Joan Mestre i Tudela: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 17:
'''Joan Mestre i Tudela''' ([[Lleida]], ? - [[1889]]) fou un advocat i polític català.
Va néixer en una família de terratinents.<ref name="GEA">{{ref-web|url=http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0042209.xml|títol=Joan Mestre i Tudela|obra=Gran enciclopèdia catalana}}</ref> Era fill de Cristòfor Mestre, doctor en Dret, i de Rosa Tudela. Els avantpassats de la seva família materna havien estat ciutadans honrats de Barcelona i doctors en lleis en l'antic règim. El seu besavi Pere Tudela Claret
Joan Mestre exercí d'advocat i fou alcalde de [[Lleida]] durant el regnat d'[[Isabel II d'Espanya|Isabel II]] de 1857 a 1858 i de 1866 a 1867. Era un dels líders més destacats del [[Partit Moderat]] a Lleida.<ref name="Casals" /> Com a mostra del seu fervor catòlic, la seva primera disposició en la seva segona etapa com a alcalde va ser comprar un oli del [[Santa Maria de Sixena|Monestir de Sixena]] que representava a [[Jesucrist]] perquè presidís la sala de sessions de l'Ajuntament. Pel que fa a les obres públiques, impulsà la reparació del [[Pont Vell (Lleida)|Pont Vell]] i la construcció de la façana neoclàsica de la [[Paeria de Lleida|Paeria]] i va manar l'empedrament de molts carrers, l'acabament del [[Camps Elisis (Lleida)|Parc dels Camps Elisis]], la construcció del gasònom, etc.<ref name="Casals">{{ref-llibre|cognom=Casals Bergés|nom=Quintí|títol=Polítics de Lleida. El poder local i les seves mutacions a través del temps (1716-1868)|pàgines=267|editorial=Universitat de Lleida|any=2014|isbn=978-84-8409-569-9|url=https://books.google.es/books?id=wZezAw47qEoC&pg=PA267#v=onepage&q&f=false}}</ref>
Després de la [[Revolució de 1868]] s'adherí al [[carlisme]] i durant el [[Sexenni Revolucionari]] va presidir la junta carlina de la [[província de Lleida]] (
L'any 1874, durant la [[Tercera Guerra Carlina]], fou vicepresident de la [[Diputació de Catalunya]] presidida pel general [[Rafael Tristany i Parera|Rafael Tristany]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Bolós i Saderra|nom=Joaquim de|títol=La guerra civil en Cataluña (1872 a 1876)|pàgines=90|editorial=R. Casulleras|any=1928}}</ref> N'exercí de facto les funcions de president<ref>{{ref-web|url=http://revistamirall.com/2016/05/11/dos-presidents-de-la-generalitat-perduts-i-oblidats/|data=11/05/2016|títol=Dos presidents de la Generalitat perduts i oblidats|obra=Revista Mirall}}</ref> i va haver de defensar l'autonomia de la Diputació davant l'autoritat militar carlina.<ref name="GEA" /> Després de la derrota carlina al centre peninsular, va proposar la creació dels ''Croats Marians'' amb l'objectiu principal de «defensar els drets del catolicisme» i el secundari «auxiliar la legítima causa de [[Carles de Borbó i Àustria-Este|Don Carles VII]] i per aquest mitjà reconquerir per a la nació espanyola la unitat religiosa».<ref>{{ref-llibre|cognom=Pirala|nom=Antonio|títol=Historia contemporánea. Segunda parte de la guerra civil. Anales desde 1843 hasta el fallecimiento de don Alfonso XII. Vol. 3, llibre 11|pàgines=607|url=http://bdh-rd.bne.es/viewer.vm?id=0000071078&page=1|data=1893}}</ref>
| |||