Oposició a la dictadura portuguesa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat |
m jerarquia d'encapçalaments |
||
Línia 5:
''El moviment de contestació de la dictadura militar'' a l'oposició pot ser dividida en 3 fases amb característiques diferents:
* Oposició feble,
En el principi de la [[dictadura]], l'oposició era desorganitzada i era dominada per concepcions [[Anarquisme|anarquistes]] que privilegiaven l'acció violenta, radical i armada.
[[Fitxer:Hammer_and_sickle.png|esquerra|vinheta|130x130px|El Partit Comunista Portuguès va representar la principal estructura organitzada d'oposició a la dictadura.]]
Línia 19:
En [[1938]], un grup de [[Anarcosindicalisme|anarcosindicalistes]] van intentar assassinar [[António de Oliveira Salazar|Salazar]], el "Cap", quan ell es dirigia cap a missa, però va aconseguir escapar il·lès.
* L'oposició més organitzada i “pacífica” i la participació d'aquests en les eleccions presidencials de 1949, 1951 i 1958. En aquella època, l'oposició organitzada al règim continuava a ser petita, incloent sobretot els intel·lectuals, els comunistes, els professionals liberals i els demòcrates.
En 1943, va néixer el Moviment d'Unitat Nacional Anti-Fascista (MUNAF). Era una organització política clandestina i pretenia agrupar i
A 1945, amb la derrota de les grans dictadures (alineats en l'Eix), Salazar va ser forçat a fer alguns canvis "democràtics", expressament la institució d'eleccions, per a donar una bona imatge a la [[Democràcia|democràcies]] [[Capitalisme|capitalistes]] occidentals.
Per a preparar l'oposició per a les eleccions (tant presidencials com legislatives), el MUNAF va ser
Molts opositors van ser perseguits i obligats a la clandestinitat i a l'exili. L'únic partit polític organitzat i eficient en aquella època era el Partit Comunista Portuguès (fundat en 1921), que va ser un dels protagonistes de l'oposició a l'Estat Nou. [[António de Oliveira Salazar|Salazar]] el considerava una gran amenaça.
Línia 40:
En Març de 59, diverses figures militars i civils planejaren un cop d'Estat a Lisboa, conegut com "Cop de la Seu", amb l'objectiu de fer fora Salazar, en la seqüència del frau electoral de les presidencials de 58. La intentona, d'inspiració sobretot catòlica, va acabar bloquejat al començament, sense que algun dels implicats agafés les armes. La causa del fracàs està en el fet que el PIDE es va assabentar del que estava passant.
El dia 31 de Desembre de 1961, es dóna una revolta militar i civil en la caserna de Beja (regiment de infanteria 3), comandada pel capità Varela Gomes i Manuel Serra (líder civil). El general [[Humberto Delgado]] va tornar
L'any següent, un grup d'oficials liberals, dirigit pel General Botelho Moniz (Ministre de Defensa), va llançar una temptativa de [[Cop d'estat|cop d'Estat]] (cridada després de Cop Botelho Moniz). Aquest cop d'Estat, destinat a allunyar [[António de Oliveira Salazar|Salazar]], va fracassar a causa de les errades d'organització dels implicats i a la denúncia del cop per oficials d'extrema-dreta (apoiants del règim), com per exemple el [[Kaúlza de Arriaga|general Kaúlza de Arriaga]] i l'almirant Américo Tomás. La silenciada opinió pública portuguesa no va tenir coneixement de res del que va ocórrer, només estant sorpresa amb una remodelació ministerial i l'acomiadament de diversos alts caps militars posteriorment dictada per Salazar.
L'oposició es radicalitzava i es feia forta, afavorint els actes terroristes, radicals i més violents. El règim, sofrint moltes dificultats econòmic-financeres i pressió internacional, era també atacat fortament per l'oposició. El MFA va sorgir en la dècada de 70.
| |||