Cova de Chauvet: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 3:
La '''cova de Chauvet'''<ref>Francés: ''La Grotte Chauvet''</ref> o '''cova de Chauvet-Pont-d'Arc''' és una [[cova]] en el departament d'[[Ardecha]] del sud de [[França]] que conté unes de les més antigues pintures rupestres conegudes, així com altres manifestacions de la vida del [[Paleolític superior]].<ref name="Clottes214">{{cita Harvard|Clottes|2003b|p=214|sp=sí}}.</ref> Es troba prop de la [[Comú|comuna]] de [[Valon (Ardecha)|Valon-Pont-d'Arc]] en un penya-segat de [[Pedra calcària|calcària]] sobre l'antic llit del [[riu Ardecha]]. Descoberta l'any 1994, està considerada una de les més significatives de l'art prehistòric. La cova és també una referència per a la qualitat de conservació de l'art rupestre i la gestió del lloc.<ref>La conservació de les coves prehistòriques i la estabilitat del seu clima interior: lliçons de Chauvet i altres coves franceses. Bourges F., Genthon P., D. Genty, Lorblanchet M., E. Mauduit, D'Hulst D. Ciències of the Total Environment. Vol.. 493 15 de septiembre de 2014, p. 79-91DOI: 10.1016/j.scitotenv.2014.05.137.</ref><ref>Conservación y gestión de las cuevas prehistòriques: la contribució de la vigilància del medi ambient de la cova Chauvet-Pont d'Arc (Ardèche, França). Bourges, F., Mangin, A. Genthon, D. Genty, D., D'Hulst, D. Mauduit, E. Actes dels "microanàlisis i cites de l¡art prehistòric en el seu context arqueològic" simposi Issue PALEO Especial 2014 , p.339 345</ref> L'any [[2014]], la [[UNESCO|Unesco]] va triar la cova de Chauvet com a [[Patrimoni de la Humanitat]].<ref>{{cita web|url= http://www.unesco.org/new/es/media-services/single-view/news/nine_new_sites_inscribed_to_world_heritage_list/#.U7riu_l_u6Q|título= El Delta de l¡Okavango, a Botswana, lloc número 1.000 de la Llista del Patrimoni Mundial|fecha= 22 de juny del 2013|fechaacceso= 7 de juliol de 2014|idioma= espanyol|autor= Unesco|obra= Unesco.org}}</ref>
 
La cova va ser explorada per primera vegada el 18 de desembre de 1994 per un trio d'espeleòlegs: Éliette Brunel-Deschamps, Christian Hillaire i Jean-Marie Chauvet, de qui va prendre el nom.<ref>Chauvet (1996) va fer un informe detallat del descobriment.[http://www.culture.gouv.fr/culture/arcnat/chauvet/es/fr-grot1.htm disponible aquí].</ref> </ref> A més de les pintures i altres proves d'activitat humana també van descobrir restes [[Fòssil|fossilitzades]], petjades i marques d'una varietat d'animals, alguns dels quals s'han extingit. L'estudi addicional de l'arqueòleg francès Jean Clottes ha revelat molt sobre el lloc, encara que la datació ha estat motiu de certa controvèrsia.
 
