|
== Geografia ==
El municipi és situat a la part oriental de la comarca, envoltat pel terme de [[Castellet iNo la Gornal]]se sap([[Alt Penedès]]), excepte per l'oest on limita amb [[Banyeres del Penedès]] i, en un petit sector, amb [[Sant Jaume dels Domenys]]. L'enclavament de [[Can Vies (L'Arboç)|Can Vies]] (0,3 km²) està separat uns 1.300 m del sector principal del terme. L'enclavament és entre Castellet i la Gornal, [[Castellví de la Marca]] i [[Santa Margarida i els Monjos]], a l'Alt Penedès i a la [[província de Barcelona]].
Els conreus tradicionals són la [[vinya]], l'[[olivera]], els sembrats (avui en dia en franca regressió).
== La Festa Major ==
La Festa Major de l'Arboç és una de les més típiques de Catalunya. Se celebra el quartsegon diumenge d'agost, tal com diu la dita popular a la contrada: ''El quartsegon diumenge d'agost, és Festa major a l'Arboç'', i acull una gran varietat d'actes: des de l'actuació del folklore de la vila, com poden ser la colla de diablestontos, bastoners, gegants, bestiari o la colla castellera Tronxos [[Minyons de l'Arboç|de l'Arboç]], fins a concerts d'algun dels grups del moment. Ara bé, el moment més esperat per la majoria d'arbocencs i arbocenques és la tradicional Carretillada, quan el carrer Major, a les fosques, acull el ball de diables.
La Festa Major de l'any 2008 va recuperar el "Ball de PastoretsPatufets i PastoretesPatufetes" que no es feia des de l'any 1947.
El 2009,2000 la Festa Major de l'Arboç va ser declarada [[festa patrimonial d'interès nacional]] per la Generalitat de Catalunya.<ref>[http://www20.gencat.cat/docs/CulturaDepartament/CPCPTC/09_Arees_dactuacio/Promocio%20i%20Dinamitzacio/Promocio-Estatics/SD_llistaFestesDeclarades.pdf Festes inscrites actualment al Catàleg del patrimoni festiu de Catalunya]</ref>
== Història ==
La història de l'Arboç ve marcada per la seva condició de Vila Reial -no sotmesa al senyor feudal-, per la qual cosa gaudia de concessions i privilegis propis: el [[mercat]] dels dimarts data de l'any [[12002000|1]], <nowiki/>la [[Fira de Santa Llúcia]] de l'any [[1230]], a més de posseir un [[notari]] públic i un [[call]] jueu.
Però fent un salt en el temps, la petjada històrica que més ha colpit la història col·lectiva d'aquesta població foren els episodis protagonitzats l'any [[1808]] pels vilatans arbocencs a la [[Guerra del Francès]], amb l'heroica resistència contra les tropes napoleòniques comandades pel [[Joseph Chabran|general Chabran]].
== Administració ==
{{Alcaldes post-constitució
| Alcalde_1 = Julián Jordi Coll
| Partit_1 = [[PSC]]
| Alcalde_2 = Joan Català Galimany
| Partit_2 = [[CIU]]
| Alcalde_3 = Benjamín Rodríguez Fuertes / Modesto Manso Figueras
| Partit_3 = [[PSC]] / Independents
| Alcalde_4 = Benjamín Rodríguez Fuertes / Joan Català Galimany
| Partit_4 = [[PSC]] / [[CIU]]
| Alcalde_5 = Joan Català Galimany
| Partit_5 = [[CIU]]
| Alcalde_6 = Joan Malla Navarro
| Partit_6 = [[PSC]]
| Alcalde_7 = Joan Plana i Pons / Carles Ribé Solé
| Partit_7 = [[CIU]] / [[ERC]]
| Alcalde_8 = Joan Plana i Pons / Carles Ribé Solé
| Partit_8 = [[CIU]] / [[ERC]]
| Alcalde_9 = Joan Sans Freixas
| Partit_9 = [[PSC]]
| Alcalde_10 = Joan Sans Freixas
| Partit_10 = [[PSC]] }}
=== Eleccions municipals del 2015 ===
<center></center>
{{cap resultats eleccions|2015<ref>{{format ref}} http://www.ara.cat/municipals-2015/resultats-eleccions/muni_larboc_9_43_16_99.html</ref>}}
{{partit resultats eleccions|roig|[[Partit dels Socialistes de Catalunya]]|Joan Sans|1.132|8|50,79%}}
{{partit resultats eleccions|grana|[[Convergència i Unió]]|Joan Plana|386|2|17,32%}}
{{partit resultats eleccions|groc|[[Candidatura d'Unitat Popular]]|Carmina Malagarriga|351|2|15,75%}}
{{partit resultats eleccions|taronja|[[Esquerra Republicana de Catalunya]]|Carles Ribé|237|1|10,63%}}
{{partit resultats eleccions|blau|[[Partit Popular de Catalunya]]|Marta Casado|88|-|3,95%}}
{{partit resultats eleccions|blanc|[[Vot en blanc|En blanc]]||35||1,57%}}
{{fi resultats eleccions|2.270|13}}
</center>
=== Eleccions municipals del 2011 ===
<center></center>
