Revisió del 22:47, 2 jul 2017 modifica Joutbis (discussió \| contribucions) Autopatrullats, Verificadors de comptes d'usuari 71.094 edits jerarquia d'encapçalaments ← Edició anterior		Revisió del 22:49, 2 jul 2017 modifica desfés Joutbis (discussió \| contribucions) Autopatrullats, Verificadors de comptes d'usuari 71.094 edits →‎Cavalleria medieval i literatura Edició següent →
Línia 72: Tot plegat ens ha de prevenir a l’hora de la lectura de la literatura cavalleresca. Com veiem, no és sensat prendre’s al peu de la lletra com si fos un document històric el que se’ns està narrant: no hem de perdre de vista que es tracta d’una sublimació i no del reflex de la realitat. D’altra banda, és veritat que d’aquesta conceptualització se’n poden sostraure trets de la realitat. [[Jean Flori]], als seus estudis sobre la matèria, subratlla el paper de la literatura de cavalleria a l’hora de mostrar-nos quines eren les grans qüestions que ocupaven els debats a la societat que els encabeix, les problemàtiques que es plantejaven i les seves respectives solucions. A més, la literatura també revela els valors ètics que pregonava l’alta societat de l’època, els quals tot sovint no coincideixen amb els de l’Església. Un dels grans gèneres que va ocupar el tema cavalleresc és el de l’epopeia. Els [[~~:es:Cantar_de_gesta~~cançó_de_gesta\|Cantars de gesta]] –extensos poemes recitats oralment- contaven les fites dels grans cavallers del passat i n’exaltaven la seva glòria. La problemàtica principal que s’exposa en aquest gènere gira entorn el concepte d’honor i vassallatge. El dret feudal, amb els seus límits i contradiccions, ocasionà tota mena de conflictes entre senyors i vassalls i aquests es reflectiren en l’epopeia de cavalleries. Podem trobar un exemple de tot això en una obra tan paradigmàtica com ho és la ''[[Cançó de Rotllan]]'', poema èpic datat al segle XI. Els valors que es transmeten en l'èpica de cavalleries giren al voltant de la temàtica bèl·lica. S’exalta, principalment, conceptes com la valentia, la força física, la voluntat i l’enginy del protagonista, capaç de qualsevol proesa per defensar el seu honor i el del seu senyor. El concepte de reputació –pròpia i de llinatge- pren una importància cabdal. És per això que tot sovint senyors i cavallers d’arreu rendeixen culte als herois del passat, tant històrics com imaginaris. Johann Huizinga considera que la vida cavalleresca és una vida d’imitació, i la seva literatura intenta aportar als prínceps i militars de l’època models a imitar, ja siguin de l’antiguitat clàssica ([[Juli Cèsar]], [[Alexandre el Gran]]) o de la literatura contemporània ([[~~:es:Lanzarote_del_Lago\|~~Lancelot]]). L’exaltació de l’heroi fort, tenaç i valent contradiu tot sovint els valors de l’ètica eclesiàstica i la pietat cristiana, que titllen la vanitat i la glorificació de l’individu com a pecaminosos. L’Església va contribuir, això és cert, a la creació d’una ètica al voltant de la cavalleria, però no sempre ha estat respectada. El compliment de preceptes cristians com el de la defensa dels pobres, dèbils, vídues i orfes, així com el de la pietat envers l’adversari rendit, no van ser d’habitual compliment. Línia 80: En l’epopeia, la connexió entre el tema cavalleresc i l’Església es fa a través del concepte de la lluita contra l’infidel i la guerra santa. Jean Flori posa en relleu la satanització de l’adversari i la seva equiparació amb el paganisme, la qual cosa provoca que els cavallers cristians es converteixin gairebé en màrtirs de la fe. Tanmateix, l’autor considera que no per això s’ha de considerar els cavallers èpics com a grans defensors de la cristiandat, la seva relació amb l’Església respon encara al concepte de vassallatge. La cultura cavalleresca pateix una transformació en el moment d’introducció de la dona i el concepte d’amor sentimental. Inicialment, a l’èpica, la figura femenina apareix de manera esporàdica i secundària. A partir del segle XII, amb autors com [[~~:es:Guillermo_de_Poitiers\|~~Guillem IX ~~Duc~~ d’Aquitània]], comença a introduir-se al món de la cavalleria el concepte d’amor entès com a valor propi. El cavaller ja no és només guerrer i heroi cristià, sinó que ara també és amant. La lírica trobadoresca, desenvolupada sobretot en l’àmbit occità, desenvolupa enormement aquests conceptes posant-los en relació sempre amb el món feudal i el vassallatge. La relació amorosa consisteix així en la servitud de l’amant envers la seva dama, la qual serà sempre d’una classe social superior. La llegenda de ''[[Tristany i Isolda]]'' és un bon exemple de com la problemàtica de l’amor cortès, l’adulteri i l’obligació a la fidelitat del cavaller al seu senyor es traslladen al món de la literatura. A ''[[:es:Lancelot,_el_Caballero_de_la_Carreta\|El Cavaller de la Carreta]]'', obra escrita per [[Chrétien de Troyes]], també es posa de manifest la qüestió del cavaller com a amant i vassall de la seva dama, tractant-se en aquest cas d’un amor adúlter amb la reina [[Reina Ginebra\|Ginebra]]. [[:es:Jean_Markale\|Jean Markale]], gran estudiós de l’obra i dels [[Cicles artúrics\|Cicles Artúrics]], considera tot el ''Lancelot en prosa'' exemple paradigmàtic de la ideologia cavalleresca. L’obra va ser realitzada a principis del segle XIII en un moment en què el valors del sistema feudal estaven en crisi. Una vegada més, la creació literària va servir per intentar reforçar uns ideals que començaven a posar-se en dubte. La figura de Lancelot, considerat el millor cavaller del món, serveix de paradigma exemplar per als lectors de l’època. La Dama del Llac, en l’episodi de partida de Lancelot cap a les seves aventures, explica al cavaller els valors i normes que aquest ha d’adoptar per tal d’actuar segons la seva condició. A mesura que es va desenvolupant el seu discurs es posen de manifest alguns dels conceptes bàsics de la filosofia cavalleresca. Segons la Dama, la cavalleria neix de la necessitat de defensa dels més dèbils, els quals escolliran uns protectors –que seran sempre d’origen noble, ‘ànimes ben nascudes’- per tal d’assolir la pau.

Cavalleria: diferència entre les revisions