|
En la formació de conquilles dels mol·luscs, la closca es forma a partir d'un fluid orgànic secretat per les [[Cèl·lula|cèl·lules]] de l'organisme, aquest fluid posteriorment és calcificat. Per a la formació de conquilles, els ions [[calci]] i [[carbonat]] són essencials perquè la closca és principalment carbonatada; es considera que els ions calci són presos de l'[[Aigua de mar|aigua marina]] i dels aliments, tot i que encara hi ha controvèrsia sobre aquest tema.<ref name=":7" />
Els [[Porífer|porífers]], també coneguts com a esponges, són [[Animal|animals]] amb un registre fòssil present des de l'[[Ediacarià]]. Dintre del fílum s'hi poden diferenciar tres classes: ''[[Demospongi|Demospongiae]]'', ''[[Hexactinèl·lid|Hexactinellida]]'' i ''[[Esponja calcària|Calcarea]]''. Les dues primeres presenten [[Espícula (esponja)|espícules]] [[Diòxid de silici|silíciques]], mentre que l'última les presenta calcàries. En el cas de les esponges de la classe ''Calcarea'', presenten espícules biominerals de fins a 10 mm de llargada i amb formes específiques; estan formades per calcita rica en [[magnesi]]. Les espícules es troben cobertes per una espècie de vainabeina orgànica.<ref name=":5">{{Ref-publicació|cognom=Sethmann|nom=I.|cognom2=Wörheide|nom2=G.|article=Structure and composition of calcareous sponge spicules: a review and comparison to structurally related biominerals.|publicació=PubMed|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17360189|data=2008|pàgines=209-228}}</ref> Aquestes espícules es comporten com a individus monocristal·lins de calcita i en certa manera l'orientació cristal·logràfica està relacionada amb la morfologia. Malgrat la seva naturalesa monocristal·lina, la majoria d'espícules presenten un comportament de fractura gairebé [[Isotropia|isòtrop]], gens típic dels cristalls de calcita, fet que indica una major resistència de les espícules. Cada espícula es troba formada per cèl·lules especialitzades que subministren [[Ió (àtom)|ions]] minerals a cavitats extracel·lulars, on es produeix la cristal·lització a través d'un cristall nucli.<ref name=":5" />
[[Fitxer:Ficopomatus enigmaticus 2.jpg|thumb|left|[[Colònia (biologia)|Colònia]] de ''[[Ficopomatus enigmaticus]]'']]
[[Fitxer:SerpulidsPecten.JPG|thumb|left|Tubs de [[serpúlid]] damunt de ''[[Petxina de pelegrí|Pecten sp.]]'']]
Podem comparar les espícules calcítiques de les esponges calcàries amb les silíciques de la resta d'esponges i amb els [[Equinoderm|equinoderms]]. Tot i la variació mineralògica i la diferència [[Taxonomia|taxonòmica]] entre esponges i equinoderms, aquests biominerals comparteixen similituds respecte a la seva construcció a escales nanomètriques. A més a més, els elements esquelètics dels equinoderms s'assimilen a les espícules calcariescalcàries de les esponges, sobretot pel fet de ser, en tots dos casos, elements formats per cristalls individuals de calcita magnesiana que formen estructures complexes.<ref name=":5" />
Dins dels porífers s'hi troben dues espècies fòssils rellevants: els [[Estromatopòrid|estromatopòrids]] i els [[Arqueociat|arqueociats]]. Els estromatopòrids (''Stromatoporida)'' van ser porífers que van viure entre l'[[Ordovicià]] i el [[Devonià]], tot formant [[Escull|esculls]] amb [[Corall tabulat|coralls tabulat]]<nowiki/>s i [[Briozou|briozous]]. Els estromatopòrids es presenten com a grans pilotes de carbonat càlcic, que en secció presenten una estructura semblant a la de les escleroesponges.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Stock|nom=C. W.|article=Stromatoporoidea|publicació=Journal of Paleontology|url=|data=2001|pàgines=1079–1089}}</ref> Els arqueociats (''Archeociata'') són un gènere extint exclusius del [[Cambrià]] inferior; eren porífers de mida petita que formaven esculls. El material esquelètic consistia en poliedres microgranulars entrellaçats, constituïts de carbonat càlcic (presumiblement calcita) amb eixos aleatòriament orientats i sense espícules.<ref>{{Ref-web|url=http://www.ucmp.berkeley.edu/porifera/archaeocyathamm.html|títol=Archaeocyatha: More on Morphology|consulta=06/12/2016|llengua=anglès|editor=[Per als editors, consulteu: http://www.ucmp.berkeley.edu/porifera/auporifera.html]|data=}}</ref>
