The Go-Betweens: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 5:
| Background = grup
| Origin = [[Brisbane]], [[Australia]]
| Genre = [[Indie
| Years_active = 1977–1989,<br />2000–2006
| Label = [[LO-MAX Records|LO-MAX]]
Línia 12:
}}
'''The Go-Betweens''' varen ser una banda australiana d'[[indie
==Biografia==
Al principi, [[Robert Forster]] i [[Grant McLennan]] varen estar acompanyats per Lissa Ross (bateria 1978) i Tim Mustapha (bateria 1978–1979) i després, durant els seu periode "clàssic", per [[Lindy Morrison]] (bateria 1980–1989), Robert Vickers (baix 1983–1987), [[Amanda Brown]] (violí, oboè, guitarra, coros 1986–1989) i John Willsteed (baix 1987–1989).
El punt fort del grup eren les habilitats compositives de Forster i McLennan, que van ser descrits pel crític de Village Voice Robert Christgau com "la millor associació de compositors de l'actualitat". Cadascun va desenvolupar un estil distintiu però complementari: les cançons de Forster eren més punyents i sobrevolades per l'angoixa, i feien ús de la ironia i d'un imaginari líric inusual, mentre que les de McLennan eren generalment més delicades i sensibles
Les primeres gravacions de la banda ("Lee Remick", "Karen" - 1978 - i "People Say", 1979) eren cançons de pop senzilles influïdes per la [[New Wave]] i una mescla de pop pur a l'estil de [[The Monkees]] amb l'aspra simplicitat de [[The Velvet Underground]]. Quan van publicar el seu primer àlbum oficial, ''[[Send Me A Lullaby]]'', el 1982, ja havien desenvolupat un so més subtil caracteritzat per l'ús del fraseig a l'hora de cantar unes lletres complexes i unes guitarres pop melòdiques però rebels influïdes per bandes de l'època com [[Television]], [[Wire]] i [[Talking Heads]]. L'any 1979, el grup havia deixat [[Austràlia]], primer per anar a [[Glasgow]], on van formar part del segell independent de culte [[Postcard Records]], des d'on van seguir els contemporanis seus i amics [[The Birthday Party]] cap a la més activa escena musical de [[London]]. El seu segon llarga durada, ''[[Before Hollywood]]'' (1983), els va consolidar com un dels grups de culte més importants del regne unit. La cançó de McLennan "Cattle And Cane" va esdevenir un gran èxit a les llistes independents.
| |||