Principat de Catalunya: diferència entre les revisions

La formació de l'[[Imperi Carolingi]] (768-814) és l'origen de la [[Gòtia]] (o [[Marca Hispànica]]), que després serà Catalunya, territoris de frontera de caràcter militar destinats a protegir el territori dels musulmans i que es posen en mans de comtes amb independència militar i jurídica. El 785 s'entrega sense lluita Girona, el 801 es conquereix Barcelona i hi ha dues expedicions fracassades a Tortosa el 804 i el 810, s'estableix la frontera al Cardener-Llobregat i la serra del Montsec. Els primers comtats seran: Ribagorça, Pallars, Urgell, Barcelona, Girona, Peralada i Rosselló. El [[897]] és la data d'inici de la unificació territorial de Catalunya en mans d'una mateixa persona, [[Guifré el Pilós|Guifré I el Pelós]], donat que reuní els [[comtat d'Urgell|comtats d'Urgell]] i [[comtat de Cerdanya|Cerdanya]] ([[870]]-897) i de [[Comtat de Barcelona|Barcelona]] i [[Comtat de Girona|Girona]] ([[878]]-[[879]]). A partir d'ell, malgrat tornar a separar els comtats entre els seus fills, els territoris seran [[herència|hereditaris]], primer pas vers la independència vassallàtica de l'Imperi. [[Borrell II]], comte de Barcelona, Girona, Urgell i Osona ([[947]]-[[992]]), nét de Guifré, patirà la destrucció de Barcelona per part d'[[Almansor]] el [[985]]. Demanà l'ajut del vassallatge al rei franc, però no el rebrà. En canviar la dinastia franca dels [[Dinastia Carolíngia|carolingis]] pels capets, [[Hug Capet]] demanà la renovació del vassallatge a canvi de protecció (maig del 987), Borrell II no contestarà mai. Aquest fet ha estat interpretat de moltes formes, però a la pràctica representà la independència "''de facto''" de Catalunya respecte als francs. Durant els segles [[segle X|X]] a [[segle XII|XII]], el comtat de Barcelona aconsegueix sotmetre per diversos mètodes la resta de comtats i el [[comte de Barcelona]] es declara ''prínceps'' de la jerarquia nobiliària.

 

{{principal|Corona d'Aragó}}

Amb la [[unió dinàstica]] pel matrimoni entre el comte de Barcelona [[Ramon Berenguer IV]] i la reina [[Peronella d'Aragó]] es va concebre la Corona d'Aragó. Amb el seu fill [[Alfons el Cast]], successor comú d'ambdós conjunts territorials, nasqué la Corona d'Aragó. El conjunt territorial que aquest va rebre però presentava notables diferències; d'una banda el regne d'Aragó havia nascut com una part integrant del [[regne de Pamplona]], sent governat així mateix per una branca de la dinastia navarresa que primerament va buscar fugir del vassallatge pamplonès declarant-se vassalls del Papa i que finalment va acabar governant tant a Aragó, Ribagorça i Sobrarbe, com al regne de Pamplona. La separació definitiva entre el regne d'Aragó i el regne de Pamplona no va succeir fins al [[1134]] arran del procés successori ocasionat per la mort del rei [[Alfons I d'Aragó i Pamplona]]. Per la seva part el comte de Barcelona exercia la seva [[potestas (poder)]] sobre un conjunt de comtats que des dels temps de [[Borrell II]] havien buscat fugir del vassallatge francès, i que de la mateixa manera que en el cas aragonès s'havien declarat vassalls del Papa amb aquest objectiu. L'inici del regnat d'[[Alfons el Cast]] suposa el naixement de la Corona d'Aragó l'any [[1162]], moment a partir del qual ambdós conjunts territorials començaren a ser governats per un sobirà comú.

 

==Referències==

 

==Bibliografia==