Les propietats de la calcita fan que sigui un mineral àmpliament utilitzat. S'utilitza com a material de [[construcció]], [[abrasiu]], [[pigment]], en la [[indústria farmacèutica]] i altres.<ref name=":2">{{Ref-web|url=http://geology.com/minerals/calcite.shtml|títol=Calcite|consulta=28-08-2016|llengua=anglès|editor=Geology.com|data=}}</ref>
La indústria de la construcció és la principal indústria consumidora de calcita, ja sigui en forma de [[Pedra calcària|roca calcària]] o [[marbre]].<ref name=":2" /> Aquestes roques s'empren com a roques per a construcció o com a [[Morter (construcció)|morter]]; s'han emprat des de fa milers d'anys. Els blocs de calcita són els principals materials de construcció en moltes [[piràmides d'Egipte]] i Amèrica Llatina. Actualment, la calcària polida i el marbre són materials de construcció; sobretot en [[arquitectura]] [[Arts decoratives|decorativa]]. La indústria actual utilitza la calcita per a produir [[ciment]]; el ciment s'utilitza per a construir [[Edifici|edificis]], [[Carretera|carreteres]], [[Pont|ponts]], [[Paret|parets]] i altres estructures.<ref name=":2" /> En el context de la construcció, la calcita també s'utilitza ornamentalment, ja sigui en forma de marbre, [[travertí]] o [[tova calcària]]. La calcita també és el component principal del [[guix]] (l'estri que s'utilitza per a dibuixar sobre les [[Pissarra (tauler)|pissarres]]).<ref name="usosu">{{ref-web|url=http://www.minerals.net/mineral/calcite.aspx|títol=Calcite|consulta=8 de maig de 2016|llengua=anglès|obra=Minerals.net}}</ref>
[[Fitxer:Taj Mahal (Edited).jpeg|thumb|El [[Taj Mahal|Taj Majal]] ([[Índia]]), construcció feta de marbre.]]
La calcita també s'utilitza per a la neutralització d'[[Àcid|àcids]]. Durant centenars d'anys. lesLes calcàries i els marbres s'han fragmentat i escampat pels camps com a neutralitzadors dels [[Sòl|sòls]]. També s'escalfen per a produir una reacció més ràpida en el sòl. La calcita també s'empra com a neutralitzador en la [[indústria química]], en àrees on els rius o corrents d'aigua es troben afectats per [[drenatge àcid de mines]]; distribuint-se en aquests corrents, la calcita ajuda a neutralitzar els àcids. El carbonat de calci derivat de calcàries o marbres d'alta puresa també s'utilitza en la [[medicina]]; barrejat amb [[sucre]] i [[Potenciador del gust|potenciadors del gus]]<nowiki/>t, el carbonat forma pastilles mastegables per a neutralitzar els [[Suc gàstric|àcids]] de l'[[estómac]].<ref name=":2" />
[[Fitxer:Paisaje de las Minas de Río Tinto.jpg|esquerra|miniatura|[[Drenatge àcid de mines|Drenatge àcid de mina]] a [[Río Tinto]], [[Província de Huelva|Huelva]].]]
Diversos productes químics importants es produeixen també a partir de la calcita; sobretot diferents productes d'higiene domèstica com els detergents. També és emprada per a la fabricació de fertilitzants, metalls, vidre, gomes i cautxús, així com pintures. La varietat transparent coneguda com a espat d'Islàndia s'utilitza en la indústria òptica per a la fabricació de [[polaritzador]]s de [[microscopi]]s i altres estris.
[[Fitxer:Camión hormigonera.jpg|thumb|[[Formigó|Formigonera.]]]]
