Revisió del 22:58, 13 jul 2017 modifica Tanufu2 (discussió \| contribucions) 1.029 edits →‎Exili durant la Restauració ← Edició anterior		Revisió del 02:32, 14 jul 2017 modifica desfés Bradoman (discussió \| contribucions) 3.098 edits Això no és cap font. Això és tot "de la teva collita" (o ves a saber d'on ho treus) i poses "tot això es troba als manifestos de Don Carles", com si es pogués fer un tractat de teologia posant com a font "tot això és a la Biblia" i prou. Edició següent →
Línia 1: {{Infotaula persona\|imatge=Don carlos de borbón nypl.jpg\|peu=Carles VII en una fotografia [[Félix Nadar]] als volts de 1880}} '''Carles Maria dels Dolors de Borbó i d'Àustria-Este''' ([[Ljubljana]], [[Imperi Austrohongarés]], 1848 - [[Varese]], [[Llombardia]], [[1909]]) fou [[carlisme\|pretendent carlí]] a la corona d'Espanya i Rei de la branca dinàstica carlina amb el nom de '''Carles VII''' ([[1868]]-[[1909]]). ~~i el títol d'assenyalament de [[~~Duc de Madrid]]. Nét de [[Carles Maria Isidre de Borbó\|Carles V]], ~~comte de Molina;~~ nebot de [[Carles Lluís de Borbó i de Bragança\|Carles VI]]~~, comte de Montemolín;~~ i fill de [[Joan III de Borbó i de Bragança\|Joan III]], comte de Montizón. El [[1866]] es casà amb [[Margarida de Borbó-Parma]], filla del duc ~~Carles III~~ de Parma, i reorganitzà el carlisme. Gràcies al manifest ''"Carta a los españoles"'' de la seva àvia la [[princesa de Beira]], va ser reconegut legítim pretendent del carlisme (20 de juny del 1868). En el seu primer manifest polític (1869) prometé la defensa de la unitat religiosa, la [[descentralització]] política i foral i el [[proteccionisme]] econòmic. ▼ ~~== Primers anys ==~~ El [[1869]] féu un intent militar a favor de la causa carlina i disposà de la col·laboració de [[Ramon Cabrera]]. El [[1872]] impulsà la lluita carlina que s'estenia a [[Catalunya]] -on prometé derogar el [[decret de Nova Planta]] i retornar els furs-, al [[País Basc]] i a [[Navarra]]. [[Amadeu I de Savoia]] va abdicar en 10 de febrer de 1873, establint-se la [[Primera República Espanyola]],<ref>{{Ref-llibre \|cognom=Errazkin \|nom=Iñaki \|títol=Hasta la coronilla. Autopsia de los Borbones \|url=http://books.google.cat/books?id=CMkbIc7rd8QC&pg=PA116&dq=1873+carlos+austria-este+regresa+espa%C3%B1a&hl=ca&sa=X&ei=D_caT9qGKIKGhQeorPHIDA&ved=0CDUQ6AEwAQ#v=onepage&q=1873%20carlos%20austria-este%20regresa%20espa%C3%B1a&f=false \|llengua=castellà \|editorial=Txalaparta \|data=2009 \|pàgines=p.116 \|isbn=8481365394 }}</ref> i el 16 de juliol Carles VII torna a Navarra,<ref>{{Ref-llibre \|cognom=Gonzalez Chamorro \|nom=Javier \|títol=Bitarte: humanidades e historia del conflicto vasco-navarro : fueros, constitución y autodeterminación \|url=http://books.google.cat/books?id=YgkZoOjO3gMC&pg=PA177&dq=Carlos+VII+julio+1873&hl=ca&sa=X&ei=7foaT4PKBsrLhAeZuZisDA&ved=0CD0Q6AEwAg#v=onepage&q=Carlos%20VII%20julio%201873&f=false \|llengua=castellà \|editorial=Chamorro Ediciones \|data=2009 \|pàgines=p.177 \|isbn=8461307119 }}</ref> reactivant-se la revolta al País Basc i Navarra, i establint la capital a [[Estella]]-Lizarra i iniciant un nou [[Setge de Bilbao (1873)\|Setge de Bilbao]]. La lluita continuà després de la proclamació d'[[Alfons XII]] el 1874, fins a la derrota final el [[1876]]. ▼ ▲El [[1866]] es casà amb [[Margarida de