|
== Història ==
Fent servir diverses denominacions, el concepte de bé comú s'ha fet servir de manera recurrent al llarg de la història del pensament polític i filosòfic.<ref>{{Cite journal|last=Diggs|first=B. J.|date=1973-01-01|title=The Common Good as Reason for Political Action|jstor=2379966|journal=Ethics|volume=83|issue=4|pages=283|doi=10.1086/291887}}</ref> [[Aristòtil]] ho descrivia com la idea de l'interès comú (''to koinei sympheron,'' en [[grec]]) com la base per a distingir entre les institucions ''bones'' i les ''dolentes'' que seguien l'interès privat d'un petit grup de persones;<ref>{{Cite book|title=Politics|last=Aristotle|first=|publisher=|year=|isbn=|location=|pages=3, 6–7, 12}}</ref> Segles més tard, [[Tomàs d'Aquino]] va fer servir el terme (''bonum commune,'' en [[llatí]]) per a defensar la finalitat de la llei i del govern,<ref>{{Cite book|title=Summa Theologiae|last=Aquinas|first=Thomas|publisher=|year=|isbn=|location=|pages=1, 2. 90. 2 and 4}}</ref> i [[John Locke]] va declarar que ''la pau, la seguretat, i el benestar públic de les persones són l'objectiu final de la societat política. Més endavant va argumentar que ''el benestar de la gent hauria de ser la llei suprema'';.<ref>{{Cite book|title=Second Treatise of Government|last=Locke|first=John|publisher=|year=|isbn=|location=|pages=131, 158.}}</ref> ''Al seu torn, [[David Hume]] deia que les convencions socials eren adoptades per la gent en virtut de si servien o no a l'interès públic o comú;<ref>{{Cite book|title=Teatise 3, 2. 2.|last=Hume|first=David|publisher=|year=|isbn=|location=|pages=}}</ref> [[James Madison]] va escriure que el bé ''públic, comú o general'', estava íntimament lligat a la justícia, que era la finalitat de qualsevol govern i societat;<ref>{{Cite book|title=Federalist|last=Publius|first=|publisher=|year=|isbn=|location=|pages=10, 51.}}</ref> i [[Jean-Jacques Rousseau]] va entendre el terme (''le bien commun'', en francès) com l'objectiu final de la societat i de tot govern.<ref>{{Cite book|title=Social Contract|last=Rousseau|first=Jean-Jacques|publisher=|year=|isbn=|location=|pages=2. 1.}}</ref><ref name=":0">{{Cite journal|last=Diggs|first=B. J.|date=1973-01-01|title=The Common Good as Reason for Political Action|jstor=2379966|journal=Ethics|volume=83|issue=4|pages=283–284|doi=10.1086/291887}}</ref>
Al seu torn, [[David Hume]] deia que les convencions socials eren adoptades per la gent en virtut de si servien o no a l'interès públic o comú;<ref>{{Cite book|title=Teatise 3, 2. 2.|last=Hume|first=David|publisher=|year=|isbn=|location=|pages=}}</ref> [[James Madison]] va escriure que el bé ''públic, comú o general'', estava íntimament lligat a la justícia, que era la finalitat de qualsevol govern i societat;<ref>{{Cite book|title=Federalist|last=Publius|first=|publisher=|year=|isbn=|location=|pages=10, 51.}}</ref> i [[Jean-Jacques Rousseau]] va entendre el terme (''le bien commun'', en francès) com l'objectiu final de la societat i de tot govern.<ref>{{Cite book|title=Social Contract|last=Rousseau|first=Jean-Jacques|publisher=|year=|isbn=|location=|pages=2. 1.}}</ref><ref name=":0">{{Cite journal|last=Diggs|first=B. J.|date=1973-01-01|title=The Common Good as Reason for Political Action|jstor=2379966|journal=Ethics|volume=83|issue=4|pages=283–284|doi=10.1086/291887}}</ref>
Encara que aquests pensadors van diferir significativament d'en què consistia el bé comú, i de quina manera un govern o estat l'hauria de promoure, tots acorden que el bé comú és l'objectiu final del govern, perquè beneficia al conjunt de ciutadans, i que cap govern hauria de caure en la perversió dels interessos especials o particulars,<ref name=":0" /> definits per Aristòtil com ''interessos dels que manen'', per Locke com ''béns privats'', Per Madison i Hume com ''parts interessades'' i per Rousseau com ''voluntats particulars''<ref name=":0"/>
=== Antiga Grècia ===
[[Fitxer:Busto di Aristotele conservato a Palazzo Altemps, Roma. Foto di Giovanni Dall'Orto.jpg|thumb|Bust d'[[Aristòtil]] conservat al Palazzo Altaemps, a Roma]]
Encara que la frase "el bé comú" no apareix en textos de [[Plató|Plato]], el filòsof [[Antiga Grècia|grec Antic]] indica repetidament que existeix un determinat objectiu comú particulartant existeixa enla polítiquespolítica icom a la societat.<ref name="SimmSimm2"> {{cite journal|last1=Simm|first1=Kadri|title=The Concepts of Common Good and Public Interest: From Plato to Biobanking|journal=Cambridge Quarterly of Healthcare Ethics|date=16 August 2011|volume=20|issue=04|page=555|doi=10.1017/S0963180111000296}}</ref> Per Plató, el millor ordre polític és aquell que millor promou l''Faltaharmonia indicarsocial lai un entorn de cooperació i amistat entre grups socials diferents, cadascú beneficiant-se i aportant al bé comú. publicació
[[Categoria:Pàgines amb error de referències sense títol]]''. [[DOI]]: [[doi:10.1017/S0963180111000296|10.1017/S0963180111000296]].</ref> Per Plato, l'ordre polític millor és el que millor promou harmonia social i un entorn de cooperació i amistat entre grups socials diferents, cadascú beneficiant d'i afegint al bé comú. En ''[[La República]]'', caràcter [[Sòcrates|Socrates]] de Plato contends que el bé social més gran és la "cohesió i unitat" que "resultat[s] dels sentiments comuns de plaer i dolor que aconsegueixes quan tots els membres d'una societat són feliços o tristos per els mateixos èxits i fracassos."<ref> ''<nowiki>{{{títol}}}</nowiki>''.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=" id="cxmwATo" tabindex="0"> </span></ref>
A ''[[La República]]'', [[Sòcrates]] sosté que el bé social més preuat és la cohesió i la unitat, que resulta de tenir sentiments compartits de plaer i dolor, que s'aconsegueixen quan tots els membres d'una societat són feliços o tristos pels mateixos èxits i fracassos."<ref name=":3">{{cite book|last1=Plato|title=Republic|date=2003|publisher=Penguin Books|location=London|pages=462a–b}}</ref>
In ''[[wikipedia:The_Republic_(Plato)|The Republic]]'', Plato's character [[wikipedia:Socrates|Socrates]] contends that the greatest social good is the "cohesion and unity" that "result[s] from the common feelings of pleasure and pain which you get when all members of a society are glad or sorry for the same successes and failures."<ref name=":3" />
Estudiant [[Aristòtil|Aristotle]] de Plato , va considerar per molts per ser el pare de la idea d'un bé comú, utilitza el concepte de "l'interès comú" (''a koinei sympheron'', en [[grec]]) com la base per la seva distinció entre "constitucions" correctes, els quals són en l'interès comú, i "constitucions" incorrectes, els quals són en l'interès de governants.<ref> ''Falta indicar la publicació
|