La calcita mòlta, anomenada [[blanc d'Espanya]], s'utilitza com a [[abrasiu]] suau. A més, és un dels millors minerals per col·leccionar, ja que hi ha moltes formes interessants i variades, així com colorits i bonics espècimens. Són relativament fàcils d'identificar pels col·leccionistes a causa de la seva doble refracció i la seva reacció amb els àcids. [[Fitxer:Carrara quarry.jpg|thumb|esquerra|Pedrera de Carrara, d'on s'extreu el [[marbre de Carrara]]]]
La calcita en forma de [[Pols (partícules)|pols]] s'utilitza per a diferents propòsits. Quan s'utilitza en forma de pols, la calcita sovint presenta un marcat color blanc, i per tant s'utilitza com a [[pigment]] o com a emblanquinador; fins i tot, algunes [[Pintura rupestre|pintures primitives]] van ser pintades a partir de pols de calcita. La pols extreta a partir de [[Pedra calcària|calcàries]] o marbres, és àmpliament utilitzada com a suplement en [[Pinso|pinsos]] d'animals: les [[Gall|gallines ponedores]] i les [[Vaca|vaques lleteres]] necessiten importants aportacions de [[calci]] per a mantenir la seva producció. La calcita, alen ser un mineral de baixa duresa (3 en l'[[escala de Mohs]]), pot ser utilitzat com a [[abrasiu]] de baixa duresa, per a netejar superfícies sense fer-les malbé. La pols de calcària també pot ser aplicada sobre les parets i el sostre de mines de carbó per a reduir la pols derivada del carbó en l'aire (pols que comporta perill d'explosió); la pols de calcita no és inflamable i per tant redueix aquest risc.<ref name=":2" />
La calcita també pot ser utilitzada com a magatzem de [[diòxid de carboni]]. El diòxid de carboni és un [[gas]] que ajuda a atrapar i mantenir la calor a la superfície terrestre. Durant el procés de formació de calcita, part del diòxid de carboni s'elimina de l'[[Atmosfera terrestre|atmosfera]] i s'emmagatzema durant llargs períodes de temps; quan la calcita es [[Meteorització|meteoritza]] o s'utilitza per a alguns usos com ara la basificació d'aigües o la producció de [[ciment]], aquest procés d'emmagatzemargeemmagatzematge del CO<sub>2</sub> es reverteix, per tant, la generació i destrucció de calcita té un important paper sobre el [[Clima|clima terrestre]].<ref name=":2" />
== Varietats ==
La glendonita és una varietat de calcita [[Pseudomorfisme|pseudomòrfica]] després d'[[ikaïta]], originària de Glendon ([[Nova Gal·les del Sud]], [[Austràlia]]).<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-27112.html|consulta=1 novembre 2014|títol=Glendonite|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref> La ikaïta és una espècie mineral amb fórmula química CaCO<sub>3</sub> · 6H<sub>2</sub>O força inestable, ja que es deshidrata a calcita per sobre dels 8°C.<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-2007.html|consulta=1 novembre 2014|títol=Ikaite|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref> El gennoishi és una varietat de glendonita.<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-39773.html|consulta=2 novembre 2014|títol=Gennoishi|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref>
Altres varietats de calcita són: afrita (una varietat molt suau de calcita),<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-276.html|consulta=1 novembre 2014|títol=Aphrite (of Karsten)|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref> antraconita (una varietat carbonífera negre, sovint bituminosa),<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-257.html|consulta=1 novembre 2014|títol=Anthraconite|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref> argentina o espat Schieffer (una varietat de calcita laminar amb lluentor platejada),<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-7800.html|consulta=1 novembre 2014|títol=Argentine|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref> baricalcita (una varietat que conté [[Bari (element)|bari]], amb fórmula ((Ca,Ba)CO<sub>3</sub>),<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-523.html|consulta=1 novembre 2014|títol=Baricalcite|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref> barleycorn (una varietat que consisteix en [[pseudomorfisme]]s, possiblement de [[gaylussita]]),<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-30453.html|consulta=1 novembre 2014|títol=Barleycorn|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref> bruyerita (una varietat concrecionària negre),<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-8974.html|consulta=1 novembre 2014|títol=Bruyerite|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref> capreïta,<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-30434.html|consulta=1 novembre 2014|títol=Capreite|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref> calcita cap de clau (una varietat amb una terminació piramidal plana dels cristalls prismàtics, assemblant-se a un cap de clau),<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-30430.html|consulta=2 novembre 2014|títol=Nailhead Spar|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref> calcita cobàltica o cobaltocalcita (una varietat de color rosat deguta alcausa del seu contingut de [[cobalt|Co<sup>2+</sup>]]),<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-1094.html|consulta=1 novembre 2014|títol=Cobaltoan Calcite|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref> calcita crispeta (una varietat de calcita que va cristal·litzar en petits nòduls; alen trencar-se el material, les superfícies resultants s'assemblen a un munt de crispetes de blat de moro),<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-30442.html|consulta=2 novembre 2014|títol=Popcorn Calcite|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref> calcita dolomítica (una varietat que conté petites quantitats de [[magnesi]] en substitució del calci),<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-30452.html|consulta=1 novembre 2014|títol=Dolomitic Calcite|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref> calcita estròncica (que conté [[estronci]]),<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-9219.html|consulta=2 novembre 2014|títol=Strontian Calcite|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref> calcita fèrrica (que conté [[ferro]]),<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-10299.html|consulta=1 novembre 2014|títol=Ferroan