Delbert Mann: diferència entre les revisions

'''Delbert Mann''' ([[Lawrence (Kansas)|Lawrence]], [[Kansas]], [[30 de gener]] de [[1920]] - [[Los Angeles]], [[Califòrnia]], [[11 de novembre]] de [[2007]]) fou un [[director de cinema]] [[estatunidenc]]. Home de formació teatral i televisiva, amb la seva primera pel·lícula, ''[[Marty]]'', obtingué l'[[Oscar a la millor pel·lícula]] i al [[Oscar al millor director|millor director]] del [[1955]]. La seva obra cinematogràfica posterior no assolí mai la qualitat del primer film.<ref>{{ref-web|cognom=|nom=|títol=Biografia de Delbert Mann |url=http://www.nytimes.com/movies/person/101056/Delbert-Mann/biography |editor=''The New York Times'' }}</ref>

 

Un dels més prolífics directors de la televisió nord-americana dels [[anys cinquanta]], Delbert Mann, va realitzar per a la pantalla petita ''Marty'' l'any 1953. Un parell d'anys més tard la portaria al cinema amb un enorme èxit -tres [[Oscar]]s a la millor direcció, interpretació ([[Ernest Borgnine]]) i guió ([[Paddy Chayefsky]])- de públic i crítica. Hereu del neorealisme importat, fonamentalment, per [[Fred Zinnemann]], ''Marty'' va anar al davant d'una allau de títols dirigits per homes de la televisió. La millor manera d'encertar el debut de cada un d'ells va ser el procés emprat per Mann: escollir un telefilm emès uns anys abans, utilitzar uns actors de prestigi ([[Paul Newman]], [[Burt Lancaster]], [[Karl Malden]]...), recolzar-se en actors sorgits de la televisió o amb productors dels mateixos intèrprets.

 

Fidel al mètode que li va brindar l'èxit a la majoria dels realitzadors de la ''Generació de la Televisió'', Mann va tornar amb ''[[La nit dels marits]]'', una anàlisi de les frustracions de l'americà mitjà a través d'un grup d'homes durant una nit de comiat de solters, firmada novament per Paddy Chayefsky. Malgrat la consistència del guió, la direcció de Delbert Mann no va impressionar a gairebé ningú, i més aviat la imatge d'artesà pulcre i aplicat anava prenent forma. La relació d'adaptacions teatrals o televisives -''[[Desire Under the Elms]]'' ([[Eugene O'Neill]]), ''[[Taules separades]]'' ([[Terence Rattigan]]), ''[[Middle of the Night]]'' (tercera col·laboració amb Paddy Chayefsky, un melodrama ombrívol on [[Kim Novak]] interpreta el paper d'una jove divorciada que estima un home uns trenta anys més gran que ella) i ''[[The Dark at the Top of the Stairs]]'' ([[William Inge]]), així ho corrobora. D'entre aquests títols, ''[[Taules separades]]'' se'ns descobreix com una de les pel·lícules més representatives i aclaridores del cinema de Delbert Mann: narració uniforme, moviments de càmera estilitzats, filmació subjecta als cànons televisius (decorats per als exteriors, profusió de pla-contraplà).

 

 

Aquesta segona etapa va marcar el declivi de la carrera de Mann, coincidint amb la seva nominació com a president del [[Sindicat de Directors d'Amèrica]] (1967-1971),<ref>{{ref-web|cognom=|nom=|títol=Delbert Mann, premis |url=http://www.nytimes.com/movies/person/101056/Delbert-Mann/awards |editor=''The New York Times'' }}</ref> i que va retornar al seu medi d'origen amb diversos títols. La [[dècada dels setanta]] va aclarir la incògnita d'una possible recuperació de Delbert Mann: una recreació històrica (''[[David i Catriona]]''), un drama juvenil en el marc d'una comunitat [[Amish]] (''Birch Interval'') i un encàrrec d'una filial de la Disney (''[[Night Crossing]]'' on sobresurten per dret propi [[John Hurt]] i la partitura musical de [[Jerry Goldsmith]], compositor que també havia treballat a ''A Gathering of Eagles''), que no contribueixen a augmentar l'escàs prestigi d'un director que va assolir l'èxit massa aviat.

*''[[The Last Days of Patton]]'' (telefilm)

 

{{referències}}

== Enllaços externs ==

 

{{Autoritat}}

{{ORDENA:Mann, Delbert}}

[[Categoria:Directors de cinema de Kansas]]