Festa de la Federació: diferència entre les revisions

El 15 de juliol de 1789, el rei [[Lluís XVI de França|Lluís XVI]] havia aprovat la creació de la [[Guàrdia Nacional (França)|Guàrdia Nacional]] de París, una milícia encarregada de mantenir l'ordre i assegurar la protecció dels parisencs. Des d'agost de 1789 es van constituir, imitant a la Guàrdia Nacional de París, federacions locals i regionals de guàrdies nacionals en el [[Migdia francès]]. El moviment es va estendre ràpidament per tota [[França]] davant la urgència de canalitzar els disturbis provocats per la [[Gran Por]] en el camp i entre els camperols. El 1790 [[Gilbert du Motier de La Fayette|La Fayette]], comandant des de la seva creació de la Guàrdia Nacional de París, va proposar organitzar per commemorar el primer aniversari de la [[presa de la Bastilla]], una festa nacional d'aquesta Federació, a celebrar a París. L'Assemblea Nacional va acceptar la proposta plantejant que la commemoració fos la festa de la unió de la «nació federada» que associava a totes les parts entorn d'un projecte comú.<ref name=pre>{{cita web|título=La fête nationale du 14 juillet|url=http://www.elysee.fr/la-presidence/la-fete-nationale-du-14-juillet/|obra=Présidence de la République française|idioma=francès}}</ref>

El 1791 l'Assemblea Nacional francesa va decidir que aquesta primera commemoració del 14 de juliol de 1790 fos la festa de la reconciliació i la unitat de tots els francesos.<ref name="pre" />

La Festa de la Federació fou el 14 de juliol de 1790, un any després de la presa de la Bastilla durant la [[Revolució Francesa]]. Els federats van desfilar amb els seus [[Tambor|tambors]] i les seves [[Bandera|banderes]], en un total de 100.000 inclosos els de París. Els parisencs es van situar sobre els talussos que s'havien aixecat al voltant de l'esplanada. Lluís XVI es va asseure en el pavelló que s'havia erigit davant de l'Escola Militar. La participació de la gent va ser multitudinària i entusiasta. La missa va ser celebrada per [[Charles Maurice de Talleyrand-Périgord]], aleshores bisbe d{{'}}[[Ciutat d'Autun|Autun.]] La Fayette, amb uniforme de gala, va arribar muntat en un cavall blanc i va pujar a l'estrada. Lluís XVI va prestar jurament a la Nació i a la llei, la multitud va entonar un ''[[Te Deum]]'', i va marxar mentre la multitud s'abraçava i llançava visques, alguns d'ells dirigits al propi rei. A moltes altres ciutats, especialment a [[Hamburg]] (Alemanya), es va celebrar també l'aniversari de la presa de la Bastilla.

El 14 de juliol de 1880 es va declarar oficialment dia de la [[Festa nacional francesa]], a petició del diputat [[Benjamin Raspail]]. Es va triar la data de la festivitat no només en commemoració de la presa de la Bastilla el 14 de juliol de 1789, sinó també en memòria de la Festa de la Federació. Per als diputats i els senadors que van aprovar la llei, la primera recordava una jornada sagnant, mentre la segona era una jornada festiva sense que disminuís, no obstant, la importància de la primera.<ref name=pre />