La [[Teoria de l'elecció pública|Teoria d'elecció pública]] (deaplica vegadesmetodologia cridatde "teoriala política positiva") aplica microeconomic metodologia[[microeconomia]] a l'estudi de la ciència política per tal d'explicar interessoscom queels interessos privats informen activitats polítiques. Mentre que l'[[economia dedel benestar,]] dinssol líniaassumir ambl'interès economiapúblic políticaa clàssica,l'hora típicamentde assumeixfer una[[política perspectivapública|polítiques d'interès públic en policymakingpúbliques]], anàlisi dl'elecció pública adopta una perspectivaperspectives d'interèsinteressos privatprivats pera tall'hora d'identificaranalitzar com els objectius dedels polítics policymakersafecten afectaals resultats de política.les Anàlisipolítiques d'eleccióaplicades. públicaEs perdetecten aixòllavors desviacions dedel diagnosis delbé comú boamb resultant d'activitats com quelloguers buscao lloguersimilars. EnA ''LaThe LògicaLogic d'Accióof Collective Col·lectivaAction'', [[Mancur Olson]] argumenta que els béns públics tendirantendeixen pera serquedar underprovideddesproveïts adegut causa delsals incentius per alliberar dels individus al ''[[free-passeigriding]]''.<ref> ''<nowiki>{{{títol}}}</nowiki>''.<spancite classbook|last1=Olson|first1="Z3988" Mancur|title="ctx_verThe Logic of Collective Action|date=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle1965|publisher="Harvard id="cxmwAaY"University tabindexPress|location="0"> </span>Cambridge}}</ref> [[Anthony Downs]] proporcionatproporcionà una aplicació d'aquesta lògica a la teoria de votar, identificant ella paradox[[paradoxa dedel votarvot]] whereby elson individus racionals prefereixen abstenir-se ded'una votarvotació, perquèquan el seu cost insignificantmarginal superaexcedeix el marge de benefici insignificant privat.<ref> ''<nowiki>{{{títol}}}</nowiki>''.<spancite classbook|last1="Z3988" Downs|first1=Anthony|title="ctx_verAn Economic Theory of Democracy|date=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre1957|publisher=book&rft.btitle="Harper id="cxmwAas"and tabindexRow|location="0"> </span>New York}}</ref> Downs Argumenta més enllàargumenta que els votants generalment prefereixen quedarromandre uninformeddesinformats, degut a causala de "''ignorància racional''."
En canvi, l'estudi d'[[Elinor Ostrom]] sobre els esquemes de regulació de les propietats compartides va permetre descobrir sistema per sobreviure a la [[tragèdia dels comuns]].<ref>{{cite book|last1=Ostrom|first1=Elinor|title=Governing the Commons: The Evolution of Institutions for Collective Action|date=1990|publisher=Cambridge University Press|location=Cambridge}}</ref>
Beca d'elecció pública pot tenir aplicacions més constructives. Per cas, [[Elinor Ostrom]] estudi d'esquemes pel control de recursos de propietat comuna va resultar en la descoberta de mecanismes per vèncer la [[Tragèdia dels comuns|tragèdia del commons]].<ref> ''<nowiki>{{{títol}}}</nowiki>''.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=" id="cxmwAbA" tabindex="0"> </span></ref>
