Genètica del comportament: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
tota la informació de la wiki esta completa, falta referenciar tot i posar els links |
||
Línia 68:
En moltes ocasions els investigadors socials emfatitzen els factors ambientals com influents en el desenvolupament de la conducta, però en realitat, és la genètica additiva la que proporciona una major variància (McGue, 2005<ref>McGue M., Elkins I., Walden B., Iacono W. G. (2005) Are Genetically Informed Designs Genetically Informative? Comment on McGue, Elkins, Walden, and Iacono and Quantitative Behavioral Genetics. ''Developmental Psychology'', 41, 985–988.</ref>). Per aquest motiu els genetistes consideren molt importants les investigacions quantitatives, és a dir, sobre les influències genètiques, per ajuda a trobar implicacions genètiques als investigadors socials, i cobrir tant les correlacions com les interaccions GxA.
Per dur a terme aquestes investigacions quantitatives, la metodologia més comú és la del '''Model biomètric de descomposició de la variància.'''
Aquest model compta amb diferents estratègies de mostreig:
Línia 79:
Errors en la interpretació del model:
* '''Els bessons DZ comparteixen
▲· '''Assumpció de igualtat en l'entorn.''' Assumeix que els bessons comparteixen el 100% d'ambient compartit, però, a vegades, el tracte per part dels pares és més igual en els MZ que en els DZ durant la infància. Per altre banda, els bessons MZ passen més temps junts que els DZ. Tenint en compte famílies adoptives, es creu que aquestes tenen un nivell socioeconòmic més alt, més estabilitat marital i més salut mental. Per tant, la igualtat de l'entorn que el model biomètric assumeix, no sempre és una igualtat exacta.
▲· '''Només explica efectes Genètics Additius (A).''' La majoria de trets psicològics s'associen a la genètica additiva, ja que per a un fenotip intervenen molts gens influents, però també hi ha alguns trets d'efectes no additius, o epistàtics.
▲* '''Els bessons DZ comparteixen exactament el 50% dels gens.''' Però en realitat aquest valor oscil·la entre el 40 i el 60%, i aquesta petita variació pot afectar a la precisió dels resultats.
Per tant, degut a les suposicions del model biomètric, a l'hora de fer una interpretació hem de tenir en compte aquests aspectes:
* La realització de replicacions, amb
* La clarificació de la interacció GxA.
* Examinació dels entorns d'igualtat.
* La presència de trets d'efectes no additius i/o epistàtics.
Hi ha trets de personalitat que es troben alterats per efectes de l'ambient compartit, per exemple:
* La personalitat, l'esquizofrènia i la polaritat tenen un percentatge molt baix de fins un 5%. Gairebé insignificant.
* El QI, trastorns de conducta (ansietat, depressió, oposició, desafiants...) i el consum de substàncies tenen un percentatge d'entre 20-60%. En aquest cas la seva importància és major.
Quan parlem d'interacció entre el gen i el medi ambient,
▲Segons un estudi que va realitzar Burt el 2007, la conducta delictiva té un efecte de l'ambient compartit del 19%, però fa una diferenciació entre, relació pares-fills, i relació entre germans. En base a aquest estudi i molt més, podem dir que la relació entre germans adopta un paper molt important i influent en l'ambit de l'ambient compartit, en correlació a conductes delictives. Per altre banda, diem que la relació pares-fills adopta una correlació evocativa, ja que en molts casos els pares responen als seus fills segons la seva personalitat, però aquesta està influida genèticament pels pares, és a dir, la pròpia expressió del genotip es la que provoca les situacions o reaccions que afavoreixen l'aparició de factors ambientals propicis al desenvolupament del gens.
▲Quan parlem d'interacció entre el gen i el medi ambient, fem referència a la influència del medi ambient sobre l'expressió del gen, és a dir, la sensibilitat d'aquest al medi ambient.
La intensitat de correlació entre dues variables varia quan s'afegeix una altre variable (moderadora). Ara paralarem sobre els moderadors més coneguts i inlfuents▼
** <u>Edat:</u> L'edat modera la sensibilitat del gen al ambient, ja que la influència de la genètica aditiva augmenta amb el temps, mentre que la influència de l'ambient disminueix. Per exemple. la depressió té un efecte ambiental del 76% als 8-10 anys i un efecte del 47% als 11-17 anys. Per altre band, la capacitat cognitiva, té un efecte genètic del 41% a la infantesa i del 66% a la juventud/adultesa.▼
** <u>Residència Urbana/Rural</u>: els fenotips de consum de substàncies i comportament antisocial tenen una influeència genètica major en els ambietns urbans, i una influència ambiental major en els ambits rurals. ▼
** <u>Estatus socioeconòmic (SES)</u>: els nois adolescents de famílies de SES alt, tenen una influència genètica major a l'hora de expressar comportament antisocial, mentre que els que pertanyen a famílies d'un SES baix tenen una influència ambiental major. ▼
▲La intensitat de correlació entre dues variables varia quan s'afegeix una altre variable,
▲
# La relació entre germans en l'ambient compartit és molt influent per als fenotips com la conducta problemàtica i el consum de substàncies. ▼
▲
# L'edat, la residpencia urbana/rural, i el SES són moderadors inlfuents.▼
▲
# La influència de la genètica aditiva augmenta amb el temps mente que la influència de l'ambient disminueix. ▼
Un cop vistes totes aquestes investigacions, es pot concloure:
▲# La relació entre germans en l'ambient compartit és molt influent per als fenotips com la conducta problemàtica i el consum de substàncies.
▲# La influència de la genètica
== Notes ==
| |||