Vescomtat d'Albi: diferència entre les revisions

 

L'[[Albigès]] pertanyia als comtes de [[Tolosa]] i fou inclòs en el [[vescomtat de Roergue]] cap el [[872]]. El vescomte Ató de Roergue va morir cap el [[875]] i va deixar quatre fills: Bigó i Ató que foren [[Vescomtat de Tolosa|vescomtes de Tolosa]]; Sicard que fou [[Vescomtat de Lautrec|vescomte de Lautrec]]; i Bernat I que va rebre el vescomtat d'Albi o Albigès. Bernat va tenir dos fills: Frotari que fou bisbe, i Ató que va exercir com a vescomte d'Albi. Es va casar amb Diafromissa i va deixar dos fills, un altra Frotari, també bisbe, i Bernat II Ató, vescomte de l'Albigès. Es va casar amb Gauciana, vescomtessa de [[Nimes]], quedant units ambdós vescomtats. Bernat II Ató va tenir tres fills: un tercer Frotari també bisbe, Ermengarda (casada amb Bernat I senyor d'Andusa) i Ató II, vescomte d'Albi i Nimes, casat amb Gerberga. Va morir el [[1032]] i va deixar tres fills: Frotari (el quart bisbe d'aquest nom dins la família), Sigari, i Bernat Ató III, vescomte d'Albi i Nimes, casat amb Ramgarda de [[Rasès]], amb qui va tenir a Ramon Bernat I Trencavell, que el [[1060]] va rebre Nimes i Albi i per matrimoni amb Ermengarda fou vescomte de Besiers i Agde i comte de [[Comtat de Carcassona|Carcassona]] i Rasès. Els drets d'Ermengarda a Carcassona i Rasès foren venuts al comte de [[Barcelona]] que exercia la sobirania feudal sobre [[Besiers]] i [[Agde]], i que els va retornar en feu a Ramon Bernat I Trencavell. El [[1074]] va morir Ramon Bernat I, i el va succeir a Nimes i Albi el seu fill Bernat Ató IV (I de Carcassona), que el [[1082]] va reclamar la plena sobirania sobre Carcassona, Rasés, Besiers i Agde pels drets de la seva mare. El [[1129]], a la mort de Bernat Ató I, Nimes i Agde van passar al seu fill Bernat Ató II (casat amb Guillema de [[Montpeller]]), i Albi, Besiers, Carcassona i Rasès als fils Roger i Ramon Trencavell I. Mort el darrer el [[1167]] van passar als seus fills Roger II i Ramon Trencavell II, quedant només el primer que va morir el [[1194]] i el va succeir el seu fill Ramon Roger I que va perdre els seus estats el [[1209]] davant [[Simó de Montfort]], quedant incorporats a França el [[1218]]. El fill de Ramon Roger I, Ramon Trencavell III va recuperar els estats el [[1224]], però els va perdre el [[1227]]. Pel tractat de París es va reconèixer el domini de la corona a la meitat del vescomtat (la riba esquerra del [[riu Tarn]] amb la ciutat d'Albi) mentre la resta quedava per Tolosa dividida en set batllies; les fortaleses càtares de Lavaur, Gaillac, Rabastens, Montaigu i Puicelci van ser desmantellades i les de Cordes i Penne quedaven per al rei durant deu anys. [[Castres]] fou donada en feu a Felip, nebot de Simó de Montfort. Ramon Trencavell III va intentar recobrar els seus dominis el [[1240]] amb ajuda de [[Enric III d'Anglaterra]], i va assetjar Carcassona, però finalment el [[1247]] va renunciar en favor del rei de França a canvi d'una pensió de 600 lliures. La ciutat d'Albi fou reconeguda als bisbes el [[1268]].