Revisió del 22:31, 11 juny 2017 modifica Flamenc (discussió \| contribucions) Administradors 123.149 edits mCap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 22:31, 11 juny 2017 modifica desfés Flamenc (discussió \| contribucions) Administradors 123.149 edits mCap resum de modificació Edició següent →
Línia 3: La '''unió d'Utrecht''' fou una aliança militar establerta el [[23 de gener]] del [[1580]] per algunes les províncies dissidents de les [[Disset Províncies]]. Les [[Províncies unides]] van acordar-se lluitar junts per acabar amb l'ocupació del territori per les forces militars de la [[Corona d'Espanya]]. A més, s'hi van ordenar afers polític en matèries de defensa, imposts i religió, i el text és considera com el nucli de la [[constitució]] de la futura república.<ref>{{Ref-llibre\|cognom=de Blécourt\|nom=A.S.\|cognom2=Japikse\|nom2=J.\|capítol=XIX: Unie van Utrecht 20 januari 1579\|urlcapítol=https://www.law.kuleuven.be/personal/mstorme/unievanutrecht.html\|títol=Klein plakkaatboek van Nederland. Verzameling van ordonnantiën en plakkaten betreffende regeeringsvorm, kerk en rechtspraak (14e eeuw tot 1749)\|url=\|edició=\|llengua=neerlandès\|data=1919\|editorial=\|lloc=Groningen/Den Haag\|pàgines=120-125\|isbn=}}</ref> Primer va ser signada entre els representants dels estats del [[comtat d'Holanda\|Holanda]], [[comtat de Zelanda\|Zelanda]], [[bisbat d'Utrecht\|Utrecht]] tres quarters del ducat de [[Gelderland]] i les afores [[Groningen]].<ref>{{GEC\|0068745}}</ref> Més tard durant l'any [[Overijssel]], [[Frísia]], la ciutat de [[Groningen]], [[Zutphen]] el quartè quarter de Gelderland, [[Drenthe\|Drente]], els ''[[Quatre membres de Flandes]]'' [[Bruges]], [[Franconat de Bruges]], [[Ieper]] i [[Gant]] i moltes altres ciutats com ara [[Antwerpen]], [[Breda]] i [[Lier]]. Entre moltes factors que van fomentar la insurecció hi va jugar molt la «[[Fúria ~~Espanyola~~espanyola]]» del novembre del 1576, quan els exèrcits espanyols, no pagats per causa de la segona fallida de la Hisenda Reial de [[Felip II de Castella]] van saquejar Anvers, incendiar la ciutat i matar milers d'habitants.<ref>{{ref-publicació\|url = http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2012/06/07/la-revolta-dels-paisos-baixos-en-temps-de-felip-ii/ \| article =La revolta dels Països Baixos en temps de Felip II \| nom = Vicente\|cognom = Moreno i Cullell\| publicació = Sàpiens\|data = 7/06/2012}}</ref> La confederació era una rèplica a la [[unió d'Arràs]], una aliança de les províncies catòliques meridionals que van triar el bandol espanyol, i de la qual una grand part, mal defensada per l'exèrcit espagnol malpagat, més tard va ser annexionada per França. La Unió d'Utrecht proclamava la [[llibertat de religió]], la d'Arras ans al contrari només acceptava el [[catolicisme]] com a única [[religió d'estat]]. Va ser assolida per [[Guillem I d'Orange-Nassau]]. Va acaber dos anys més tard amb el [[Plakkaat van Verlatinghe\|Decret d'abandó]] del [[1581]] al qual es va deposar [[Felip IV de Castella]] i proposar la sobirania entre d'altres al duc [[Enric Hèrcules\|Francesc d'Anjou]], germà d'[[Enric III de França]]. La unió fou el nucli de la república de les [[Províncies Unides]] del Nord, sorgida poc després, bé que no va ser reconeguda per Castella fins al [[1648]] a la [[Pau de Westfàlia\|Pau de Münster]], que va posar fi a la [[guerra dels Vuitanta Anys]] en reconèixer la independència de les Províncies Unides de la monarquia hispànica després d'una intensa activitat diplomàtica.

Unió d'Utrecht: diferència entre les revisions