Revisió del 22:28, 8 maig 2017 modifica JoRobot (discussió \| contribucions) Bots 1.381.942 edits m Robot treu puntuació penjada després de referències ← Edició anterior		Revisió del 21:19, 22 juny 2017 modifica desfés Sgiralt (discussió \| contribucions) 284 edits Correccions i actualitzacions segons les recerques recents sobre Arnau Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 22: '''Arnau de Vilanova''' (desconegut, entre [[1238]] i [[1240]] - [[Gènova]], potser a la mar prop d'aquesta ciutat, [[1311]]) va ser un [[teologia\|teòleg]] i [[Medicina\|metge]] d'origen desconegut, per a alguns valencià, per a d'altres aragonès, entre altres hipòtesis que s'han defensat.<ref name="gencat1305">{{citar ref \|títol =Francesc Eiximenis i Arnau de Vilanova \|editor =[[Generalitat de Catalunya]] \|obra =Web \|data =2012 \|url =http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=f7f2ef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=f7f2ef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=7c7b161da99d7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD \|consulta = Abril 2013 }}</ref> Escrigué obres molt importants per a la medicina europea medieval, com per exemple ''[[Regimen Sanitatis ad regum Aragonum\|Regimen Sanitatis ad regem Aragonum]]'' o ''[[Speculum medicinae]]''. Se'l coneixia com el "metge de reis i papes", i va tenir la fama de ser un dels més grans alquimistes de tots els temps, encara que en realitat no es va dedicar a l'alquímia i totes les obres que se li atribueixen en aquest camp són apòcrifes.<ref name="sapiens136">{{citar ref \| cognom1=Esculies \| nom1 =Joan \| títol = Escrits d'Arnau de Vilanova \| publicació = [[Revista Sàpiens]] \| format = paper \|exemplar= núm.136 editorial = Sàpiens Publicacions \| lloc = Barcelona \| data = Novembre 2013 \| pàgines = p.18 \| issn =1695-2014 }}</ref> ~~De formació [[poliglotisme\|poliglota]], dominava l'[[hebreu]],~~Dominava l'[[àrab]], ~~probablement el [[grec]], algunes llengües vulgars de [[França]] i [[Itàlia]] i[[Itàlia\|,]]~~ el [[llatí]] i [[català]], essent aquestes dues últimes les que va usar per escriure les seves obres. == Origen == No se sap on va néixer. El nom de ''Vilanova'' prové del fet que possiblement va néixer a un lloc anomenat Vilanova, que per a alguns es tracta de [[Vilanova del Grau]], actual Grau de València, i per a d'altres es tracta de [[Villanueva de Jiloca]] ([[Aragó]]). Una altra hipòtesi plausible és que fos d'origen [[Lleida\|lleidatà]], pertanyent al llinatge Vilanova, llinatge de famosos metges i juristes vinculats a l’Estudi General de Lleida. Malgrat l'esmentada tendència actual que el considera valencià, la ascendència lleidatana d'Arnau de Vilanova no es pot negar, ja que ell mateix en el seu tractat “De spurcitiis pseudo-religiosorum”, es referencia com a “Arnaus Ilerdensis”.<ref name="Universitat de Lleida">{{citar ref \| cognom1=Lladonosa \| nom1 =Josep \| títol = Els Carrers i Places de Lleida a través de la Història \| format = paper \| editorial = Universitat de Lleida \| lloc = Lleida \| data = 2007 \| pàgines = p.320 \| ISBN =978-84-606-4254-1 }}</ref> Cal tenir, present, però, que després de la conquesta de la ciutat de València hi vingueren molts repobladors lleidatans. La valencianitat d'Arnau, però, resta reforçada per diversos factors. En primer lloc, a la ciutat de València hi posseïa la major part dels seus béns patrimonials.<ref>Rubió i Lluch, Antoni. ''Documents''. P. 27. Chabás, Roc. [i]Boletín de la R. Academia de Historia. V. XXVIII. 