Miguel de Gurrea y Cerdan: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza el nom dels paràmetres de la infotaula |
Cap resum de modificació |
||
Línia 4:
Miguel de Gurrea, va ser baró de Gurrea, fill de Lope de Gurrea y de Gurrea. L'estiu de 1515 participà en l'expedició mallorquina de socors a la ciutat nord-africana de [[Bejaïa]], assetjada pels corsaris musulmans. El gener de 1516 tornà a Mallorca, on establí una forta vigilància de les costes per por de les possibles represàlies musulmanes.
El 1517, per pressió del procurador reial Francesc Burgues, fou destituït del seu càrrec. L'any següent fou rehabilitat a petició dels [[menestral]]s, malgrat l'oposició de les autoritats reials i dels estaments privilegiats. Tornà a Mallorca el desembre de 1520, quan ja es perfilava la revolta de les [[Germanies de Mallorca|Germanies]], que esclatà el febrer de 1521. Gurrea intentà fer desistir de la rebel·lió els caps dels oficis, però finalment va fer empresonar set menestrals el 6 de febrer de 1521. Aquest fet precipità una revolta adreçada a alliberar els empresonats que culminà en la destitució de Gurrea el març de 1521. La causa de la seva suspensió va ser la seva condició d'aragonès, que l'inhabilitava del càrrec de [[virrei]] per un privilegi reial (1344) de [[Pere el Cerimoniós]].<ref>Val a dir que autors com Margalida Bernat i [[Jaume Serra Barceló |Jaume Serra]] (BERNAT, Margalida i SERRA, Jaume. La veu de la revolta. Palma: Lleonard Muntaner, Editor, 2008.- (L'Arjau; 9), p. 52) apunten que per la seva redacció el document de Pere el Cerimoniós té aspectes de ser una falsificació o una manipulació. </ref>
Miguel de Gurrea va ser odiat per les faccions aristocràtiques quan veien en ell un executor de la política reformista de la monarquia, i després pels agermanats, que el veien com el gran defensor de la situació injusta existent. Per això moltes vegades l'anomenaren amb els malnom de ''Borrelló'', ''Fideu'' o ''Diablot''.
| |||