Flandes francès: diferència entre les revisions

LaAl part de [[comtat de Flandes|Flandes]] annexadahistòric persempre Françahi contéha zoneshagut una part de parla neerlandesa, i una part més petita al sud-est, la ''Flandria Gallica'' o Flandes de [[francès|parla francesa]]. L'administració es feia principalment en llatí i només després de la revolució francesa es va imposar el principi de l'Estat-Nació unilingüe. La ciutat de [[Lilla]] sempre ha sigut i encara és la capital de ''Flandria Gallica.'' o FlandesL'annexió de parlatroços francesad'aquest comtat per França no va seguir les frontera lingüística (un concepte [[Anacronisme|anacrònic]] en aquesta època), peró la fortuna dels exèrcits que s'oposaven en el conflit durant els segles XVI-XVII. FlandesDe francèsfet, Lluís XIV ho volia tot. La part delsque va aconseguir, doncs Flandes francès ara s'ha dividit entre els [[Nord (departament)|departaments del Nord]] i del [[Pas de Calais,]]. noLa coincideixzona gaireprop de la frontera amb ''Flandriala Gallica''moderna comprovíncia quede té[[Flandes unaOccidental]] parton deencara es parla neerlandesa,-poc- arael reduïdaneerlandès ales diu [[Westhoek]]. [[França]] va annexar altres parts de les antigues [[Disset Províncies]]: [[Artois]] i un tros del [[comtat d'Hainaut]]. Seria correcte de designar totes aquests parts amb el nom «Països Baixos francesos».

El [[1565]], a la mort de [[Felip IV de Castella]], Lluís XIV va reclamar tres províncies espanyoles: el comtat de Flandes, el [[ducat de Brabant]] i el [[comtat d'Hainaut]], que el francesos com els espanyols deien amb un ''[[pars pro toto]]'' «Fland(r)es». Hi veia una compensació per què Castella mai no va pagar un dot de 500.000 [[Escut (moneda)|escuts]], promés el 1659 a la conclusió del [[Tractat dels Pirineus]] quan va casar la filla petita de Felip IV, [[Maria Teresa d'Àustria (reina de França)|Maria Teresa]].<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Lynn|nom=John A.|cognom2=Demangeot|nom2=Bruno (trad.)|títol=Les guerres de Louis XIV|url=|edició=|llengua=francès, traduït de l'anglès|col·lecció=Tempus|data=2014|editorial=Edi8-Plon|lloc=París|pàgines=440|isbn=9782262049713}}</ref> Va pretendre, que segons una llei als Països Baixos espanyols, Maria Teresa, nat de primeres noces, tenia més drets qu'un fill (Carles II) de segones noces. Pretenia només defendre els drets legítims de la seva dona.<ref name=":0" />

Per la política monolingüística francesa, la zona de parla neerlandesa va reduir-se cap al [[Westhoek]] d'avui on només la gent gran encara parla un dialecte del [[neerlandès]]. Molts habitants es defineixen com flamencs de França, tot i haver el francès com primera llengua.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Ryckeboer|nom=H.|editor=J. Treffers-Daller & R. Willemyns (eds.)|capítol=Dutch/Flemish in the North of France|títol=Language contact at the Romance-Germanic language border|url=https://www.worldcat.org/oclc/51908741|edició=|llengua=anglès|data=2002|editorial=Multilingual Matters|lloc=Clevedon|pàgines=22–35|isbn=9781853596278}}</ref> El [[1984]], van intentar de crear un partit polític, el '' Vlaemsche Federalistische Party - Parti Fédéraliste Flamand'' (partit flamenc federalista o VFP-PFF) sense gaire èxit. [[Lilla]] que sempre ha sigut de parla francesa, es presenta sovint com una ciutat flamenca. Tot i això es veu una prudenta revifalla lingüística.