Revisió del 18:36, 5 jul 2017 modifica MarisaLR (discussió \| contribucions) Autopatrullats 72.130 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 21:36, 14 jul 2017 modifica desfés Panotxa (discussió \| contribucions) 104.889 edits #pescar Edició següent →
Línia 12: [[Huáscar]] s'aproximava, sense haver establert comunicació amb Topa Atao però refiat del seu èxit. Va ser aleshores que Chalcuchímac va ordenar a Quizquiz desplaçar-se secretament amb 5.000 homes per aparèixer a la rereguarda. La maniobra va sortir a la perfecció i l'Inca va quedar atrapat a l'est del riu. Huáscar va ser capturat quan intentava fugir i la seva host es va dispersar en una torba de fugitius.{{sfn\|Macías Núñez\|2009\|pp=65-66}} Altres fonts diuen que ho van atacar mentre encara era en el seu campament.{{sfn\|Thackeray\| 2012\|p=236}} Els de Quito van saquejar Cuzco i van destruir la [[mòmia]] de [[Túpac Yupanqui]], qui els havia conquerit molts anys enrere. Després van assassinar els fills, germans i esposes de la família d'[[Huáscar]].{{sfn\|Herrera Cuntti \|2004 \|pp=405-406}} [[Atahualpa]] tenia tot el poder per a ell sol però no va poder gaudir de la victòria. Se'n va assabentar d'un grup d'espanyols sota el comandament de [[Francisco Pizarro]] i va decidir sortir al seu encontre amb 40.000 soldats, encara que només 6.000 servents desarmats l'ho acompanyarien quan es presentés i fos capturat.{{sfn\|Thackeray\| 2012\|p=236}} Aviat començaria la [[Conquesta espanyola de l'Imperi inca\|conquesta del Perú]]. Segons l'historiador peruà Julio Rolando Villanueva Sotomayor, l'única batalla de la guerra va ser Quipaipán, que va succeir després de cinc anys de tensa pau.{{sfn\|Herrera Cuntti \|2004\|p=405}} Els següents dos anys i mig Atahualpa se'ls va passar sufocant revoltes, període en el qual [[Tumipampa]] va ser destruïda.{{sfn\|Herrera Cuntti \|2004\|p=406}} Línia 20: == Bibliografia == * {{ref llibre\|cognom=Cevallos \|nom= Pedro Fermin\|any=1870\|títol=Resúmen de la historia del Ecuador, desde su origen hasta 1845\|lloc=Lima}} * {{ref llibre\|cognom=Herrera Cuntti \|nom= Arístides \|any=2004\|títol=Divagaciones históricas en la web''. Libro 2 \|lloc=Chincha \|editorial= AHC Ediciones \|isbn=9972-2908-2-4\|llengua=castellà}} * {{ref llibre\|cognom=Macías Núñez\|nom=Edison\|any=2009\|títol=Historia general del ejército ecuatoriano. Tropas indígenas, milicias y falanges: Raíz estructural del ejército ecuatoriano. Tomo I\|lloc= Quito\|editorial=Centro de Estudios Históricos de Ejército\|isbn=978-9978-92-423-5\|llengua=castellà}} * {{ref llibre\|cognom=Rostworowski de Diez Canseco \|nom=María\|any=1999a\|títol=Historia del Tahuantinsuyu\|editorial= Instituto de Estudios Peruanos\|isbn)9789972510298}} * {{ref llibre\|cognom=Rostworowski de Diez Canseco\|nom=María \|any=1999b\|títol= History of the Inca Realm\|editorial=Cambridge University Press\|isbn= 9780521637596~~\|llengua=castellà~~}} * {{ref llibre\|cognom=Sarmiento de Gamboa\|nom=Pedro \|any=2000\|títol=History of the Incas\|lloc=Cambridge\|editorial=Parentheses Publications Peruvian Series~~. Traducció espanyuol-snglès Clements Markham~~}} * {{ref llibre\|cognom=Thackeray\|nom=Frank W.\|nom2= John E.\|cognom2=Findline \|any=2012\|títol=Events That Formed the Modern World: From the European Renaissance through the War on Terror\|lloc= Santa Bárbara\|editorial= ABC CLIO\|pàgines=236\|isbn=978-1-59884-902-8}} * {{ref llibre\|cognom=Velasco\|nom=Juan de \|nom2=‎Agustín \|cognom2=Yerovi \|any=1841\|títol=Historia del reino de Quito en la America Meridional: La historia antigua. Tomo II\|lloc=Quito\|editorial=Imprenta del Gobierno\|llengua=castellà}} {{ORDENA:Quipaipán}} [[Categoria:Batalles del segle XVI]] [[Categoria:Història del Perú ]]

Batalla de Quipaipán: diferència entre les revisions