Figa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Varietats dels Països Catalans: Correcció de formes alguereses Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
Cap resum de modificació Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
||
Línia 7:
L'origen de totes les varietats de figuera és una mutació espontània i la posterior hibridació entre figueres mutants. De les llavoretes defecades pels ocells neixen figueres mascles (dites ''[[cabrafiguera|cabrafigueres]]'', la [[infructescència]] de la qual, la ''cabrafiga'', és dura i no comestible), figueres hermafrodites (semi-cabrafigueres), figueres femelles pures (les famoses figueres d'Esmirna, que han de ser fecundades amb un [[pol·len]] d'una cabrafiga, transportat per la vespa [[Blastophaga psenes]]) i finalment figueres femelles [[partenocàrpic|partenocàrpiques]] (totes les figueres cultivades a la mediterrània occidental, capaces de madurar les figues sense fecundació, com la bordissot negra, encara que normalment són fecundades per la vespa susdita i duen llavoretes fecundes). A California els agricultors que s'han endut estaques de les nostres figueres, les arrelen, els creixen unes bones figueres, els fan uns bons esplets de figues, però no tenen llavoretes i són molt insípides, ja que allà no hi viu la vespa necessària a llut pol·linització. Això fa que les figues maduren bé però l'absència de llavoretes els resta aroma i el típic gustet d'ametlla torrada quan els grans són esclafats per les dents dins la boca. Els enginyers agrònoms i els genetistes vegetals dels EUA han fet de tot per a obtenir figues amb llavoretes, fins i tot la introducció de la vespa, però han fet figa fins avui.
La figa petita, i especialment la figa verda, encara no madura ni acabada de créixer es diu ''figó'' (a Mallorca) o ''figa verda'' (en tots el país) i ''figa tambollada'' (Alguer). A València es diu que la figa té color de donçaina quan és mig madura, que comença a tenir la pell moradenca. La figa ben madura es diu ''figa pansida'' i ''figa secallona/secallina'' o encara ''figa cóquera'' (a la [[Ribera d'Ebre]]).
Hi ha
A Mallorca diuen que les condicions de la figa més bona són: ''coll de beata''(un poc torçuda prop del capoll), ''llàgrima de viuda'' (el botonet de mel a l'ull) i ''vestit apedaçat'' (que sigui clivellada). Per la circumstància d'haver-se assecat o no, les figues es denominen ''figues tendres'' o ''verdes'' (les no assecades) i ''figues seques'' (les que han estat sotmeses a l'assecament). De les seques, que han estat assecades només al sol hom en diu ''figues des sol'' o ''figues verges'' (Mall.); les que han estat assecades dins forns s'anomenen ''figues forneres'' (Mall.); les que han estat exposades a la serena d'una o algunes nits, són les ''figues rosades'' (Tortosa, Vinaròs)<ref>DCVB</ref> ==Varietats dels Països Catalans ==
| |||