== Característiques ==
[[FitxerImatge:Pontdarc.jpg|esquerra|vinheta|Vista del Pont d'Arc, ubicació de la cova.]]
La cova està situada ena les coordenades N 44° 21' i I 4° 29' 24", per sobre del curs superior del riu Ardecha abans de l'obertura de l'''arc de Pont d'Arc''. Les goles de la regió d'Ardecha són la llar de nombroses coves, moltes d'elles amb interès geològic o arqueològic. La ''cova de Chauvet'', no obstant això, és inusualment gran i la qualitat, quantitat i estat de les obres d'art trobades a les seves parets són espectaculars. Sobre la base de la [[Datació basada en el carboni-14|datació per radiocarboni]], la cova sembla haver estat ocupada pels éssers humans durant dos períodes diferents: el [[Aurinyacià]] i el [[Gravetià|Gravetià.]]<ref>Ver la sección [//es.wikipedia.org/wiki/Cueva_de_Chauvet#Dataci.C3.B3n Datación].</ref> La major part de l'obra d'art es remunta a la més antiga de les dues eres, el Aurinyacià (30 000 a 32 000 AP). La posterior ocupació gravetiana, que es va produir fa 25 000 a 27 000 anys, va deixar poc més que petjades d'un nen, les restes carbonitzades de llars antigues i les taques de fum de les torxes que il·luminaven les coves. Després de la visita del nen a la cova, es van descobrir indicis que suggereixen que la cova es va tapar fins que va ser redescoberta l'any 1994..<ref> ''<nowiki>{{{títol}}}</nowiki>''&#x20;(encita inglés).&#x20;libro Knopf.<span|apellido=Curtis class|nombre="Z3988"Gregory title|título="ctx_verThe Cave Painters: Probing the Mysteries of the World's First Artists |editorial=Z39.88-2004&rft_val_fmt Knopf |ubicación=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3AbookNueva&rft.genrenbsp;York |año=book&rft.btitle=&rft.pub=Knopf"2006 id|páginas="cxCITAREFCurtis2006"215-216 tabindex|idioma="0">&nbsp;</span>anglès}}</ref> Les petjades poden ser les més antigues petjades humanes que es poden datar amb precisió.
 
El sòl argilenc de la cova conserva les petjades d'óssos de les cavernes, juntament amb grans depressions arrodonides, que es creu són els nius "on els óssos dormien". Els ossos fossilitzats són abundants i inclouen els cranis d'óssos de les cavernes i el crani amb banyes d'un [[Cabra dels Alps|íbex]].
[[FitxerImatge:Paintings_from_the_Chauvet_cave_(museum_replica).jpg|dreta|vinheta|Pintures a la cova de Chauvet.]]
Centenars de pintures d'animals han estat catalogades, representant almenys tretze espècies diferents, incloses les que rares vegades, o mai, s'ha trobat en altres pintures de l'època glacial. En lloc de representar només els animals relacionats amb la caça, que predominen en l'art rupestre paleolític, és a dir, cavalls, bisons, rens, etc., les parets de la cova de Chauvet es cobreixen amb [[Depredació|depredadors]]: lleons, panteres, óssos, mussols i hienes. Més típica de les coves amb art és l'absència de pintures de figures humanes completes, encara que existeix una possible figura de "Venus" parcial, que pot representar les cames i els genitals d'una dona. També pot estar present una figura [[Quimera|quimèrica]] que sembla tenir la part inferior del cos d'una dona amb la part superior del cos d'un bisó. Hi ha panells d'impressions i plantilles de mans positives en [[Ocre|ocre vermell]] realitzades per impressió directa. Símbols [[Art abstracte|abstractes]], línies i punts, es troben en tota la cova. També hi ha dues imatges no identificables que tenen una vaga forma de papallona. Aquesta combinació de temes ha portat als experts en art i cultures prehistòriques a creure que poguessin ser pintures de tipus [[ritual]], [[Xaman|xamànic]] o [[Màgia|màgic.]] Així mateix hi ha pintures de fongs màgics que suggereixen que deu haver estat una cultura xamànica. Els artistes que van produir aquestes pintures úniques van utilitzar tècniques no observades de forma habitual en altres pintures rupestres. Moltes de les pintures semblen haver estat fetes després de raspar les parets per deixar-les lliures d'enderrocs i [[Concreció|concrecions.]] Això deixava una superfície més suau perquè els artistes treballessin. De la mateixa manera, s'aconsegueix un aspecte tridimensional mitjançant la incisió o gravat sobre els contorns d'algunes figures. Això emfatitza visualment alguns dels animals i permet que la llum de les torxes projecti ombres sobre les vores.