Partit Carlí (1971): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
A la pàgina de discussió |
Justifica tu primer tots els teus canvis en la pàgina de discussió abans de manar a ningú aquí |
||
Línia 19:
nom_seu1 = Iruña |
lloc_web = [http://www.partidocarlista.com/ www.partidocarlista.com]|}}
'''Partit Carlí''', oficialment i en castellà '''Partido Carlista''', és un [[partit polític]] [[Espanya|espanyol]] que, des dels Congressos del Poble Carlí (1970-1972), es considera continuador directe de l'organització [[Història|històrica]] del [[carlisme]]. <ref>{{ref-llibre|cognom=Izu Belloso|nom=Miguel José|títol=Navarra como problema: nación y nacionalismo en Navarra|pàgines=341|editorial=Biblioteca Nueva|any=2007}}</ref>
Té una línia [[política]] d'[[esquerra política|esquerra]] alternativa, [[socialisme autogestionari|socialista autogestionària]] i [[federalisme|federalista]]. El Partit Carlí manté una estructura federal amb la possibilitat que es formin partits carlins sobirans en les nacionalitats associats al Partit Carlí. Les joventuts dels diferents partits carlins i agrupacions federats amb el Partit Carlí s'agrupen en les [[Joventuts Carlines]].{{CN|data=gener de 2017}}
Línia 45:
La documentació de les Forces Actives Revolucionàries Carlistes (FARC), molt crítiques amb Carles Hug i el seu equip polític, mostra una realitat molt heterogènia en aquestes assemblees congressuals: «1. L'existència de tres tendències en el congrés: esquerra, dreta i centre. 2. La realitat de la situació d'extrema oposició en què es troben tant la dreta com l'esquerra -si bé per molt diferents motius- pel que fa a les jerarquies del partit, i la total adhesió del centre a la línia jeràrquica. 3. Una radicalització absoluta de postures amb la conseqüent seqüela de lluites intestines».<ref>{{ref-llibre|cognom=Onrubia Rebuelta|nom=Javier|títol=Notas para una historia de las Fuerzas Activas Revolucionarias Carlistas (FARC) 1971-1973|pàgines=79|lloc=Madrid|editorial=Magalia Ediciones|any=2003}}</ref>
En aquest procés va ser fonamental, segons el militant dretà<ref>{{ref-notícia|títol=Celebración de la Santa Cruz|url=https://web.archive.org/web/20160320162725/http://www.carlistes.org/index.php?option=com_content&view=article&id=380:2013celebracionsantacruz&catid=38:circulosanmiguel&Itemid=66|data=02/05/2013}}</ref> Rodon i Guinjoan, la participació, en estreta col·laboració amb Carles Hug, del secretari general del partit, [[José María de Zavala]], i del periodista [[Josep Carles Clemente]], qui hauria estat encarregat la direcció ideològica<ref>{{Ref-publicació|cognom=Rodon Guinjoán|nom=Ramón María|títol=Invierno, primavera y otoño del Carlismo (1939-1976)|publicació=Universitat Abat Oliva CEU|data=2015|pàgina=504|url=http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/362375/Trrg.pdf}}</ref> i va desenvolupar en aquell temps la seva teoria de diferenciació entre Carlisme i Tradicionalisme.<ref>{{cita publicación|apellidos1=Rodón Guinjoán|nombre1=Ramón María|título=Invierno, primavera y otoño del Carlismo (1939-1976)|publicación=Universitat Abat Oliva CEU|fecha=2015|página=363|url=http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/362375/Trrg.pdf}}</ref>
Segons l'historiador Francisco Javier Caspistegui, de la Universitat privada de Navarra, les decisions dels Congressos del Poble Carlí estaven preses amb antelació i els congressos van servir a la direcció del partit per a arrogar-se una suposada participació activa de les bases, del "poble carlí".<ref>{{ref-llibre|cognom=Caspistegui|nom=Francisco Javier|títol=El naufragio de las ortodoxias: el carlismo, 1962-1977|data=1997|editorial=EUNSA|pàgines=99}}</ref>
Al III Congrés una proposta de normes organitzatives presentada per "per un grup de valencians, amb el suport d'antics integristes asturians i madrilenys" va ser rebutjada per l'assemblea. Tampoc va ser aprovada una altra proposta organitzativa presentada per la direcció del partit, ja que tant la dreta (integrista) com l'esquerra (FARC), van votar en contra.<ref>{{ref-llibre|cognom=Clemente|nom=Josep Carles|títol=Nosotros, los carlistas|pàgines=154|editorial=Cambio 16|any=1977}}</ref>
Línia 73:
amb el que consideraven una desviació per part del príncep Carles Hug de la tradicional ideologia carlina condensada en el lema de «Déu, Pàtria, Furs i Rei» i la nova línea de «l'anomenat partit carlista». Davant el silenci del pretendent, li van enviar una segona carta, redactada per Raimundo de Miguel, on s'acusava el partit carlí «aconfesional, democràtic, liberal i socialista» no només d'haver fet [[tabula rasa]] del pensament i la història del carlisme, sinó d'haver-la volgut interpretar amb els punts de vista dels «seus seculars enemics». La carta era un intent a la desesperada que el pretendent posés remei a la situació que havia produït el retraïment de les masses carlines i amenaçava amb fer desaparèixer el moviment. Don Xavier, no obstant, va abdicar els seus drets en Don Carles Hug l'abril de 1975. El nou pretendent no va voler contestar a les exigències dels tradicionalistes, per la qual cosa el juliol es van declarar desvinculats de la seva obediència en una darrera carta a Don Carles Hug. El setembre seria Don Sixte qui acusaria el seu germà d'haver abandonat els principis carlins, negant-se a reconèixer-lo com a rei dels carlins i declarant-se Abanderat de la Comunió Tradicionalista per «lleialtat al poble carlí», sense assumir-ne drets dinàstics que no el corresponien.<ref>{{ref-publicació|cognom=Rodon i Guinjoan|nom=Ramon Maria|títol=Invierno, primavera y otoño del carlismo (1939-1976)|publicació=Tesi Doctoral. Universitat Abat Oliva CEU|data=2015|url= http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/362375/Trrg.pdf|pàgines=582-589|llengua= castellà}}</ref>
[[Sixte de Borbó]], donat suport per alguns dels carlins oposats a Carles Hug, residus del franquisme i amb la col·laboració d'elements ultradretans internacionals, va intentar organitzar un carlisme alternatiu al Partit Carlí, encarnant una línia d'extrema-dreta amb una forta col·laboració de [[Fuerza Nueva]], arribant els seus seguidors a realitzar una agressió terrorista en la concentració anual carlina de [[Fets de Montejurra|Montejurra]] en 1976, que es va saldar amb la mort de dos partidaris de Carles Hug: Aniano Jiménez i Ricardo García. Segons Josep Carles Clemente, els dos morts eren militants del Partit Carlí.<ref>{{ref-llibre|cognom=Clemente|nom=Josep Carles|títol=El Carlismo en la España de Franco: Bases Documentales 1936-1977|pàgines=110|editorial=Editorial Fundamentos|any=1994}}</ref> Tanmateix, altres autors qüestionen que fossin carlins i afirmen que Aniano militava a l'[[Germandats Obreres d'Acció Catòlica|Germandat Obrera de Acció Catòlica]] i que Ricardo era militant del [[Moviment Comunista
==== Transició ====
Línia 226:
== Vegeu també ==
*[[Carlisme]]
*[[Montejurra]]
*[[Carles Hug de Borbó i Parma]]
*[[Partit Carlí de Catalunya]]
*[[Partit Carlista del País Valencià]]
| |||