Calcite|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref> calcita fitxa de pòquer (en anglès, poker chip calcite, una varietat determinada per la forma dels cristalls, és a dir, [[romboide]]s plans que s'assemblen a una fitxa de [[pòquer]]; els cristalls són sovint "apilats" un sobre l'altre, fent que s'assembli també a una pila de fitxes de pòquer),<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-30439.html|consulta=2 novembre 2014|títol=Poker Chip Calcite|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref> calcita magnèsica (una calcita rica en [[magnesi]]),<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-27574.html|consulta=2 novembre 2014|títol=Mg-rich Calcite|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref> calcita mangànica o manganocalcita (una calcita rica en [[manganès]]),<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-2526.html|consulta=1 novembre 2014|títol=Manganoan Calcite|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref> calcita niquèlica (una varietat que conté [[níquel]]),<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-39691.html|consulta=2 novembre 2014|títol=Nickeloan Calcite|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref> calcita plúmbica (que conté [[plom]]),<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-26871.html|consulta=2 novembre 2014|títol=Plumboan Calcite|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref> calcita-sorra (una varietat amb els cristalls crescuts amb inclusions de sorra),<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-30445.html|consulta=2 novembre 2014|títol=Sand-Calcite|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref>
calcita zíncica (varietat rica en [[zinc]]),<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-29083.html|consulta=2 novembre 2014|títol=Zincian Calcite|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref> col·loïdcalcita (una varietat col·loïdal),<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-10370.html|consulta=2 novembre 2014|títol=Kolloid-calcite|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref> crazy calcita (literalment calcita boja, nom que s'aplica aen nivelll'àmbit local en [[Nova Jersey]] a una calcita massiva que emet [[fluorescència]] en dues tonalitats i intensitats de vermell sota ona curta [[ultraviolada]]),<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-30441.html|consulta=1 novembre 2014|títol=Crazy Calcite|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref> drewita,<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-30433.html|consulta=1 novembre 2014|títol=Drewite|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref> espat pissarra (una varietat lamel·lar),<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-30443.html|consulta=2 novembre 2014|títol=Slate Spar|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref> espat satinat (que no s'ha de confondre amb l'espat que és una varietat de [[guix]]),<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-34300.html|consulta=1 novembre 2014|títol=Calcite Satin Spar|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref> hematoconita (una calcita de color vermell sang acolorida degut a les inclusions d'[[hematites]]),<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-9063.html|consulta=2 novembre 2014|títol=Hematoconite|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref> hislopita,<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-30428.html|consulta=2 novembre 2014|títol=Hislopite|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref> lublinita (una forma [[Eflorescència|eflorescent]] i suau de calcita, amb consistència fibrosa, i en generalment humida),<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-9512.html|consulta=2 novembre 2014|títol=Lublinite|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref> jade mexicà (una calcita de color verd tenyida artificialment),<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-11551.html|consulta=2 novembre 2014|títol=Mexican Jade|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref> patagosita,<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-30432.html|consulta=2 novembre 2014|títol=Patagosite|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref> pelagosita (una prima capa fosca sobre [[dolomita]], possiblement formada per l'acció de l'[[aigua de mar]]),<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-11179.html|consulta=2 novembre 2014|títol=Pelagosite|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref> prasocroma (rica en òxid de [[crom]], que es troba com un recobriment producte d'alteració de la [[cromita]]),<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-6709.html|consulta=2 novembre 2014|títol=Prasochrome|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref> prunnerita (una calcita violeta semblant a la [[Calcedònia (mineral)|calcedònia]]),<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-9550.html|consulta=2 novembre 2014|títol=Prunnerite|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref> pseudogaylussita (calcita [[Pseudomorfisme|pseudomòrfica]] després de [[gaylussita]]),<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-11162.html|consulta=2 novembre 2014|títol=Pseudogaylussite|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref> roepperita,<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-43761.html|consulta=2 novembre 2014|títol=Roepperite (of Kenngott)|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref> stinkkalk (una varietat que es distingeix per desprendre una olor fètida alen fracturar-la degut a causa d'inclusions d'[[Àcid sulfhídric|H<sub>2</sub>S]]),<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-30448.html|consulta=2 novembre 2014|títol=Stinkkalk|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref> i [[travertí]] (format per carbonat de calci dissolvent-lo en [[aigua subterrània]] i després dipositant-lo a la superfície de la terra pels rius, fonts naturals, o [[guèiser]]s).<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-39057.html|consulta=2 novembre 2014|títol=Travertine|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref>
<center><gallery>
</gallery></center>
== Notes i referènciesReferències ==
{{commonscat}}
{{referències|23}}
{{Autoritat}}
|
