Constantí Llombart: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza el nom dels paràmetres de la infotaula |
→Biografia: Errada corregida Etiquetes: Edita des de mòbil edició a través de l'aplicació mòbil |
||
Línia 14:
En referència al conreu literari del valencià, cal dir que, quan Llombart va nàixer, ja havien tingut lloc dues importants fites: per un costat, l'aparició d'''[[El Mole]]'' (1837 i 1840) i poc després la dels periòdics ''[[La Donsayna]]'' (1844), ''[[El Tabalet]]'' i ''[[El Sueco]]'' (1847). L'èxit que aquestes publicacions tingueren entre el públic valencià de la primera meitat del segle XIX explica l'aparició d'una saó d'escriptors que, després de segles de decadència, i amb l'únic model dels col·loquis i dels diaris esmentats, començaren a fer versos en valencià, primer des de la modèstia de l'àmbit local i després amb unes pretensions literàries de major volada. Alguns d'aquestos escriptors, com el mestre [[Andreu Codonyer i Monzó]], tingueren, segons sembla, un paper important en la decisió de Llombart de fundar, l'any 1874, el calendari "llemosí" ''[[Lo Rat Penat]]'', que el 1878 donaria pas a la societat homònima. De fet, i segons apunta Joan Gil i Barberà,<ref>{{Ref-llibre|cognom = Gil i Barberà|nom = Joan|títol = Lo Rat Penat|url = |edició = |llengua = |data = 1996|editorial = Generalitat Valenciana i Consell Valencià de Cultura|lloc = València|pàgines = |isbn = }}</ref> l'amistat amb l'impressor Laborda i amb el mestre Codonyer va ser important perquè Llombart publicara els seus primers treballs literaris en la "Gaceta Popular" que dirigia Pelayo del Castillo.
Llombart imanta tota aquesta plèiade d'escriptors de curta volada en dos projectes comuns: primer, la seua obra, gairebé enciclopèdica, ''[[Los fills de la Morta-Viva]]'' (1879), on parla de la vida i de l'obra de més d'un centenar d'autors, la majoria contemporanis seus; després, la creació de ''[[Lo Rat Penat: Calendari llemosí]]'', que naix amb la finalitat de donar a la llum les obres dels escriptors més significats del País Valencià, Catalunya i les Illes. La voluntat de Llombart per vehicular vies de comunicació i expansió per als autors en valencià dóna com a resultat, uns anys més tard, la creació de [[Lo Rat Penat]], que s'intitularà ''Societat d'amadors de les'' ''glòries de València i son antic reialme''. Mogut per la seua voluntat totalitzadora i pel seu caràcter generós i idealista, Llombart va voler donar cabuda, en aquesta societat, a tots els autors que conreaven el valencià, fins i tot a aquells que ho feien des de posicions ideològiques de signe contrari a la de l'autor. No podia fer-ho d'una altra manera, car ja en aquella època el prestigi de [[Teodor Llorente]] com a patriarca de la Renaixença valenciana era enorme. La decepció que va causar-li a Llombart el fet que la societat Lo Rat Penat fóra capitalitzada des de ben prompte pels sectors més conservadors explica que, desenganyat, fundara el 1888 la societat [[L'Oronella]], projecte que no va obtenir l'èxit cobejat.<ref name=":0" />
Però la tasca de Llombart en defensa del valencià anà més enllà dels fronts a què acabem de fer referència. En molts sentits, pot considerar-se una tasca fortament vertebradora i dignificadora, més aïna en un context com el de finals del XIX, moment en què l'escolarització i la legislació en favor del castellà feien pressentir una ràpida desaparició de la llengua. Llombart, en primer lloc, mamprén la publicació d'una [[Biblioteca Valenciana]] que tindria com a finalitat l'edició i publicació dels clàssics valencians més importants de la història. Així, i seguint aquest projecte, van veure la llum les obres ''[[Lo procés de les olives]]'', l'[[Alabanza de las lenguas|''Alabanza de'' ''las lenguas'']]'','' de [[Martí de Viciana]] (1877) i les anomenades ''obres festives'' del pare [[Francesc Mulet]], també l'any 1877.
| |||