Genètica del comportament: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 18:
Sir Francis Galton es va interessar molt per investigar científicament si les causes ambientals i genètiques influeixen en les diferències individuals dels humans i si els trets estan determinats genèticament. Per realitzar estudis en aquest camp va introduir qüestionaris i enquestes i, en part, gràcies a la seva importància, es crea la psicologia diferencial com a tal.
Galton defensa si un tret està determinat genèticament, com més propers siguin dos parents, més semblants hauran de ser en aquell tret. Amb aquest pensament, recull les seves teories i experiments al llibre “''Hereditary genius: an inquiry into its laws and consequences''”<ref>{{Ref-llibre
Posteriorment, Ronald Fisher ofereix la primera explicació matemàtica de com les correlacions entre familiars podien ser explicades en base a l’herència mendeliana.
Línia 26:
[[John L. Fuller]] va ser un biòleg nord-americà pioner en el camp de la genètica de la conducta que va contribuir a que aquesta disciplina fos reconeguda mundialment com a tal.
Va realitzar diversos experiments amb animals com ara gossos per tal de comprovar si la genètica estava directament implicada en la conducta i si l’ambient tenia alguna influència sobre aquesta. Així doncs, és un dels fundadors de les bases de la genètica de la conducta com a ciència experimental i, juntament amb Thompson, va redactar el llibre “Behaviour genetics”<ref>Fuller, J. and Thompson, W. (1967). ''Behavior genetics''. 1st ed. New York: John Wiley and Sons.</ref> on es recullen totes les seves teories respecte aquest camp d’estudi.
=== Theodosius Dobzhansk (1900-1975) ===
Línia 43:
<math>H^2=\frac{\sigma_G^2}{\sigma_G^2+\sigma_A^2}</math>
* '''Genètica additiva''' (A): fa referència als efectes
* '''Genètica no additiva''' (D): fa referència a la influència de dominància, és a dir, l'efecte d'un al·lel dependent de l'altre a la mateixa localització del genoma (locus).
Línia 58:
Una vegada clarificats aquests conceptes, procedim a explicar les metodologies d'estudi.<ref>Gallardo-Pujol, D. and Andrés Pueyo, A. (2013). ''Psicologia de les diferències individuals''. 1st ed. Esplugues de Llobregat: Llibreria Universitària de Barcelona.</ref>
=== Estudis amb animals<ref>Belyaev, D. K. (1979). Destabilizing selection as a factor in domestication. J. Hered. 70, 301-308
Pel que fa a aquest camp d’estudi, l’estudi dels animals ha estat eficaç per a saber com han estat les causes de que per exemple un animal salvatge pogués convertir-se en domèstic.
Dimitri Beliáyev al 1979, va crear un experiment on estudiava el comportament de les guineus que es criaven a granges de pell, aquestes guineus presentaven diferents reaccions entorn als humans, el resultat de l’estudi determinava que el 60% de les guineus presentava un nivell extremadament alt d’agressivitat, el 30% presentava un nivell intermedi entre agressivitat i temor i el 10% mostrava simplement temor. Durant 20 anys es van dedicar a reproduir aquelles guineus més manses per tal de que els seus descendents, basant-se en els estudis previs, mostressin un comportament més calmat i poguessin ser una raça de guineu domesticable.
Les diferències entre les guineus agressives i les guineus domesticables es trobava en els seus nivells en sang d'hormones reproductores, les guineus més dòcils tenien nivells més baixos i tenien un període reproductor diferent, aquestes tenien cries aproximadament cada 2 anys.
En moltes ocasions els investigadors socials emfatitzen els factors ambientals com influents en el desenvolupament de la conducta, però en realitat, és la genètica additiva la que proporciona una major variància (McGue, 2005<ref>McGue M., Elkins I., Walden B., Iacono W. G. (2005) Are Genetically Informed Designs Genetically Informative? Comment on McGue, Elkins, Walden, and Iacono and Quantitative Behavioral Genetics. ''Developmental Psychology'', 41, 985–988.</ref>). Per aquest motiu els genetistes consideren molt importants les investigacions quantitatives, és a dir, sobre les influències genètiques, per ajuda a trobar implicacions genètiques als investigadors socials, i cobrir tant les correlacions com les interaccions GxA.
Línia 71:
Aquest model compta amb diferents estratègies de mostreig:
* '''Disseny de bessons:''' cal destacar que aquest tipus de
* '''Disseny d'adopcions:''' en aquests tipus de dissenys es
* '''Altres estudis de correlació''': es realitzen a partir de l'estudi
El '''model biomètric''' és un model equacional d'estructures, que considera com a components de variància la genètica additiva (A), l'ambient compartit (C) i l'ambient no compartit (E). Entén com a variables latents aquelles que són ocultes i difícils de mesurar, les contribucions genètiques i ambientals en el fenotip. Avalua la correlació de proporció de gens compartits i la deguda a proporció d'ambient compartit, però no existeix cap correlació de l'ambient no compartit, i genera dubtes en les interpretacions dels estudis. Es creu que aquelles famílies que són difícils de mesurar, és degut a que el component d'ambient no compartit adopta un paper molt important en el fenotip.
Errors en la interpretació del model:
Linha 96 ⟶ 94:
La intensitat de correlació entre dues variables varia quan s'afegeix una altre variable, la qual s'anomena variable moderadora. Aquests són:
* '''Edat:''' L'edat modera la sensibilitat del gen a
* '''Residència Urbana/Rural:''' Els fenotips de consum de
* '''Estatus socioeconòmic (SES):''' Els nois adolescents de famílies de
Un cop vistes totes aquestes investigacions, es pot concloure:
# La relació entre germans en l'ambient
# L'edat, la residència urbana/rural, i
# La influència de la genètica additiva
== Notes ==
Linha 108 ⟶ 106:
== Referències ==
▲# Samek D., Koh B. D., Rueter M. A.. (2013). Overview of Behavioral Genetics Research for Family Researchers. ''Journal of Family Theory and Review'', 5, 214–233.
== Vegeu també ==
* [[Psicologia evolucionista]]
| |||