Sicilià: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
|||
Línia 27:
El sicilià es mantenia de pares a fills com a llengua oral. A mitjan [[segle XX]], gran part de la població de l'illa parlava un sicilià pur. La següent generació parlava un sicilià amb uns quants italianismes. A la primeria del segle XXI, la major part dels jóvens ja no sap parlar bé el sicilià o el mescla amb l'italià.
== Influència del català en el sicilià ==
A Sicília, la romanització hi tingué un component gal·loromànic important. La conquesta normanda, al segle XI, hi portà tropes i poblacions que els sicilians anomenaven llombardes, provinents del nord d'Itàlia, tant de la Llombardia com del Piemont i la Ligúria, parlants de varietats propenques al provençal. Sicília fou també terra d'emigració per a nombrosos gascons al segle XIV, tal com ha estudiat [[Henri Bresc]] (1996: 165-186). Ja l'any 1974 [[Alberto Varvaro]] va identificar nombrosos catalanismes lèxics del sicilià, dels quals exposem tot seguit uns quants exemples.
Aquests termes pertanyen sobretot a l'àmbit de la navegació (abbistarsi, ammurrai, capria...), de l'administració (algoziru/aguzzinu, tanda/tanna...) i del comerç (blanduni, distrali, frazzata, muccaturi, pusari/pusata, baga, buggiacca...), però també denominen parts del cos (palataru, mèusa...) i sentiments (addunarisi, 'nzertari, sgarrari, spantu, spantari, baggianu, fexugu). Es poden constatar també coincidències amb l'occità, com abbucari, blanduni, cunortu, faucigghia, picceri.
Pel que fa al sud de la península Itàlica, és sabut que el català mantingué un cert ús entre els funcionaris i dins la cort de Nàpols a partir del segle XV. Com ha resseguit recentment [[Marcello Barbat]] (2000), la presència dels catalans a Nàpols començà al segle XIII, però s'intensificà amb la conquesta d'[[Alfons el Magnànim]] l'any 1442. La influència fou menor que a Sardenya o a Sicília i la llengua catalana hi deixà principalment termes relacionats amb la indumentària (carapuzo, gramaglia, moccaturo, mongile, tavardo...), amb la vida social (creato, impresa, formosura, grossero, serraino...), amb les institucions (aguzzino, arrendare, infanta...), amb l'habitatge (cemenera, rebosto, retretto...) o amb la cuina (mantica, torrare...). Barbato posa en evidència atribucions errònies (p.e., el Dizionario Etimologico Italiano atribueix riggiola a reggere, però sembla clar que deriva de rajola/retjola) (Barbato 2000: 411). Alguns d'aquests termes tingueren un ús restringit; d'altres són encara vius avui dia (basca, cagliare, caragolu, cemenera, creato, mantica, moccaturo, palataro, pintare, rebosto, spantare, torrare). A més dels manlleus directes, Barbato (2000:409) remarca l'augmentació de l'ús de formes locals napolitanes à la primeria poc esteses (com degogliare, imbulicare, recelo, rexa, rusciare...) i l'atribueix a la coincidència amb els lexemes catalans corresponents.
== Exemple de paraules similars entre català i sicilià ==
| |||