Seno: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
'''Seno''' és un poble d'[[:es:Aragón|Aragó]] (Espanya), província de Terol, de la comarca del Baix Aragó, lindant amb el Maestrat. El seu terme municipal limita amb els de Berge, Alcorisa, Castellote (Maestrat) i Molinos (Maestrat). Està situat al vessant del riu Guadalope (afluent del riu Ebre) a una altitud de 792 metres.
==
Villa amb ajuntament a la província de Terol, partit judicial de [[:es:Castellote|Castellote]], diòcesi de Terol i audiència territorial de Saragossa i capitania general d'Aragó.
Línia 15:
'''Producció:''' blat, ordi, blat de moro, mongetes, vi, oli, fruites i cànem; hi ha bestiar de llana i boví i caça de conills i perdius.
== Resenya històrica ==
Els orígens de Seno són molt remots. Les primeres restes trobades en les rodalies de la localitat procedeixen del Neolític, l'Edat de Bronze o l'edat de Ferro (p.e. la mina de mineral de Ferro de Valdestrada, s.V a. De C.). En el seu terme municipal també hi ha restes ibèriques (p.e. Vallipón, poblat iber destruït per les legions romanes) o de fortificacions musulmanes i templeres (p.e. prop de la Font del Salz).
La primera vegada que apareix documentada l'existència de la localitat és a la carta de població de Camarón (1194). Durant els segles XII i XIII apareix en diferents documents templers i santjoanistes com "castellar". Per això, és molt probable que la primera construcció localitzada on avui es troba la Vila de Seno fos una torrassa de defensa, probablement templer, com diversos existents a la zona. Els indicis templers són presents a tota la zona, amb la seva simbologia, fortaleses, fortificacions, ermites, creus, etc. Cal no oblidar, a més, la propera fortalesa de Castellote ("Castellot"), seu de la comanda templera de la zona, [[Templers a la Corona d'Aragó | terres cedides a l'orde del Temple]] pel rei Alfons II en 1196.
Al [[s. XVII]], després de diversos enfrontaments amb la localitat pròxima de Castellote, Carlos II va signar un privilegi de segregació d'aquesta, encara que aquesta separació no es va fer efectiva fins al 23 de juliol de 1789, quan Carles IV la va separar definitivament de Castellote atorgant-li el caràcter de "Vila" a la localitat de Seno.
L'Església parroquial, dedicada a Santa Elena, és una obra magnífica barroca realitzada sota la direcció del mestre d'obres Joan Espanya, entre 1763 i 1771, sobre el solar de l'antiga Església de la Santa Creu (1650). Tal com resa la inscripció situada sobre la seva portada, "Charitas me fecit", construïda per subscripció popular. Són destacables les espectaculars pintures del Presbiteri, i la campana, del segle XVIII, pràcticament única al Baix Aragó (la majoria van ser trencades durant la Guerra Civil per les columnes anarquistes).
Durant la guerra civil (1936-39), Si no va ser bombardejat, a diferència de la majoria de poblacions de la zona, pel que la seva població no va patir directament els rigors de la guerra. L'Església va ser convertida en magatzem de la col·lectivitat pel comitè antifeixista i gran part del seu contingut cremat, salvant, com s'ha dit, la campana principal de la torre. El 1938 es va establir un reducte repúblicano al "cabezo" sobre el poble a més de 1.000 [[msnm]] d'altitud, en el qual es van construir nombroses trinxeres i fortificacions. El 25 de març d'aquest any, en el context de la tercera fase de la Batalla d'Aragó en la qual Franco va dividir en dos l'Espanya republicana arribant amb les seves tropes fins a Vinaròs, l'83 divisió comandada pel General Martín Alonso va ocupar la localitat de Seno, expulsant definitivament a les tropes governamentals del seu reducte a la muntanya.
El primer de febrer de 2009, Seno va rebre la visita del Bisbe de la Diòcesi de Terol i Albarracín, per a la benedicció de la restaurada Església Parroquial de Santa Elena, portada a terme gràcies a les donacions dels fidels de la parroquia, de la Diputació General d'Aragó i el propi Ajuntament de la Vila de Seno.
En 2016 va obrir el nou bar "El Forn", rebent per això la visita de polítics i mitjans de comunicació. Aquest mateix any es va inaugurar també la il·luminació nocturna de la torre de l'Església.
== Béns d'interés cultural ==
| |||