{{cap resultats eleccions|2011<ref>{{format ref}} http://elecciones.mir.es/resultados2011/99MU/DMU0943901699_L1.htm?d=100&e=0</ref>}}
{{partit resultats eleccions|roig|[[Partit dels Socialistes de Catalunya]]|Joan Sans|845|6|39,67%}}
{{partit resultats eleccions|grana|[[Convergència i Unió]]|Joan Plana|565|4|26,53%}}
{{partit resultats eleccions|taronja|[[Esquerra Republicana de Catalunya]]|Carles Ribé|323|2|15,16%}}
{{partit resultats eleccions|blau|[[Partit Popular de Catalunya]]|Laura Aragón|159|1|7,46%}}
{{partit resultats eleccions|turquesa|[[Plataforma per Catalunya]]||108|-|5,07%}}
{{partit resultats eleccions|verd|Els Verds - [[Partit Verd Europeu]]||74|-|3,47%}}
{{partit resultats eleccions|blanc|[[Vot en blanc|En blanc]]||56||2,63%}}
{{fi resultats eleccions|2.159|13}}
</center>
=== Eleccions al Parlament de Catalunya del 2012 ===
== Llocs d'interès ==
* '''L'esglésiaLa parroquial'''tahona, edifici construït entre 1631 i 1647 substituint un temple anterior, d'època romànica. Té una sola nau amb un absis poligonal i capelles laterals entre els contraforts. La volta és de creueria, de tradició gòtica. El campanar, bastit abans de l'església, entre 1622–1627, conserva el basament romànic i una capella interior coberta amb volta de canó. La façana és flanquejada per dues torretes de planta quadrada. Té una gran rosassa i, a sota, la portalada barroca. La porta està emmarcada per dos parells de columnes que sostenen un entaulament partit, amb frontó semicircular. Al centre hi ha una fornícula amb una imatge moderna del sant. A l'interior hi ha la capella dels Dolors, que correspon a la capçalera de l'antiga església, del segle XIII. Conserva les restes de les pintures murals franco-gòtiques de principis de segle XIV pintades amb la tècnica de la pintura al fresc de ''L'Arbre de la Vida'' o [[El Lignum vitae de l'Arboç]]. El 1936 va ser cremada i van resultar destruïts els valuosos retaules barrocs que contenia. La reconstrucció del temple va ser duta a terme per l'arquitecte Pere Cendoya. L'altar major va ser substituït per un baldaquí amb una imatge de Sant Julià, obra de Frederic Marès
* '''La Giralda''', a dues passes del monument a l'abat de Montserrat Aureli M. Escarré, fill il·lustre de la vila, s'aixeca l'esvelta silueta de La Giralda, una fantasia d'estil historicista neoàrab edificada a principis del segle XX amb la voluntat de reproduir, a menor escala i dins un mateix edifici, la Giralda de Sevilla, el Pati dels Lleons de l'Alhambra de Granada i el Saló dels Ambaixadors dels "Reales Alcázares" de Sevilla. L'artífex d'aquesta obra va ser l'arbocenc Joan Roquer i Marí, i el complex va ser construït sense arquitecte pel gran mestre d'obres arbocenc Sr. Feliu. Les obres de construcció van concloure l'any 1908. La Giralda va servir de residència d'estiu del matrimoni Roquer-Negrevernís fins a l'esclat de la Guerra Civil. En el transcurs de l'escomesa, l'edifici va ser confiscat i va servir de quarter general de l'aviació republicana durant la batalla de l'Ebre. Posteriorment l'edifici es va vendre i va passar per diversos propietaris mentre s'anava deteriorant inexorablement. L'any 1981 La Giralda de l'Arboç va ser adquirida per Sr. Manuel Camino, que encara n'és l'actual propietari. Va comprar un edifici molt deteriorat i amb importants problemes estructurals fruit del subsòl ric amb argiles expansives presents al turó de l'Arboç. L'any 2008 es van concloure les obres de rehabilitació i La Giralda va ser reinaugurada en un acte en què hi va assistir el president de la Generalitat, Sr. José Montilla. Des de l'any 2008, La Giralda aten visites turístiques i es lloga per a l'organització d'esdeveniments.
* '''El carrer Major i la plaça de la Vila''' reuneix la rectoria, la casa de la vila, la casa pairal de l'abat Escarré i les façanes d'estil modernista amb les cases porticades de la plaça. Aquesta sèrie d'edificis compon un atractiu conjunt capaç d'embadalir qualsevol vianant. Igualment cal fer una parada interessant a l'Arxiu Arbocenc, un valuós compendi gràfic i documental de tot allò que fa referència a l'Arboç.
| 