíoc d'Ascaló|Antíoc d’Ascaló]] que va intentar harmonitzar les doctrines de l’Acadèmia amb les peripatètiques i les estoiques i [[Posidoni]] podrien haver estat els autors que el van influir més en les seves idees filosòfiques. Probablement, Ciceró es va inspirar en el rerefons de la filosofia estoica menys rígida i més adaptable al pensament romà.
Per a ''Les lleis'' en si, Ciceró fa ús dels seus coneixements. De petit havia après les [[Lleis de les dotze taules|XII Taules]] de memòria. A més a més, l’estudi amb els dos Mucis
== Llegat ==
| |||