Partit Integrista: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 11:
Poc abans de l'escissió integrista, els catalans [[Jacint de Macià]], director d'<nowiki />''El Semanario de Figueras''; [[Francesc de Paula Oller]], director d'<nowiki />''El Semanario de Tortosa'' i ''Lo Crit de la Patria''; [[Hilari del Corral]], director d'<nowiki />''El Integrista''; [[Josep de Palau i d'Huguet]], director de ''Dogma y Razón''; [[Marià de Rocafiguera i Ventós|Marià de Rocafiguera]], director d'<nowiki />''El Norte Catalán''; i [[Joan Santiago Griñó]], director del ''Diario de Lérida'', van enviar una súplica a [[Carles de Borbó i Àustria-Este]] perquè restablís la unitat dels carlins reafirmant la Unitat catòlica d'Espanya «amb totes les seves conseqüències d'efectiva coerció», tal com havia estat aplicada pel seu avantpassat el rei [[Felip II d'Espanya|Felip II]].<ref>{{ref-publicació|títol=Pues este otro de nuestro querido compañero el "Diario de Sevilla" tampoco tiene vuelta de hoja|publicació=El Siglo Futuro|data=07/10/1889|pàgines=2|url=http://hemerotecadigital.bne.es/issue.vm?id=0000137756&page=2}}</ref>
Finalment signaren el «Manifest de Burgos» 11 periòdics catalans (dels 24 totals): ''Lo Crit de la Patria'', el ''Diario de Cataluña'', el ''Diario de Lérida'', ''Dogma y Razón'', ''El Eco de Queralt'', ''El Integrista'', ''Lo Mestre Titas'', ''El Norte Catalán'', el ''Semanario de Figueras'', el ''Semanario de La Bisbal'' i ''La Verdad''.<ref name="Burgos" /> Tots aquestes publicacions, a més del ''Semanario de Tortosa'', foren expulsades del carlisme.<ref>{{ref-llibre|cognom=Canal i Morell|nom=Jordi|títol=Banderas blancas, boinas rojas: una historia política del carlismo, 1876-1939|pàgines=82|editorial=Marcial Pons Historia|any=2006|isbn=84-96467-34-1|url=https://books.google.es/books?id=XmnJzyvqnxMC&pg=PA82#v=onepage&q&f=false}}</ref> Encara que al principi ''[[El Correo Catalán]]'', dirigit per [[Lluís Maria de Llauder i de Dalmases|Lluís Maria de Llauder]], havia format part del corrent integrista d'''[[El Siglo Futuro]]'', el 1888 va romandre lleial a Don Carles. Per a contrarrestar la influència d'<nowiki />''El Correo Catalán'', els integristes van fundar el ''[[Diario de Cataluña]]'', del qual va ser el primer director [[Jacint de Macià]]
Al novembre de 1888 els integristes van fundar a Barcelona el Círcol Sant Jordi, el qual, segons va manifestar [[Josep de Palau i d'Huguet]] al ''Diario de Cataluña'', es constituia ''per a renyir les batalles del Senyor'', congregant tots els qui anhelaven ''combatre per la integritat i puresa de les tradicions pàtries'', que al Principat de Catalunya es trobava establerta en els ''[[Constitucions catalanes|venerats furs]]''. Segons Palau i d'Huguet, la defensa de ''les sàvies doctrines'' contingudes en els mateixos en seria la base de la seva propaganda, tot manifestant que el círcol integrista defensaria «la Unitat Catòlica amb sanció coercitiva, l'indomable i respectuós poder de les Corts Catalanes i les immunitats dels patricis».<ref>{{ref-llibre|cognom=Carrera i Pujal|nom=Jaume|títol=Historia política de Cataluña en el siglo XIX (De la restauración al desastre colonial)|pàgines=72|editorial=Bosch|any=1958}}</ref>
També foren representants importants de la branca catalana del partit [[Lluís de Cuenca]],<ref name="Molas" /> [[Joaquim Coll i Astrell]] (director
== Referències ==
|