Borbó-Parma]], filla del duc Carles III de Parma, i reorganitzà el carlisme. Gràcies al manifest ''"Carta a los españoles"'' de la seva àvia la [[princesa de Beira]], va ser reconegut legítim pretendent del carlisme (20 de juny del 1868). Durant tota la guerra exercí de cap suprem de l'exèrcit carlí juntament amb el seu germà [[Alfons Carles de Borbó i Àustria-Este]]~~, que dirigia les forces carlines del litoral mediterrani~~. Després de lluitar contra la [[Regència de Serrano]], el regnat d'[[Amadeu I d'Espanya]], la [[Primera República Espanyola]], el Govern Provisional també de [[Serrano]], i el nou rei liberal [[Alfons XII d'Espanya\|Alfons XII]], va perdre la guerra. ▼ Des del 3 d'octubre de 1868 va utilitzar el títol d'assenyalament de Duc de Madrid.<ref>{{ref-llibre\|cognom=Ferrer Dalmau\|nom=Melchor\|títol=Escritos políticos de Carlos VII\|pàgines=30-31\|lloc=Madrid\|editorial=Editora Nacional\|any=1957}}</ref> En el seu primer manifest, publicat el 30 de juny de 1869, prometé la defensa de la unitat religiosa, la [[descentralització]] política, estenent el règim foral basc a la resta del territori espanyol, i el [[proteccionisme]] econòmic, rebutjant el lliure comerç.<ref>{{ref-llibre\|cognom=Ferrer Dalmau\|nom=Melchor\|títol=Escritos políticos de Carlos VII\|pàgines=38-43\|lloc=Madrid\|editorial=Editora Nacional\|any=1957}}</ref> ~~El [[1869]] féu un intent militar a favor de la causa carlina i disposà de la col·laboració de [[Ramon Cabrera]].~~ ~~== La Tercera Guerra Carlina (1872-1876) ==~~ El [[1872]] impulsà la lluita carlina que s'estenia a [[Catalunya]], al [[País Basc]] i a [[Navarra]]. En un manifest als pobles de l'antiga Corona d'Aragó, publicat el 16 de juny de 1872, va prometre anul·lar al [[Decret de Nova Planta]] i reistaurar les seves velles constitucions forals.<ref>{{ref-llibre\|cognom=Ferrer Dalmau\|nom=Melchor\|títol=Escritos políticos de Carlos VII\|pàgines=61-62\|lloc=Madrid\|editorial=Editora Nacional\|any=1957}}</ref> ▲[[Amadeu I de Savoia]] va abdicar en 10 de febrer de 1873, establint-se la [[Primera República Espanyola]],<ref>{{Ref-llibre \|cognom=Errazkin \|nom=Iñaki \|títol=Hasta la coronilla. Autopsia de los Borbones \|url=http://books.google.cat/books?id=CMkbIc7rd8QC&pg=PA116&dq=1873+carlos+austria-este+regresa+espa%C3%B1a&hl=ca&sa=X&ei=D_caT9qGKIKGhQeorPHIDA&ved=0CDUQ6AEwAQ#v=onepage&q=1873%20carlos%20austria-este%20regresa%20espa%C3%B1a&f=false \|llengua=castellà \|editorial=Txalaparta \|data=2009 \|pàgines=p.116 \|isbn=8481365394 }}</ref> i el 16 de juliol Carles VII torna a Navarra,<ref>{{Ref-llibre \|cognom=Gonzalez Chamorro \|nom=Javier \|títol=Bitarte: humanidades e historia del conflicto vasco-navarro : fueros, constitución y autodeterminación \|url=http://books.google.cat/books?id=YgkZoOjO3gMC&pg=PA177&dq=Carlos+VII+julio+1873&hl=ca&sa=X&ei=7foaT4PKBsrLhAeZuZisDA&ved=0CD0Q6AEwAg#v=onepage&q=Carlos%20VII%20julio%201873&f=false \|llengua=castellà \|editorial=Chamorro Ediciones \|data=2009 \|pàgines=p.177 \|isbn=8461307119 }}</ref> reactivant-se la revolta al País Basc i Navarra, i establint la capital a [[Estella]]-Lizarra i iniciant un nou [[Setge de Bilbao (1873)\|Setge de Bilbao]]. La lluita continuà després de la proclamació d'[[Alfons XII]] el 1874, fins a la derrota final el [[1876]]. ▲Durant tota la guerra exercí de