1896. P. 89.</ref> Així mateix, al convent de santa Magdalena d'aquesta ciutat tenia una filla monja. En tercer lloc, València era la seua diòcesi pròpia. El papa [[Climent V]] l'anomena ''clericus valentinae diocesis'' (clergue de la diòcesi valentina).<ref>Pou i Martí. Josep. O.F.M. ''Visionarios, beguinos y fraticelos catalanes (siglos XIII-XV)''. Alacant. Diputació d'Alacant. 1996. Pp. 148-9 n. 3.</ref> Avui han quedat descartades hipòtesis anteriors que situen el seu lloc de naixement al [[Llenguadoc]] recentment conquerit pel rei de [[França]] (Vilanova de Magalona, en francès Villeneuve-lès-Maguelone, a prop de [[Montpeller]]) o en altres territoris de la [[Corona d'Aragó]], com [[Provença]], o [[~~Aragó~~Catalunya]] (a [[~~Villanueva de Jiloca~~Lleida]]) o ~~[[Catalunya]] (a~~ [[Vilanova i la Geltrú]], per exemple). == Biografia == Linha 53 ⟶ 51: Però Vilanova va ser abans que res ''magister medicinae''. D'una banda, clínic pràctic d'àmplia experiència i fama ben acreditada. De l'altra, professor destacat de la millor Facultat de l'edat mitjana i autor d'una important obra mèdica, molt difosa i apreciada al llarg de tres segles i per tota la cristiandat: gairebé no hi ha biblioteca important que no tingui còpies medievals o edicions renaixentistes d'alguns dels seus escrits científics; al segle XVI es va fer una col·lecció que tractava de recollir les seves obres completes, l'èxit de les quals denoten les reimpressions que es van succeir i els textos espuris que es van allotjar a l'ombra del seu prestigi. Es pot dir que l'obra mèdica de Vilanova respon a la seva condició de metge escolàstic, un savi format en els textos clàssics d'[[Hipòcrates]] i [[Galè]], rebuts mitjançant la seva versió aràbiga i completats amb les millors produccions dels autors que van escriure en [[àrab]]. Encara que no hauria necessitat el coneixement d'aquesta llengua -perquè la major part d'aquests llibres havien estat ja traduïts al [[llatí]]-, sabem que Vilanova la dominava a la perfecció i que en els seus anys de metge regi a [[Barcelona]] havia traduït opuscles de [[Galè]], [[Avicenna]] i d'altres. El gros de la seva obra original és el fruit de la seva època a [[Montpeller]]: hi ha un conjunt de tractats extensos i ben elaborats que reflecteixen l'estil i responen a la utilitat de la docència impartida a les escoles de medicina. Comentaris erudits -uns quants dels quals s'han perdut o romanen inèdits- als autors exigits en el pla d'estudis; col·leccions d'aforismes d'intenció mnemotècnica -entre els quals destaquen les popularíssimes ''~~Paràboles~~Medicationis parabolae de la medicació'', de les quals ~~se'n~~es conserven 40 còpies dels segles XIV i XV, editades 15 vegades al segle XVI-; obres de doctrina mèdica, obres estrictament especulatives -''De humido radicale''-, d'altres que desemboquen àmpliament en la pràctica -com ''De considerationibus operis medicinae''-, totes coronades per aquesta admirable síntesi dels principis de la ciència mèdica que és l'anomenada ''Speculum medicinae''; denses exposicions de [[farmacologia]] bàsica, com el tractat ''DeAphorismi ~~graduatibus~~de ~~medicinarum~~gradibus'', tan important en la línia dels intents medievals d'una teorització del dosatge medicamentós. ~~com ara el ''Breviarium Practicae'', també són [[apòcrif]]es.