Blau I, II, III: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 17:
 
== Història ==
Joan Miró fue el mejor pintyo para las mujeres lla que estaba con ellas XDXDXDXDXDXDXD inicio el brayan el tríptic el 4 març de 1961 a [[Palma]], a l'estudi del pintor construït per l'arquitecte [[Josep Lluís Sert]] el 1956, que li permetia poder pintar obres de dimensions com les de ''Blau''.<ref name="lv"/><ref name="elpaís">{{ref-notícia|cognom=Ferrer|nom=Esther|títol=El Centro Pompidou de París expone la colección Henry Kahnweiler y rinde homenaje a Joan Miró|publicació=El País|url=http://elpais.com/diario/1985/01/03/cultura/473554801_850215.html|data=3 gener 1985}}</ref> Miró, complagut i desconcertat per la magnitud d'aquest gran taller, el primer que va fer va ser omplir-ho de vida animant-lo amb tot tipus d'objectes i esbossos, per tal omplir l'espai buit.<ref>{{harvsp|Margit Rowell|p. 161-162}}</ref> L'espai el va condicionar i va canviar la seva pintura en una nova direcció. En aquest període Miró vol trobar l'explosió «de la fúria de la seva joventut iconoclasta».<ref name ="Dupin 303"/> La seva segona visita als Estats Units és crítica, on rep influències de la jove pintura nord-americana que l'obre i l'allibera plàsticament.<ref>{{harvsp|Margit Rowell|p.58}}</ref> En aquestes obres, Miró abandona temporalment l'origen figuratiu per treballar les possibilitats del color, infuenciat per l'art estatunidenc del moment.
 
Després d'un període d'abundant producció, Miró va fer una pausa, per reprendre la seva feina creant un seguit de tríptics, com aquest ''Blau I, II, III''. Després d'aquest en crearia d'altres tríptics interessants, com ''Tríptic verd, vermell, taronja'' (1968), ''[[Pintura mural per a la cel·la d'un solitari]]'' (1968) o ''[[L'esperança del condemnat a mort]]'', conservat a la barcelonina [[Fundació Joan Miró]].<ref>{{ref-web |url=http://80.25.201.238:8081/cdm-fons-fjm/item_viewer.php?CISOROOT=/fons-fjm&CISOPTR=7020&CISOBOX=1&REC=7 |títol=Fitxa de l'obra L'espoir du condamné à mort I al web de la Fundació |consulta=18 d'agost de 2011 |editor=Fundació Joan Miró |data=2011}}</ref><ref>{{ref-web |url=http://80.25.201.238:8081/cdm-fons-fjm/item_viewer.php?CISOROOT=/fons-fjm&CISOPTR=7021&CISOBOX=1&REC=8 |títol=Fitxa de l'obra L'espoir du condamné à mort II al web de la Fundació |consulta=18 d'agost de 2011 |editor=Fundació Joan Miró |data=2011}}</ref><ref>{{ref-web |url=http://80.25.201.238:8081/cdm-fons-fjm/item_viewer.php?CISOROOT=/fons-fjm&CISOPTR=7022&CISOBOX=1&REC=9 |títol=Fitxa de l'obra L'espoir du condamné à mort III al web de la Fundació |consulta=18 d'agost de 2011 |editor=Fundació Joan Miró |data=2011}}</ref>