Beatus: diferència entre les revisions

Beat va plasmar en escrit i segurament també en imatges la lluita del mal contra les forces triomfants del bé i del cel, i explicava com seria la segona vinguda de Crist i la fi del món. L'obra original es va perdre, però fou molt copiada i n'han arribat als nostres dies fins a 24 còpies, conegudes com a ''beatus'', realitzades la majoria a les ''scriptoria'' dels monestirs castellans entre els segles IX i XIII.<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona|editorial=Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-390-7|pàgina=p.54 |consulta=12 de novembre de 2014}}</ref>

Per fer aquestos ''beatus'', calia la cooperació entre diversos monjos, segons es mostra a una làmina de la torre del [[monestir de Tábara]] (vegeu il·lustració): el pergaminer, el copista, l'il·lustrador i l'enquadernador. El nom d'alguns d'aquestos artistes s'ha conservat. Els monestirs productors eren de [[Lleó (ciutat)|Lleó]], [[Zamora]], [[Palència]], [[Burgos]] i [[la Rioja]]. Cada ''beatus'' tenia unes 90 il·lustracions relacionades amb l'Apocalipsi; a vegades incorporava altres passatges de la [[Bíblia]] i dels sants pares, seccions que es van anar afegint amb els anys; també es van acabar incorporant genealogies i [[Mapamundi del Beat de Liébana|mapes]]. El dibuix és esplèndid i de gran colorit i força expressiva; la iconografia deriva de models nord-africans i carolingis. Destaca la simbologia vegetal i numèrica i l'[[animalística]] de caràcter fantasiós, que marcarà l'evolució de la iconografia romànica.

A Catalunya destaquenes conserven el ''[[Beatus de Girona]]'' i el ''[[Beatus de la Seu d'Urgell]]'', importats; el [[Beatus de Torí]] és una còpia del Beatus de Girona feta a Catalunya.