~~ [[Fitxer:Regimen Sanitatis Salernitanum.jpg\|thumb\|200px\|Coberta de la primera edició del ''Regimen Sanitatis Salernitanum'' (1480).]] Han circulat moltes llegendes al voltant de la seva figura, com el descobriment del [[monòxid de carboni]] i l'obtenció d'[[alcohol etílic]] pur. Han circulat moltes llegendes al voltant de la seva figura, com el descobriment del [[monòxid de carboni]] i l'obtenció d'[[alcohol etílic]] pur. Una de les seves innovacions és la introducció de l'alcohol com a agent medicinal, segons Dupuy.<ref> {{ref llibre\|cognom=Dupuy\|nom= André\|títol=Histoire chronologique de la civilisation occitane. Tomo I\|lloc= Millau\|any= 1980\|llengua=francès}}</ref> A l'[[Àfrica]] escriu un tractat dels vins artificials i farmacèutics, entre els quals l'aiguardent i l'alcohol o esperit de vi, que va conèixer pels àrabs de la península i va ser el primer d'introduir a Occident.<ref> ''De vinis. Escrit en terres de Africa y i dedicat a Robert, rei de Napols. Tracta del vins artificials o farmacéutics, entre ells l'aiguardent i l'alcohol o esperit de ví, que Arnau conegé pels arabs i introduït, el primer, a Occident''. Arnau de Vilanova. Obres catalanes. Barcelona, 1947. tomo II p. 38</ref> Al costat d'aquest bloc d'escrits hi ha el tan conegut ''Regimen sanitatis'', escrit el 1308, per tutelar la salut del rei d'Aragó, però que aviat es va difondre amb molta amplitud per tot Europa i va ser traduït al [[valencià]] i a l'[[hebreu]], i els extensos catàlegs de medicaments simples i composts -''Simplicia'' i ''Antidotarium''-, així com les monografies, breus i expressives, que aborden els més diversos problemes clínics. Tanmateix, pot afirmar-se el caràcter apòcrif d'obres tan lligades al nom de Vilanova com són el ''Breviarium practicae'' i el comentari al ''[[Regimen sanitatis Salernitanum]]''. Linha 62 ⟶ 60: Se li van atribuir molts escrits d'[[alquímia]], com els següents: * ~~''Tesaurus Thesaurorum'' o~~ ''Rosarius Philosophorum'' * ''Novum Lumen'' * ''Flos Florum'' Tanmateix, la recerca recent ha arribat a la conclusió que no és seva cap de les obres alquímiques que se li atribueixen. Es van publicar recopilacions d'una seixantena d'obres mèdiques i alquímiques que circulaven sota el seu nom a [[Lió]] en els anys [[1504]] i [[1532]] (amb una biografia de [[~~Symphorianus~~Symphorien ~~Campegius~~Champier]]), a [[Basilea]] el [[1585]] i altra vegada a Lió el [[1586]]. En resum, la seva obra mèdica consta de 27 títols autèntics més altres 51 d'atribuïbles al mestre, segons les recerques publicades en ~~l{{'}}~~els ''Arnaldi de Vilanova Opera Medica Omnia''.<ref>[http://www.fundacionoguera.com/es/publicacions.asp?idc=8 Fundació Noguera], [[Universitat de Barcelona]] y [[CSIC]]; desde 1975.</ref> Versen sobre medicina teòrica amb fins docents (''Speculum medicinae''), aforismes (''Aphorismi de gradibus''), ~~règims~~regiments de sanitat (''Regimen sanitatis ad regem Aragonum'' i ''Regimen Almeriae'', tots dos encarregats pel rei Jaume II), medicina pràctica, estudis monogràfics, farmàcia i traduccions (d'Avicenna, Galè, etc.)~~. També es va ocupar de l'[[astrologia]], la [[càbala]] i l'alquímia, encara que, com ja s'ha advertit, la majoria de les obres que se li atribueixen en aquests camps es consideren apòcrifes~~. <ref group="n.">Al contrari, l'investigador català [[Joaquim Carreras i Artau]] dóna com a certes algunes de les obres alquímiques atribuïdes</ref>{{sfn\|Batllori\|Carreras i Artau\|1950\|pp=12 i ss.}} Es conserven quatre obres i algunes cartes en català d'Arnau de Vilanova, de caràcter polèmic, espiritual i apocalíptic:

Arnau de Vilanova: diferència entre les revisions