cap suprem de l'exèrcit carlí juntament amb el seu germà [[Alfons Carles de Borbó i Àustria-Este]], que dirigia les forces carlines del litoral mediterrani. Després de lluitar contra la [[Regència de Serrano]], el regnat d'[[Amadeu I d'Espanya]], la [[Primera República Espanyola]], el Govern Provisional també de [[Serrano]], i el nou rei liberal [[Alfons XII d'Espanya\|Alfons XII]], va perdre la guerra. ~~== Exili durant la Restauració ==~~ Un any després reorganitzà de nou el partit. Instal·lat a [[Pau]] (França), passà a Londres i finalment a [[Venècia]], fixant la residència oficial de la cort carlina al [[palau del Loredà]] de la ciutat adriàtica. Durant els any 1877 i 1881 va fer viatges propagandístics i personals pels EUA, les corts europees i l'Amèrica del Sud. En 1877 va protestar en carta al Marquès de Valde-Espina per l'abolició dels furs bascos.<ref>{{ref-llibre\|cognom=Ferrer Dalmau\|nom=Melchor\|títol=Escritos políticos de Carlos VII\|pàgines=104-105\|lloc=Madrid\|editorial=Editora Nacional\|any=1957}}</ref> El 1895 en carta al Marquès de Cerralbo va establir la Festivitat dels Màrtirs de la Tradició.<ref>{{ref-llibre\|cognom=Ferrer Dalmau\|nom=Melchor\|títol=Escritos políticos de Carlos VII\|pàgines=199-202\|lloc=Madrid\|editorial=Editora Nacional\|any=1957}}</ref> El 1897 sota la seva presidència es va redactar l'''Acta de Loredan'', en qual es va fixar oficialment de manera sistemàtica, per primera vegada, el programa polític del Partit Carlí. S'hi assumia la [[Doctrina Social de l'Església]], exposada recentment pel Papa [[Lleó XIII]].<ref>{{ref-llibre\|cognom=Ferrer Dalmau\|nom=Melchor\|títol=Escritos políticos de Carlos VII\|pàgines=224\|lloc=Madrid\|editorial=Editora Nacional\|any=1957}}</ref> Aquest programa establia que:<ref>{{ref-llibre\|cognom=Ferrer Dalmau\|nom=Melchor\|títol=Escritos políticos de Carlos VII\|pàgines=213\|lloc=Madrid\|editorial=Editora Nacional\|any=1957}}</ref> {{cita\|«Les tradicions venerades que constitueixen la Pàtria perquè són l'expressió de la vida nacional organitzada pels segles, es resumeixen en aquestes tres grandioses afirmacions: La Unitat Catòlica, que és la tradició en l'ordre religiós i social; la Monarquia, tradició fonamental en l'ordre polític; i [[furs\|la llibertat foralista i regional]], que és la tradició democràtica del nostre poble».}} El 6 de gener de 1897 va ser datat seu ''Testament polític'', en el qual es reafirma en l'extensió del règim foral a tot el territori espanyol.<ref>{{ref-llibre\|cognom=Ferrer Dalmau\|nom=Melchor\|títol=Escritos políticos de Carlos VII\|pàgines=273\|lloc=Madrid\|editorial=Editora Nacional\|any=1957}}</ref> El [[1900]] es produí en favor de la seva causa el fracassat [[Alçament de Badalona]] i altres viles catalanes i del [[País Valencià]] liderat per [[Salvador Soliva]]<ref>{{Ref-llibre \|cognom=Canal i Morell \|nom=Jordi \|títol=El carlisme català dins l'Espanya de la Restauració \|url= \|llengua= \|editorial=Eumo \|data=1998 \|pàgines=301 \|isbn=8476022433}}</ref> Casat amb [[Berta de Rohan-Guemenée]] en segones núpcies, les relacions amb els seus 5 fills del primer matrimoni van empitjorar per culpa de la madrastra. El succeí com a pretendent el seu fill [[Jaume de Borbó i Borbó Parma]] (Jaume III).

Carles de Borbó i Àustria-Este: diferència entre les revisions