Abd-al-Màlik al-Ghazi: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegint la {{infotaula persona}} |
afegeixo referències |
||
Línia 4:
A l'inici del regnat del seu germà [[Abd Allah al-Ghalib Billah]] (1557–1574) Abd al-Malik estava a [[Sigilmasa]] junt amb el seu germà [[Ahmad al-Mansur|Ahmad ibn Muhammad]] i en considerar en perill la seva vida van fugir cap [[Tlemcen]] on se'ls va reunir poc després un tercer germà, Abd al-Mumen. Després d'un temps residint a Tlemcen es van traslladar a [[Alger]] on van viure fins a la mort d'Abd Allah. Llavors Abd al-Malik va anar a [[Constantinoble]] (febrer) i va demanar al sultà un exèrcit per enderrocar al seu nebot; el sultà va refusar. Però Abd al-Malik i la seva mare Sahaba Rahmania van restar a la cort insistint una vegada i una altra amb el sultà, que es diu que va canviar d'idea pel fet que les forces cristianes castellanes havien ocupat Tunis ([[10 d'octubre]] de [[1573]]) i el sultà [[Murad III]] a causa d'un somni va enviar una flota per la reconquesta (450 vaixells i 100.000 soldats i auxiliars manats per Sinan Pasha) que van conquerir Tunis després d'un setge de 40 dies, el [[3 de setembre]] de [[1574]]; Abd al-Malek s'havia embarcat amb aquesta flota. Immediatament després de la victòria Abd al-Malik va enviar un missatger per portar notícies dels fets a la cort del sultà, el qual va arribar abans que els missatgers oficials. La seva mare Sahaba Rahmania va ser la primera que se'n va assabentar, va anar a palau i li va donar la notícia al sultà i li va demanar com a recompensa per haver-li donat aquesta bona notícia que enviés un exèrcit a posar al tron al seu fill al Marroc, i finalment el sultà, content per l'èxit, hauria accedit.
El [[1575]] Abd al-Malik estava a Alger amb l'ordre del sultà per reunir gent per l'empresa. Com que no podia pagar a les tropes va prometre deu mil peces una vegada obtingut el tron. Va reunir un exèrcit de 4000 homes. Una altra versió diu que només va demanar al paixà una escorta lleugera, ja que estava convençut que en entrar al Marroc les tropes del seu nebot no el voldrien combatre. Sigui amb un exèrcit nombrós o amb una escorte lleugera, es va presentar al Marroc el febrer del [[1576]]. Es va aturar a Al-Rukn al territori dels Beni Waretsin, on el va anar a trobar el seu nebot. Les tropes andalusines d'aquest, manades per Said al-Daghali, van desertar i es van passar a Abd al-Malik; tement que altres tropes seguirien l'exemple, o potser perquè algunes més ho van fer, Abu Abd Allah Muhammad II al-Maslukh va fugir primer cap a [[Fes]] on va recollir les seves coses més valuoses, i després cap a [[Marràqueix]], i Abd al-Malik va entrar a Fes sense lluita (finals de març de [[1576]]). Llavors va pagar als turcs (amb un préstec obtingut dels notables de Fes) i es va disposar a anar a Marràqueix. El seu nebot va decidir combatre i va marxar amb un exèrcit i els dos bàndols van xocar a Khandak al-Rihan, prop d'al-Sharath a la província de [[Salé]]; Abu Abd Allah Muhammad II fou derrotat i va fugir cap a Marràqueix.<ref>{{en}} Emily C. Bartels, ''[http://books.google.cat/books?id=S6Z9J0OJmmQC&pg=PA21&dq=battle+Ksar+El+Kebir&hl=ca&ei=2-iDTIL6O5KmOPTumIMO&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CDEQ6AEwAg#v=onepage&q=battle%20Ksar%20El%20Kebir&f=false Speaking of the Moor: from Alcazar to Othello]'', p.21</ref> Ahmad al-Mansur, germà d'abd al-Malik, va perseguir al fugitiu cap a la ciutat i al-Maslukh quan ho va saber va abandonar Marràqueix i es va refugiar a les muntanyes Daren. Ahmad va ocupar Marràqueix pel seu germà que aviat es va presentar a la ciutat. Va fer un intent de perseguir a al-Maslukh però se li va perdre la pista i va renunciar.
Al-Maslukh havia estat errant per les muntanyes sense parar en lloc, i de mica en mica va reunir una banda d'homes important, amb els quals inesperadament va atacar Marràqueix. Abd al-Malik va saber que venia i va sortir al seu encontre però arribava per un camí diferent de l'esperat i es va presentar a Marràqueix on fou ben rebut per la població que el va proclamar altre cop, però no va poder ocupar la ciutadella vigilada per 3000 soldats i amb Miriam, la germana del sultà Abd al-Malik. Aquest va assetjar la ciutat i va cridar al seu germà Ahmad que havia anat a Fes on exercia com el seu delegat. Quan Ahmad va arribar, al-Maslukh va fugir de Marràqueix amb la seva gent en direcció al [[Sus]], però la població local va mantenir el setge fins que alguns notables van facilitar l'entrada a Abd al-Malik. Ahmed va sortir en persecució d'al-Maslukh i li va lliurar algunes escaramusses poc afortunades pel fugitiu que sempre fugia i va acabar refugiat altre cop a les muntanyes Deren i d'allí va passar a [[Tànger]] on va demanar el suport del rei dels cristians (el rei de [[Portugal]]) que li va concedir.
Línia 15:
== Referències ==
{{referències}}
== Bibliografia ==
* Muhammad al-Saghir ibn al-Hadjdj ibn Abd Allah al-Wafrani, ''Nozhet-el hādi bi akhbar moulouk el-Karn el-Hadi'' (''Histoire de la dynastie saadienne au Maroc : 1511-1670''), traduït i publicat per O. Houdas, Ernest Leroux, París, 1889. En línia a [http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k5459924n.r=nozhet.langFR l'enllaç]
| |||